Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/552

Da Wikisource.

Ils morts vus compigniei
En quest liug benediu;
La noitg nus destadei,
En cass de mal pariu.
85O chars nus de Mustèr!
Tgei lein po mai de pli!
Dieus fa à nus oz ver,
Ch' el tegni nus eunc char.
175.
La vita dil carstgaun, la mort
Vi a Vus metter avont;
Tgei pauper miser stan quei sei
Sil mund tscheu denter nus,
5Buc bein eis Ti carstgaun neschius,
Sch' entscheivas Ti a morir;
E strusch has viu la glisch dil mund,
Sch' entscheivas Ti a bargir.
Quei ei la Tia entschatta,
10Bargir e suspirar;
Sufrir ed endirar bia mal,
Quei has Ti savens de far.
Baul fuis Ti della tgina,
Entscheivas a sgolar;
15Quei fus per Tei il meglier temps,
Mo aunc pli d' endirar.
Lesses forza maridar,
Per esser pli contents;
Mo ei dat mai pli bia tschocs sil mund,
20Che quels enten quei temps.
Cur quei quitau ei varghentaus,
Che Tei mulesta uss;
Eis ord da quel ed eis en tuts,
Has mai negin ruaus.
25Il sabi Salamon quel gi
Entras il spert de Deu,
Ch' el hagi sil mund tut bien gudeu,
Mo mai anflau ruaus.