Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/68

Da Wikisource.
44 Märchen

accord, vi jeu dar à vus ina buorsa pleina danèrs. Ord quella pudeis vus prender ton sco vus leis; ella vegn mai a vegnir vidda. Mo el madem temps dun jeu à vus treis legns; e sche vus saveis bucca legnar els da cheu et in onn; lu ei in de vus mes!“ Els ein stai contents, et il signur 5 ha scrit igl accord, e fatg suttascriver els lur nums. Lura ha el consigniau ad els la buorsa. — Ins po patertgar, cun tgei leghermen ils treis schuldaus ein turnai anavos en il marcau, e co els vivevan pli legher che mai en las ustrias. — Igl onn era bunamein spiraus, et in dils schuldaus entschaveva a vegnir trests. Savens dumondava el sesez: „Tgi sa, tgei quei signur 10 vegn bein a dar si de legniar?“ — Ils auters dus patertgaven bucca pli suenter ils légns. In di han els dumondau lur frar, pertgei el vegni mai pli à spass cun els. El ha rispondiu, ch' ei fussi era meglier, ch' els dus stessian à casa e patertgiassien suenter ils légns. Mo els han bucca fatg bia attenziun sin ses plaids.

15 In di eis el ius ora en il madem liug, nua ch' igl accord era vegnius serraus, et ha cheu entupau ina femna veglia. Quella domonda, pertgei el seigi aschi trests; in taffer e bi schuldau, sco el, duessi bucca schar pender il tgau. Il schuldau ei vegnius vilaus et ha detg, ch' ei vomi bucca tier ad ella, sch' el seigi era trests; ella sappi tonaton bucca gidar. Mo 20 ella ha detg, ch' el duessi dir ad ella la caschun de sia tristezza; ina femna veglia sappi adina dar in bien cussegl. El ha lura raquintau tut la historia, Cur ch' el ha giu finiu, di la femna: „Sche ti fas, sco jeu ditgel, sche vegn ei a ti ad esser gidau. Va dameun a sera allas diesch uras si sut quei ruver, che ti vezas cheu si! Quel ei cavortgs; e ti sas 25 comodeivlamein star endadens il ruver. Allas endisch ne allas dudisch vegnan tuts striuns e giavels a seredunar leu. Era quei signur, cun il qual vus haveis fatg igl accord, vegn ad esser leu. Teidla lu bein e tegn endamen; tgei ch' els dien; Il signur vegn a raquintar à ses camerats, tgei ch' el vegni a dar si de legniar a vus.“ Il schuldau ha fatg, sco la femna 30 veglia ha giu detg ad el, et ei zuppaus en il ruver. Cura ch' igl ei stau las endisch, eis ei vegniu leu entuorn ina gronda redunonza. Enamiez quella fuva il signur, e suenter in' urialletta di quel encunter ils auters: „Dameun a sera hai jeu ded ir per in de quels schanis de schuldaus; jeu vegnel a dar si de quei, ch' els vegnien mai e pli mai a saver legniar. Jeu 35 prendel in toc calzer nausch d' in cavagl, e fetsch parér ina biala ura de sac; e quei spinatsch cheu fetsch' jeu parér ina canna. E cheu si en in clavau eis ei ina pial-camél; quella vi jeu far parér in in bi manti de pon blau. Quellas caussas san els sigiramein bucca legniar.“ Il schuldau haveva udiu tut et ei ussa turnaus a casa tut pli de buna veglia. Mo ses 40 dus camerats eran ton pli trests. Els tumevan il di, che dueva decider lur sort.

Gliauter di, vi encunter sera vegn il signur, metta avon ad els igl accord, e di: „Ussa vegnen ils légns; saveis vus bucca legniar els, sche