Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/112

Da Wikisource.
104 Protocolls della vischnaunca da Trun

rogau che ina lodla. vischnaunca /: per en ses grons baseings poder segidar: / vegli a gli conceder de far in cuolm en Rung cuort.

Sin la qualla aschi humiliteivla damonda ina loda vischnaunca per el en ses baseigns gidar ha concediu sin fuorma sco suonda et obligau in 5 lod. oberkeit de la vischnaunca che ei deigien ira sin il liug a terminir con questa clara reserva. —

1mo Che figient il suplicont in cuolm sche deigi ei vignent faig don buca poder vigni ni pindrau ne stumau, seigi pisturs generals, ne particolars che vessen s. h. tiers che figiessen don, et massen en quel, sco era per far giu lena sche ei figies don ne ruiñas ils bageigs sche deigi el il semiglion ver vid sassez.

2do Che quella donatiun seigi caritativ per l’amur de Diu spirameing a gli et a sia dessendenzia fatgia, et che ni el ne sia desendenzia possi allieña ne vender sut nigin tetel sonder quei deigi solletameing per el survir, et en cas che entten cuort ne liung tems vignies surfaig, sche deigi quei esser curdau a gli vischnounca.

3tio. ils pisturs aber possien vigni rogai de il meins de jully entochen miez uvost bufatgiameing schaniar senza pregiudizi de vischins, ils viadis per ils pisturs aber en munconza de trugs che massen giu sco glei oz il di sche deigi il suplicond ne ses vignien suenter esser obligai de schasentar la seif ton che ei possien ira suenter il baseigns senza impediment sin la quall comissiun de d’iña loda vischnauca essen nus geraus, et consigliers, a salte, con clamar era il sig. Landtr. Caprez, et vein terminiu sco suonda

1mo vein nus mes in per tiarms ent’il vignir si dil trug ora dil cuolm de Matias Caplazi sin il pli ault et sin il spig sura il trug che ei maven vivon con la vachas de casa, lauter per grad ora sin lauter spig, et ora dem ei mes dus auters tiarms in che taglia enconter quels.

[p. 78] et in che taglia per sum spig si suenter la val, et si a miez da maun enconter la schetgia, ei era mes in tierm, a sisum ei mes sur en et ora trei pera tiarms in per ora tier il crest dadens la schetgia che taglia in en giu con tschels ora dem, in per a miez en, in per sin il spig dadens il fistaig Rensch che taglien ora enconter schels si sum et ei aschia restau pistira della vischnaunca sin tuts mauns —

A° ut supra

sin ils 7 de 7bre ei vigniu faig vischnounca et aschia vigniu ligiu giu sin vischnounca publicameing plait per plait, la presenta donatiun con las conditiuns sco stat scret sura, et ei aschia vigniu senza contradictiun approbbau, de la entira vischnounca con camond de registrar entten il codisch della vischnounca il qual ei era daventau fidelmein de plait