Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/31

Da Wikisource.

Reglas digl menar ilg dreigt 23

2. Esser in si dreg à redli Statthalter.

3. Tener bien quint da Viess prender en, e dar ora.

4. haver buna cura da vias, puns [p. 8b] piongs a schetgias della lud. vischneunca.

5. bucca dar vischneunca senza lubienscha da mess signurs.

6. il pli da vischneunca bein observar.

7. far buna obedienscha ad’in Mistral dil Cumin.


REGLAS DIGL MENAR IGL DREIGT

enten la Dergtira, cura ei ven priu neunavon la spada u bigtieta.

(Ineditum nach Ms. Be.)

[f. 97a] Il sigr Landamen regent sessa a cura el vul prender neunavon la spada leva el sin peis a tut igl oberkeit et el dumonda igl emprem girau che sessa de meun dreig ad el a gij:

Num jeu vus dumondel schei seigij neutier il temps al gij alla ura ad enten id sollit liuc, neua che jeu possi prender enten meun la (spada) u (bigtietta) a seer a truar derscher comunicar tutta quei che ven a comparer avon quels ault honorai sigrs: a quei dumondelt jeu per il seramen chei han a dies.

Ristponda quei sigr a gij.

Bein sabi sigr Landa (ner sigr Derschader) jeu sai nuot auter chei seigi neu tier il temps al gij et ura et enten igl sollit liuc, neua chei possien prender la spada enten meun a seer a truar derscher comunicar tuta quei che ven a comparer avon quels auls honorai sigrs a quei mi sumeglia dreigt pigl seramen che jeu vai a dies.

a lura dumonda igl Derschader de meun dreig giu a de tsei meun sij mintg[in] cun sin tittel a num ton che igl Sgr: chei meun seniester ad ell ei igl plij davoss de dumendar igl meini.

a lura prenda salter digl Cumin cun siu manti (prenda) giu la spada neua che ella pendida sij a fa ina reverenza avon il sigr Landa regen a metta quell[a] entameun a suenter

Gij il Mistral alli salter

Clumei ora Mussadur.

il salter arva igl esch della stiva della dergtira a gij valti de aul eigl gang: schei gliei enzigti cha garegia Mussadur sche pon ei vignir neu tier, quei ei per la emprema gada —

= lautra gada ei il semiglion auter che metter vitier per la emprema 35 all[a] secunda gada.