Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/564

Da Wikisource.
556 Theodor de Castelberg

a nèr. ei an era engierau da conzepi ina constituziun, che se fundeschi sin libertad, egualitad, vertit a relligiun, a da schurmia beins a persunas suenter dretg a rischun: cun ne senza influenza jastra ei nuota menzionau. ils capps della garnischun en numnai: gl’emprem in della Tiarra, lauter del marcau, il tierz della Tiarra. Ti eis staus pauch flissis da scriver, dumeun ne surdumeun vom jeu a casa. ils munis, tem jeu, che vegnen stergliai, sche buca dismess dil tut. quentel, che ti tuornies è gleiti.

V.

Turitg, ils 18 de marz 98.

Ussa forsa che la martscha schlop’ora. a basel sei gniu perinamein acceptau in plan, co il schvizerland dei esser da cheu denvi units e nun sparteivels. nagins cantuns deien haver tiarms, bein esser indicai en tgie logens scadin consisti. nus deien era vegni envidai leu tier e sche nus accepteien, dei ei esser 22 cantuns. Valeis, il Watlan, friburg cun empau da bern tier, bern cun quei dentuorn, arau cul argeu, luzern, uri cun d’ursera, laventina, rievera blenga a blizuna, lieun mendris, val maggia a lucarno, il turgeu, las tiarras vidavon dil avat da s. gailg cul marcau da quei num, reinthal, saxs verdenberg, gams, sargans, march a rappenschwyl, schwiz cun chisnacht, gerschau a hofs a einsidlen, zug culs fryamts a baden, Turitg, solothurn, basel, schafhusa, appenzel, unterwalden a la rezia. 5 fussen ils caps, dus cusseilgs, ina zerta quantitat truppa adina sin peis. basta gliei leun, jeu vei grad pudiu surlegier api stuiu turna. 5 ministers stoveins era vè. basel ven a termeter cheu a Luzerna a schafhusa a fors eun pli loogs deputaus per fa prender si ascheia. l’enprema rimnada ven proponida ad arau da tene. ascheia vegness basel buca tiel huffen gron. las fogteias talianeras aber resten schvizeras. gliez han ils representans a lieun scret pèr uss cheu, chei seigi stau a lieun in gieneraladjutant cun scorta et hagi gareggiau, chei deien notifica, tgei cesalpiners hagien els disturbau a faitg de laid, sche veglien ei quels scharfamein zensura. els deien pude resta schvizers, aber la constituziun, chils svizers prendien, stoppien els era prender. dano mensdris a quei, che seigi da tschei meun il lag gliez vegni tier cisalpinien. quei ei sco vai schon getg, notificau cheu ufficialmein et usia en quest plan ei mendris e cun tschei. Tgi vuel cappi, co quei schai? cheu fa ei sensaziun et eun pli veng ei a fa als cantuns pins. ei se lai bia discuorer sur da quei ton pil local sco per la proporziun da pievel. gi sur tut, nua prender da paga tut quei uorden, sche per fin cheu se stermenten sin gliez co els stons populars sei quei d’incamina a pude sustenè. quei dat sbuseraus inbruglielms a tonaton da basel vegn ei scret ad amitgs cheu, che quei stoppi tras neca l’uiarra vomi vinavon. a