Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/606

Da Wikisource.
598 Balthasar Arpagaus

Richenau. Quellas novas en vegnidas partezipadas als de Longneza giu della Cadi e bucca dal Tirol, forsa én ellas da leu dadas per la Cadì — quei sai jeu buc, aber a nus buc.

Ussa se muenta il landsturm, quels de Lombrein vegnien cun furia neu adora, tut va, anavos stat ei mai pauchissims umens velgs, las vaccas ston las femnas giedar mulschér; en schi numerus diember sto tut marschar daven, e tgi che fus bucca ius vess rischcau la veta — a s. Murezi se rimna la massa de pievel cun tuttas sorts uaffens et instruments, era cun hartas de sointgs sin las capiallas ina part et quei plischeva buc als reformai; leu sper quella baselgia tegn il pader Tumasch in capuziner e farrer de Combel /: in gron theolog et in um fetg exemplar en tuts graus il qual ei morts leu a Combel:/ in oreifer bi priedi evangelic a quei pievel. Leu daven se muenta pia il pievel cun la benedictiun dada de pader Tumasch, vinavon enviers Glion, sco feldprediger mava kun els sigr Durisch Alj de Tujetsch da quei temps caplon a Pleif, in um infelti; arivai a s. Martin de Glion leu en quella planira, vegn fatg halt per leu spitgiar tocchen ils della Cadi fussen era arivai leu de l’autra vart dil Rhein, pertgei nus essen leu stai ora avon l’arivada della Cadi finalmein en ils della Cadi era stai arivai, ussa vegnien pia deputai giu en Glion en nom de Lomneza miu bab mistral Gieri Arpagaus, mistral Albin e mistral Hercli Ant. Cabalzar tier ils caps della Cadi e della Foppa ch’eren leu sco Kriegsrath, per regolar giu co ira vinavon. Tgeinins eren leu a Glion sai jeu bucca pli, las ordras vegnieven aber dadas dals comandants Schmid, Palì et — — . Denton tegn sér Durisch il nomnau feldprediger a St. Martin in priedi schi miserabel, ch’ei ha muncau pauc ch’ei rumpi ora ujarra de seun leu denter il pievel, ventira eis ei stau gronda de poder quietar las partidas e prevegnir a mazaments, d’engraziar vein nus quei a capitani Peder Ant. Arpagaus che fa attens il pievel che aschia segien ei pers figiend tals acts de disuniun schon sin via denter els. Il feldprediger veva dovrau denter auter malprudent la sequenta [f. 3b] miserabl’expressiun en siu priedi „l’enprim lein nus far giu il tgiau cheu als franzos avon ch’ira pli lunsch“el manegiava quels della partida franzosa — sin quei dat ei rumor e sil moment fus ei flassiau seun.

Longneza ha pia l’ordra d’ira tocchen Versomi, leu ordras de star eri. Tocchen leu ei la massa ida, la noitg leu, e suenter ferton che nus udeven a Trin (Porclas) sigieton, essen nus silmeins la gronda part ira vinavon a Banaduz e Richenau, e mai il pauc ei turnau anavos et iu de Trin. Co ei glei passau a Richenau saveis vus schon.

Nus vein pers 13 umens da Combel, Peiden ha pers 6 — Villa 4 40 cun in iester nomnaus Luregn che seteneva si leu, Morissen 1 — Degien 2