Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/623

Da Wikisource.

[Priedi] 615

a) Per il emprem po questa cardienscha, il crer fermameing, che Christus vegni puspei a vignir mantaner vigilonts ils buns christgieuns, è che els daventien bucca tiefgis, è negligents enten il bien. Pertgiei era ils buns san bucca lura ner il moment, che Christus vegni, et aschia han els tut motif dad esser adina vigilonts è paregiai. Perquei gi scartira S. Scheit 5 arder vossas cazolas, hagies quellas adina envidadas, è seigies sumiglionts a quels ils quals spetgien sin la vegnida dil lur patrun, per ad el cura che el splunta, arver il esch. Beai, gi s. soingia [f. 2r] beai en quels survients, ils quals il patrū è signur de casa, cura che el veng, affla vigilonts. Luc. 12, 35.

In bien survient, il qual ha il camond de spitgiar sin il vegnir da siu patrun, quei va bucca agl ruaus, el dierma bucc, el ei vigilonts, per a quel cura che el splunta bein gleiti saver arver il esch; el lai la cazola envidada, per no che il siu signur, cura che el veing hagi bucca de spitgiar, chei vegni per lu envidau cazola.

D. a. Quest fideivel è vigilont survient, ner fumegl, ei in christgieun, il qual la cardienscha enten la vignida de Xsti siu signur, lai bucca dormir, quei vul gir: lai el bucca daventar indiferents, tiefgis, e negligents, enten il survir a Diu. Enten il siu cor arda continuameing la glisch della cardienscha. El speculescha bucca, cura che il siu signur vegni a vignir, sonder el spetgia, ad ei adina vigilonts sin la vignida da quel.

b) La cardienscha enten la secunda vignida de Xsti podeva far ira en sesez ils christgieuns che en levs de sen, è pauc laien vegnir endamen la vignida de Xsti — il divin derschader. Gronda — gie inconbrandeivla ei la indiferenza de biars christgieuns — els viven vinavon senza sen e patertgiamen, senza [f. 3v] schar vignir endamen tgiei vegni finalmein a daventar. Els maglien, beiben, se diverteschen, statten legers, gauden divertiments e solazs, senza sa regordar da que[s]t gi, il qual solettameing à Diaus ei enconoschents, il qual gi aber segirameing vegn e vignir. Christus gi, sco quei stat registrau tier s. Math.: 24. 36. 40. Sco ils christgieuns dil temps de Noe, migliaven, è buveven, e steven si legers, senza vegnir tier sesez, entochen che gliei vigniu il Sünflut, e che las auvas han tuts priu cuei ei, che tuts han enten quellas enflau la mort; aschia gi Xstus veing ei era a daventar sin la vignida dil fegl dil charstgieun.

Gie D: au. quei gi starmentus veng a vignir, nun spitgiaus, et ils christgeuns levs de sen, vegnien a vignir surpri et els vegnien bucca ad haver temps de ira en sesez. Perquei sche bucca vivin nus tal visa, sco ei vess mai de dar nagina midad[a], sco nus havessen adina de viver sin quest mund, sondern mein nus en nus sezi ad ura a temps, hagien nus curascha