Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/627

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


[Plan d' il Laborant d' il Feld] 619 6to Ils avantaigs che suonden ord quella divissiun, a per dir pli clar malentelgienscha denter ils cumins della Ligia grischa, ei ton palpabla, che jeu maneg, ch' ella sei a tuts notoria, tonaton, sche jeu cartess adumbaten, sche stovess jeu eung dar ina fleivla declaraziun, ch' il faitg ei sco jeu maneg, e vai schon en part motivau. Glei bein diversas … gadas termess 5 alla dieta generala della Helvezia rischuns e contrarischuns sur quei object, e tgei eis ei resultau? Alla fin sin projects ne deliberaziuns eis ei resultau che la davos redunonza gronda dil Cantun miez zungigiada muort la situatiun dellas circumstanzias dell' entira republica, e per corrisponder il pli convenient pusseivel da part da nies cantun ha stoviu seresolvar tier 10 l' organisaziun dil contingent, e quei senza poder prender temps de poder ponderar tuttas circumstanzias et ei aschia il cantun partiu en 9. kreis u parts. 7mo A scadina de quellas parts eis ei attribuiu sia ratta umen en uliv, senz' attender sin prærogativas permanentas e trer quellas er' en consideraziun. 15 … 8vo Cun tut quei par' ei eung ch' ei vegni tonaton bucc' attendiu auter che sin la representaziun dils cumins pings, ils quals han lur dretgs fundamentals … e fundamentai — grad schi bein sco quels dellas 10 Dertg. han de quellas gravatorias ch' ils cumins grons selamenten a se ingravegien; 20 danunder dariven ellas? Ils cumins pings de nossa ligia han eunc lur buna part gravitorias, e quellas ch' ils cumins grons secreien da ver memia, dariven bucca da nossa Ligia, sonder en calladas ella ligia pintgia, e cargau sin la ligia gronda; quei ei il profit denter che disspiteschen, sche catt' il tierz. 25 Ussa mireian la divisiun en kreis faitgia en nies cantun, sche veng in enflar, che la Ligia grischa fa bunamein 4. kreis, e la Ligia dellas 10. Dertg. fa pauc pli che dus, ord il qual pia ha necessariamein stoviu nescher novas gravatorias alla Ligia grischa, aber nagins avantaigs. Co eis ei pia de far per silmeins mo enpau dissmetter quellas lamentaschuns e 30 disparitats, che podessen forza cul temps trer nautier sventiras pli grondas et universalas per l' entira republica helvetica; sch' in cun saung freid, nunpartischont et interressau intelleg considerescha [f. 2av] la tresta situaziun, enten la quala bucca mo il cantun Grischun, sonder l' entira Republica savess entras malperinadat curdar, sch' eis ei bein de sesmervigliar che bucca tuts 35 habitons — 9no Enqueren la pasch, e ruauss, e sch' intgin figiess giestas reclamaziuns, … che vignies senza grondas difficultats, ne umzugs concediu. Nus essen tuts libers, vein tuts ils medems dretgs, duessen aschia era ver mademas gravatorias; aber co veng quei salvau? Las partidas e factiuns en formadas, 40

-630-