Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/647

Da Wikisource.

[Project dil bogn] 639

a nus, ves’ins la buna afecziun, ch’ei portan enconter la Casa de Diu, e nos Ss. Patruns, stgain nus rufidar quella? Ei il conplascher e la favur d’il generalesser bucca nies honorific? Ei condescender a la confidonza tier nos Ss. Patruns, e tier nus buca nies honorific? Ei retscheiver, e cooperar cun la grazia, e buntat divina buca nies honorific? Ei esser patruns, ed administraturs de la regina de las auas de nossa Partsura buca nies honorific? Ei procurar a nies proxim, ed era giedar el tier seia sanadat temporala, e spirituala — e quei senza don — buca nies honorific?

2. Retschevent quella porschida ei far ina bun’ovra avon Diu, ed avon il mun. Raschuns en questas:

Sche visitar ils malsauns consolar, e sutrar els [f. 3b] ei ina bun’ovra avon Diu, sche con buna sto quell’esser: gidar ils malsauns tier lur sanadat e far viver els?

Sche retscheiver ils vivs en hospitalitat, e tractar els cun curtesia ei ina bun’ovra, sche con buna sto quell’esser: retscheiver ils malsauns cun carezia fraterna, servir ad els cun migeivladat, e giedar aschia els cun medischinas divinas, e naturales tier lur beinesser?

Ver eis ei, che retscheiver malsauns, e servirsi ad els, ei per biars caussa distgustusa; mo sch’in po buca far quei per amur de Diu, e bien dil proxim, sche co po la carezia fraterna exsister en nus? e sche quella existe buc en nus, sche co po la divina exister?

Ei! denunder deriv’ei ch’in ei schi tievis de far bunas ovras, e vol aunc enpedir auters, ch’ei fetschien buc ellas? De lou deriv’ei: ch’in aulza de rar ses pertratgs tier Diu, ed enquera buca de plascher ad el, e segirar siu salit perpeten; ei deriva de cou, ch’in ha ses desideris per caussas de quest mun, che sguezien nossa vanadat, et endridan nossa sensualitat; ei deriva de cou, ch’in fetga ses eigls sil tratsch per launcas, e plauncas, e dirige buca siu spirt tier Diu, e nies agen ver bien, il qual en las bunas ovras; in vol mo tener casa cun quei, che svana cul temps, e mei[n]s cun quei, che rest’en perpeten; in ei memia fitschentaus cun raubas mundanas, e vanas perquei ei il spirt buca rimnaus et in fa pauc surasen si[n] quei, tier il qual in fuss obligaus, e procurass a nus il ver beinstar.

3. Sur tut on ston quels de Val far in viadi de 6 ne 8 quarts d’ura ded ir e turnar per amur dil servetsch de Diu; els han per lur giuventegna ne scola, ne doctrina; temps d’il Mag en ella val, cun Nadels de Tron, ver 300 toca 400 olmas;

La stat ils fenadurs de quolms, e fumegla ded alps, e gl atun pischentaders de fein. La pli part de quels [f. 4a] vessen de domengias, e firaus l’obligaziun, ded auder Messa; ina part per quei ston far in viadi ded ina, duas, treis tochen quater uras, per satisfar a quella. Tgi sehona che ded