Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/655

Da Wikisource.

[Project dil bogn] 647

Historia de quei Bogn.

Enventur, ed endrizatur de quei ei gl Illustrissim Segnur, e Cau de la Ligia Grisha: Nicolaus Maissen de Sumvitg, la quala casa stat de la Baselgia enconter la demaun cun in gron, e fritgeivel curtin de poma, ed iert.

En tgei on veramein quei casamen d’il Bogn sei ded el vegnius dershus si, hai iou aunc ussa buca saviu tervegnir, mo probabelmein lu, cur che la Capluta ei vegnida baghigiada, ed il bi calish ded argien, ch’ha si sia armatura, ed igl on: 1600 e tonts ei fatgs.

Schinavon che quei Segnur ei, ton sco meia savida dat, exspiraus senza successiun masculina, sch’ei quei Bogn vegnius a mauns, ed administraus de ses artavels. De miu saver eis el vegnius a mauns a Sur Augustin Tgietgel, e siu frar [f. 1b] Curdin a Segr. Mistral Mathias Tgetgel, a Gion Adalbert Spazin, de vart seia Dona, cun Str Gion Gieri Chischer, ed il present posessur de quel ei; Str. Martin Chischer.

[f. 9a] A Tron ils 20. de Mag 1823. ei il surnomnau Boign vegnius conpraus d’il surditg St; Martin Caschær de miu nevs: Joañes de Mont de Tron per suma de 500 fl. cun tóts dretgs, scheshons, e mobilias, Baselgia, e sens etc. Il sen pign lou audiss lou als Hrests Hans de Curtins Carigiet, sch’ei vegniss spazau, e calau il Boign, mo tschella uisa aud’el lou. En quei marcau ha il vendider taniu ora, ch’el, e ses 2. afons, vita durante, per ina memoria possien sebogniar senza pagamen.

[f. 1b] Qualitat de quei Bogn.

Sai che Seg. Doctor Abis de Quera, ed auters miedis perderts, han sentenziau sur la buntat de quei Bogn, ed ad el conpartiu stupentes vertits; mo tgei itel ei quei, admirar sias vertits, ver ils quosts d’ils casamens, e pli buc esser pli bein tenius si, ed ordinaus? De present lauda Segr Doctor Forrer ded Ursèra grondamein quei Bogn, e dat als malsauns savents ordinaziun, … ch’ei deien prender lur refugi tier quel.

Jou sun en quei fatg memia petschens, de saver dar, ne determinar chymicamein la substanzia, ne natira de quel; mo schinavon che sia aua, nuo ch’ella conpara, ei de tievia, sche conclud’iou, ch’ella ded entschata sei caulda, e de quella qualitat, sco quella de Favèras. Mo schinavon ch’ella ha in cert suer, e lai devos la crapa, sur la quala ella va, melna cotschna, sche fetsch iou la conclusiun, ch’ella vomi a tras mineral de fier, e beti or de quel sia ruina. Ella lai devos tuva, e quei ei l’enzena, ch’ella derivi, ne quori atras crapa de caltschina, e tutas auas cauldas derivan de lou. Il rest ston ins schar far experiments chymics, per saver sia autra conposiziun.