Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/730

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


722 Placi a Spescha pràdikavel, va a skancalla. Jent si, sko stupent ómen gran, dat en enten la korniç ton, de manijont de stover sesurdar, e quàla boca skrola nounavon òl tàkst. [p. 290] Ùn auter, advertent defàkt de memoria, disón mal desposts, 5 perdónai. Òl tierts seperds; visa: L ài freid, lò lavur preme, quint de far ùn plaçer, de vós nén disanimar; Deus dàti a vós rikla de vos pekaus, e perdóni quàls ent il nom d' òl bap, fil, e spirt sonç — amen. Ùna bein ordinada, e natùrale moda de plaidar, konpanada kon ùna moderada, resónante e klara vóç, pausas, e respirs en ùna bein regulada, 10 e dràç centada moda de plaids, e sentenzias, fàrmas enprovas, e finas sprajudikadas … & sto àser quàla orazión, kò konvània lauditori, de dismeter òl mal, e prender òl bien. Bònas àn lòs qualitats eksternas, pàr ornar ùn oratur, mo per bia melióras àn lòs enternas. Klar entelàc, fàrma memoria, e bein spartent 15 judici, atendent sin enprovas, e cirkunstanzias de persónas, loks, e temps, & àin, en jeneral, quàlas qualitats necesarias, kò deciden òl bien oratur. Cicero, e Quintilian àn, denter òls Romans, òls princis de l' oratoria, e de kou vein nòs lò nosa; denter òls Gràks: Demosthenes, & denter òls Franzos: Burdalu, e Masilon, & e denter autras nazións sai iou ka quals 20 pràponer. D' òls enkonoscents a mi en skritùras ài el [p. 291] centenàr 17. stau Monsenur avat: Adalbert de Funs, nativs de Monstèr, òl princi, e konparabels als plù perderts ded autras nazións. El sàkul 18. a mi mo de plùma enkonoscents, teneve Pader Maurus Venzin, à de Monstèr, lò pràeminànzia. D' òl centener medàm, ed a mi personalmein enkonoscents, 25 sàse Sur Kanonik: Jakob Kapràz de Trón, sil katheder, Sur Joseph de Portas de Surrhein Sumviç, Pader Còlestin Kajenard, Sur Valentin Rotmón de Monstèr, e Sur Kanonik: Jakob Balet de Breil. Denter òls vivànts sedestingue Sur Kanoni: Joseph Antoni Kastelberg, Plevaun a Sumviç, Sur Joseph Hits, Plevaun de Tuiec, e Sur Jakob Francesç Jeriàt, Plevaun 30 de Trón. Sur tóts quàls, e sko ùn, kò iou vai mai audiu ùn tal, e ven à probabelmein … mai ad audir òl similont, fóva Monsenur avat Kolumban. Sko àl àre scientifiks en tóts studis, e cun Linguaçs, agia vav' àl à tòtas qualitats, resalvau ùna kolur de face sauna, k' ùn po desiderar d' ùn perfàç oratur. 35 Vóç, jàst, statura, pronunzia, e tót quài, k' aude kou tier, konpanau kón ùn konponimen oreifer, dàv' àl ded enkonoscer or de sàs priedis. Sai ka decider ord mea làk [p. 292] tura, ed audida, k' ùn veramein superas … àl en quài grau. Nativs àr' àl ded Olivon, en val Bren, skolaus de pin ensi en nosa klaustra, seperfàksionaus en klaustra de S. Gal d' principals ómens 40 de quài temps.

-733-