Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/770

Da Wikisource.
762 Gion Antoni Bühler

Quel però conoscheva ils uçells e non det oreglia allas calumnias dels nauschs giuvens, anzi el respectava mo aunc pli fitg il giuven ester, vezend che el era lavurus e d’ina morala exemplara. Quei irritet allura aunc pli ils maligns famegls et els vegnittan perina de far vendetga al „urs grischun“, sco els il nomnavan, et exequitettan allura era quella sin ina diabolica moda. Ina damaun manchettan dua pêra calzèrs nella botega, ils quals il maester doveva quel di tenor sia impromischun portar ad in signur della citad. Tot anquirir era adumbatten, ils calzèrs non fuvan pli avant maun. Il maester examinet ses famegls e tots volevan esser innocents e saver nagut, co quels calzèrs podessien esser ii (its) a perder. Al maester pareva que curios; el haveva sez serrau la botega la sera e questa damaun era el stau il prim in botega; ina persuna estra non era stada durant quest temps in botega, quei non era posseivel; pertgei il maester haveva hagiu las clavs pro el. El comenzet aschia de far suspects sin ses lavurèrs. El det però a mauns lavur a ses famegls e sortit allura or’da botega. Sia prima lavur era quella de visitar il dormitori dels famegls. El avrit las coffras e scaffas de tots, mo senza cattar nagut; finalmein visited el aunc ils lêtgs dels giuvens e quala era sia surpresa, cattand ils calzèrs sut la bisacca de Gian! Era quei posseivel che Gian, il qual il maester teneva per in excellent giuven, havess commess in tal laderneç? Quei non voleva e non saveva el capir; Gian era però in giuven ester e que era forsa posseivel che el fuss in hipocrit, il qual voleva inganar siu patrun tras se mussar brav e diligent. Quella posseivladat d’ina tala hipocrisia irritet gia il maester et il prendet ils calzèrs cattai e jet in tota furia cun quels giu in botega e comenzet a far in sgrischeivel fracass. Gian, schet el, sas Ti, nua che ils calzèrs ein stai? e sia vusch tremblava dalla gritta.

[p. 56] Na, respondet Gian cun tota quietezia, pertgei el haveva ina buna conscienzia.

Allura tgi (at) vi jeu dir, nua che jeu ils hai cattau, Ti hipocrit, replichet il patrun; sut tia bisacca ils havevas Ti zuppau, Ti valanagut che Ti eis; mo spetga, jeu tgi vi scaçiar la queida de ingolar a tiu patrun.

Mo plaun, garrit Gian, jeu vi haver satisfacziun per questa infama inculpaziun, maester; jeu non sun in lader, jeu hai auc mai ingolau inzatgei in mia vita, ne a Vus ne ad in auter.

Tgei? Ti vul snegar? Jeu mez hai cattau ils calzèrs sut tia bisacca, fai mo neginas ceremonias, ne che Ti m’accompagnas subit sin la polizia, allura volein nus ver, co que tgi reussescha de te giustificar. Mes famegls qua san tots attestar che nus havein ier finiu quels calzèrs per ils surdar