Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VI.djvu/325

Da Wikisource.

Poemata 307
Il spiert dess redscher e vain redschieu,

60E dals affects chiarnaels vandschieu.
Eau vez il bain e fatsch il mael;
La chiarn voul saimper dominaer,
Meis pissers dessen vears ciel ir,
Et our d’terra nun ’s paun spartir;
65Els staun vi d’quaist muond arantôs,
Cun que s’mantuna pchios sur pchios.
Mieu cour per que ais dulurô;
Dal psaunt dals pchios fich aggravô,
O Dieu, tü sul ’l poust confortaer,
70Tia buntaed ’l po surleivgiaer,
Agiüda tü; fo ch’al saung tieu
Laeva meis pchios, o Segner Dieu;
M’do ün cour nett, renova in me
Il tieu sench spiert, arov eau te.
75Sainza te nun pudains ünguotta,
Noassa natüra ais zuond curruotta.
Do tü ’l vulair, do tü ’l savair,
Do tü ’l pudair, dir, faer e crair,
Que chi cummanda tieu sench plæd.
80Et n’s parchiüra da mael e laed,
Ch’nus vivan a ti, mouran in te,

E vivan cun te saimpermae.

20*