Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/456

Da Wikisource.
442 Petrus Dominicus Rosius de Porta

ama Ap. III. 19. Con chie dess ogni fidel oarma consentir a que chia Job in simil cas dscheiva: perchia non dessen nus artschaiver del Segnier eir il mel, siand havains arfschieu eir il bön. Suventas voutas sola Dieu eir affliger ils seis, oder per explorer lur cretta, oder per la purifichier, accio saia al muond incredul per üna muostra & exaimpel. La fidaunza dels infaunts da Dieu ais simile al or, chi plü ch’el vain tratt tres il föe, & plü chia ’la vain purifichieda e raffineda. Havair spraunza in Dieu dech durante felicitet non ais meisterstuk ingiün: mo beôs quels chi vegnien accomplieus tres patimains. 1 In tel cas aisi da rovar la suprema benignitet ch’el non ’ns lascha tenter supra noassas foarzas, dimperse chia cun il tentamaint insvessa, schi ch’el detta eir l’uscida, accio poassans sustngiair. 2 Mo cur ün eir suffrescha schi s’ puo bain eir davart ün del dir: Beô l’hom chi [p. 22] suffrescha il tentamaint, perchie essendo appruvo, vain el ad artschaiver la coruna della vita, la quela il Segnier ho inpromiß a quels chi ’l amman. Jac. I: 12. Uschea s’ verifichian ils pleds del S. Apostol, chia ogni castiamaint pera bain per l’hora presente d’esser brichia d’allegrezza mo da tristezza: mo el renda ün paschaivel frütt da iüstia a tuots a quels chi vegnien tres quel exercitôs. Hebr. XII: 11. Oters sancts fins chi dellas feridas del Segnier paun redunder, a non trer in streda inguotta.

Solum dirost aunchia, scha ’l Segnier a’ m havess fatt la grazia da catter sieu coarp, per al reponer in sia sepultüra, a’ m pareß il pais plü leiv. Mo nell’quel scrupul dess tegnier tia oarma cun pisser, perchie del Segnier ais la terra con chie ch’ella contegnia. O da quaunts prus e fidels testimonis da Jesu sun lor coarps & cendra dispersa per il aër, & da crudels inimihs bütteda via, la moart però dals quels ais custaivla avant ils öls del Segnier, & dals quels nianc ün öss dess manchier, siand eir lur cavels sun inumbros! Avaunt iss oëls del Segnier non ais incognit il löe n’il quel reistan. Sepulieus, u zuppôs, per ils reclamer a nova vita. Il vident Apocalyptico cura ch’el vset a ngir averts il cudeschs, e particulermaing il chudesch della vita, perchia ogniün dess our da quels ngir iüdichio, schi annote ’l eir chia la sepultüra stovet der no sieus moarts, la moart eir quels ch’ella havaiva perimieu, mo eir il mer et las ovas stovetten eir render ils sieus. Apoc. XX. 13. Usche fich stovan a quella vusch obedir las ovas, sco tuots oters elamaints. Neir quista dimena sarò obstacul chia cura la tüba vain a suner, & quella vusch vain per tuot il muond a rimbomber: surgite mortui & venite ad i(n)[u]dicium ste sü vus moarts & ngi al iüdici, chia il noass cher confrer eir con oters elets insembel non concuorra ad ir incunter a sieu sprendedar Christo in il aër.

  1. Hebr. II: 10.
  2. 1. Cor. X: 13.