Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/475

Da Wikisource.

Il Premi dells venschaduors etc. 461

suspirs, quants sincers els sajan, non saia il tuot drizzo our: dimpersé bsœgna eir ngir miss il maun all’ovra, ruott tres, & venschieu. L’istess ho ditt eir noass chær Salvedar in quels pleds: Non basta de dir: Segner! Segner! ad intrer n’il Reginam de Dieu: s’ stova eir fer la voluntæt del Bap chi ais n’ils Cels 1. Jnua s’ho da venscher, ais clær, chia sian inimis: a s’ suppuona eir d’esser provist cun las necessarias armas: a debellær ün inimi s’ stov’eir las drover, & cert cun tuott’attention e fadîa. Tuot quaist ho lœ eir qui. Dels inimis il Capo ais SATANAS chi dî & nott sco ün Leon u va intuorn sbrügind, cerchiand chi el travuonda. Quel s’ha fatt via de noass Chio Christum; e non desista d’insidiær sco ün serpaint sün la via eir alla membra: Un capitæl inimi ais quaist MUOND, chi giæscha in il mæl; il quæl o cun sieus exaimpels, o sias lusingias, o sieus Smorfs, o sias insidias e raits, oters stravia, oters surmaina, & darchio oters stramainta. Jn merito de quæl l’Apostol S. JOHANNES ’ns ho uschea aviso 2: Mieus diletts! non amé il muond, ne que ch’in quel ais. Perche tuot que chi ais in quel, ais dalet dels œls, dalet della Carn, & superbia della vita; et in quel chi ama il muond cun quaistas chiossas, chi sun in el; in quel non ais la Caritæt del Bap. Jl plü formidabil de tuots noass inimis, ais la noassa propria [fol. 6b] CARN, noass sensuæls giavüschamaints, chi cun nus naschen, cun nus creschan e s’ fortifican, cun nus valgan e cun nus doarmen, & contr’ils quæls s’ho contin de stær in santinella. Sajan imperò ils inimis quants, & quant ferms chi vœlgen, sun suot condütta del Capo del Exercit del Segner, noass spirituæl Josua, ils fidels assecuros de victoria; mentre legitmamaing s’inservan dellas armas necessarias. A Chi quellas desidera da cognuoscher’ satisfa S. Paulus, ün Guerriër exercito, il quæl sco avrind ün furnieu Arsenæl a’ ns do in mauns de ün in üna. 3 Cura ais de de cumbatter, disch el, nà dech contra Carn & Saung; dimpersè eir contra Principats, contra Possanzas, et Redschaduors del muond et dellas Schürezzas de quaist Seculo, contr’ils Spierts maligns in ils lous cælestiæls, alhora pilge l’intèr armadüra (nà dech ün guaffen û l’oter) de Dieu, cotræs podarôs contrastær n’il di mæl; et complind ogni chiossa, restær sü drett in pé. Cuntuot s’ præsenté al combattimaint tschintos cun veritæt intuorn ils flauncs, e vestieus cun il Pectoræl della iüstîa; haviand ils peis cuzzos cun la præparation del Evangeli della Pasch; sur tuot pilgand il sciüt della fé cun il quæl poassas stüzzær las frizzas á fœ del malign; pilgè eir la Chiaplina del Salüt, la viva Spraunza, & la Spæda del Spiert chi ais il pled da Dieu: orand in ôgni temp, cu ogni perseverantia. &c.4

  1. Math. VII. 21.
  2. 1. Joh. II. 15. 16.
  3. Eph. VI. 12 — 19.
  4. 1 .Thess. V. 8.