Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/27

Da Wikisource.

Poesias 17

Vögl pütost murir güst uossa,
Cu dvanter ün traditur.

Sajast fidella e constanta,
Sco ch’eau sgür sarò con te,
75 E t’impaissa’ t, cher’amanta,
In tieu cour suvenz sün me.
Schi dimen’, o vita mia,
Cun mieu cour d’ tristezza plain
Pigl alfin l’amar addieu,
80 T’abbratschand, addieu, sto bain!

[p. 51] 13.

I. La not.

(Annalas XVII.)

 Darcho la not rived’ais no
Tres Dieu pussaunt, chi ’ns ila do,
Per cha pusser nus possan.
Il di ais sto passo bod vi,
5 Sco l’ordinari imminchadi,
Tres spüra grazia sia.
Giand a dormir vus non savais,
Damaun mamvagl pü scha vivais,
Vus tuots nel muond acquia;
10 Dimen’al Segner vögl ruver,
Cha el per vus vöglia vaglier
E ’s perchürer adüna.

[p. 52] II. Il di.

La s-chüra not passed’ais vi,
E darcho gnieu ais il di.
15 Ludo il nom del Segner!
A quel vulains tuots ingrazcher,
Cha l’ho vulieu ans perchürer
Da mels e da disgrazias.
A quaist nouv di siand rivos,
20 Zieva ch’avais giodieu bun pos,
Voss fats el benedescha!
As dett’in quel sieu bun agüd
La pesch, concordia, vair salüd
Dad uoss’infina saimper.

Rätoromanische Chrestomathie VIII. 1. 2