 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
La canzun populara dils Rätoromontschs
che vus leis, hagi la buna mata detg. Ils buobs prendevien spert las tretschas per saver far balla e havend els quellas seigien ei i daven. Las tretschas ein buc auter ch’ ils fils della sort ina enzena dellas nornas. La canzun populara dils Rätoromonschs. „Die Poesie eines Volkes ist der treueste Spiegel seines Geistes, Gemütes, Genius und Charakters.“ (Geschichte des Osmanischen Reiches von Joseph v. Hammer, Schlußrede.) Sche nus prendein la libertad de portar avon en Lur miez questa sera ina lavur sur della Canzun populara dils Rätoromonschs, sche daventa 5 quei principalmein per far attents Els sin il bi scazi de poesia populara ch’ il nies lungatg posseda. Duront ch’ ils biars auters opus de nossa literatura ein pli u meins exotics semanifesteschan en nossas praulas, detgas, en entgins dramas populars sco la pissiun, la dertgira nauscha e principalmein ella canzun populara il caracter de nies pievel en sia originalitad, 10 schubers ed intacts. Cun tont pli gronda forza e fres-chezia ha il cant popular pudiu regier en nos quolms non havend en poesias artificialas in inmitg pertgei ch’ ils biars de nos poets tochen el novissim temps han buviu ord la fontauna dil cant popular; lur canzuns eran per cantar e buca per la 15 purgameina. Nua che tut conta ed igl individuum cun ses sentiments e patertgiamens privats svanescha en miez dil pievel, leu regia la canzun populara. Perquei sedistingua quella era tras ina atgna forza e profunditad dils patertgiamens e sentiments, tras ina casta carezia e grondiusa simplicitad sursigliend quei che secapescha de sesez; senza far bia reflexiuns 20 exprima ella ils sentiments, che muentan il cor. Quei remarcabel Laconismus e quella atgna forza ha il grond poet german Göthe exprimiu els plaids „Der kecke Wurf des Volksliedes“. Senza far atgnas pli detigliadas reflexiuns sur della natira muossa il pievel dapertut il viv sentiment ch’ el ha per quella. Nua che la canzun populara tschontscha della natira vesein 25 nus con stretgs ils ligioms ein, che ligian il pievel cun quella. Per el ei la natira bucca ina caussa morta, las verdas plontas, las cotschnas rosas, perfin la crapa morta selegran e giubileschan ne bragian e pliran cun el. Quei viv sentiment per la natira porscha era alla canzun populara las sias sameglias e figuras, che ein il bia excellentas. Tgi fa lu quellas 30 canzuns po bein enqual auditur emprar? Il pievel sez dein nus per risposta. Nunenconuschents ein ils poets, pertgei che lur cauzun ei mo l’ expressiun dils sentiments de melli auters e lur num svanescha denter
