Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/320

Da Wikisource.
306 Plaunts

16. Co semper mâ, El s’ deportâ,
Infinna la sia fine,
Sea cun orar, U s’ præparar,
Ha scrit Sr. Jon Martine.
17. Eir in Tarasp, Ad el fuo fatt,
Dal bain & grand’honore
’N sia malatia, In alvar via,
Seis corp cun far sonare,
18. Tots ils lur Saings, Fin chia davent,
Dalönschel fuo purtae,
Il compagnand, Eir blers planschand,
Turnen’els l’hur’à chiae.
19. Da Scuol sü blers, Eir cun grand læd,
[p. 20].... Cridaven sasamange,
Spirituals, Et Seculars,
Fin’in sia chia rivande.
20. Un bacun dür, Fuo quel bain sgür,
A sia chiara consorte,
A’ l vair plagiâ, Giond our d’ sia chià,
Et turnond huossa morte.
21. Faiva dolor, Stovair audir,
Tots planscher & cridare,
Mo’ ls plæds prodür, Podair, ne’ ls dir,
Dimpersai gio’ ls magliare.
22. Pür l’oter dy, Fuo’ l sepuli,
Cun læd & spessas larmas,
Accompagnià, D’ na quantità,
Per tot nan pro fich granda.
23. ’Sche fuo la fin, Da quel grand hom.
Dal Signur Cancelliere,
Sabi prudent, Löng stat Regent,
’L Signur Johann Marnia.
24. Schi gio da d’el, No tots ingual,
Piglain per noss avise,
Sü’ l mond s’ laschar, Che sea s’ dfidar
Da glieut & da d’Amise.
25. Sü’ l mond s’ laschar, Es s’ingianar,
Sün quel chi s’ lascha falla,
Chi craj’ amiss, Fals & cattivs,
Quell fall’, ach falla, falla.