Pagina:Fontana - La polpetta del Re.djvu/10

Da Wikisource.

— 8 —

     on pel negher e inscì fin
     che l’è mej che nè on guantin!
     Che bella Scianna coi oeucc gris!...
     La portinara la ghe dis:

«Scianna-sciannetta, — sta quietta.
     Ona notizia te vuj dà
     che dev mett sottsôra la cà!
     Doma adess l’è andada via,
     te vist anch’ti, la sura Lussìa...
     Te set perchè l’è stada chì?
     Perchè la voeur on gatt tò de ti!»

«Ah, Signor!» — la rispond la Scianna —
     «Sta brutta veggia carampanna
     la voeur donch nanch lassam stà
     l’ultim gattin ch’è restaa in cà?
     On gattin — come el Scianin!
     Inscì allegher! — Inscì bell!
     Che l’è tutt negher, — cont dò stell
     sora ai oeucc bianch come el latt,
     come l’è rar trovaj in di gatt!
     In trii ann, che mi sont chì,
     t’hoo dàa tant gattitt de no dì...
     e tucc hin andàa de chì e de là!
     Quest chì l’è vanzaa domà;...
     e mi speravi ch’el restass in cà,
     perchè ti te impromiss sto gattin
     duu dì fa alla sura Ghittin: