Pagina:Fontana - La polpetta del Re.djvu/12

Da Wikisource.

— 10 —


La portinaia la repìa:
     «Sent: se mi el lassi portà via
     sto Scianin de la nostra cà,
     l’è per quell che te voo a cuntà:
     La sora Lussìa col sò Màgol
     (saran bàgol o minga bagol!)
     ghan i stanz che in pienn de ratt,
     e vorarissen ’vèggh on gatt
     de quij tai de razza bonna
     com’hin i tò, la mia Miscionna...
     Per el Scianin lee la m’ha dáa
     tri bèj numer inscì fáa
     de varì on’ereditáa...
     Quanto a ti, donca, o Miscionna,
     diventand sciora la tua padronna,
     te ghe guadagnet certament
     de paccià mej che nè al present;
     quanto al Scianin, el se troeuva on sit
     dove el starà proppi polit!
     Ratt d’ogni sort; e, fornii i ratt,
     tutti i dì el so bravo piatt
     de ratàtoj de la cusinna;...
     e lor no mangen che robba finna!»

La Scianna.


L’è on gran dolor, per mi, l’è vera!
     ma on fioeu el dev fa carriera!