Pagina:Fontana - La polpetta del Re.djvu/38

Da Wikisource.

— 36 —


               Rid el Màgol, rid el Coeugh,
                    settáa giò denanz al foeugh;
                    e, lor sì, beven de bon
                    on magnifich bottelion
                    de barbera straveggion;
                    de quel tal, che, quand el Re
                    el domanda se ghe n’è,
                    disen semper: «Caro lù,
                    Ne dispias... ma ghe n’è pù!»

Intant, sconduu de sott d’on tavolon,
     el Scianin, che l’ha vist e el sà tusscoss,
     el dis in del sò coeur: «Che mond birbon!
     Che masnada de lader e baloss!...»
     Ma, cont sti filosofich riflession,
     ghe resta anmò semper la famm indoss;
     sicchè el conclud che, in fin di fatti, quell
     che adess a lù ghe premm, l’è trà in castell!

El sogn de prima; dopo, quij piattitt
     che el Màgol l’ha ditt sù; poeu el ricetton,
     ghan guzzáa in tal manera l’apetitt
     che el Scianin l’ha perduu fin la reson...
     Senza accorges lù el medita on delitt
     pur de finilla cont la borlazion!...
     On delitt?... Nientemen?... Che delitt l’è?...
     Quell de paccià la polpetta del Re!...