Pagina:Il ladino nel sistema formativo.djvu/35

Da Wikisource.

37 10 agn de Repartiziun ladina: Ativité scientifica y didatica


b) Por garantì n livel de plurilinguism ćiamò plü alt à le Consëi d’Université fat fora che i studënć dla Université Lëdia de Balsan mëss desmostrè n cer livel de competënzes linguistiches sides al scomenciamënt che ala fin dl stüde. Por la Repartiziun ladina él gnü stabilì al momënt dl’iscriziun le livel C1 B2 B1 A2 y almomënt dl ejam de laurea le livel C1 C1 C1 B2.I studënć pò instësc se chirì fora le lingaz che ai ô avëi sön ći livel, mo le ladin

ne pò nia ester sot le livel B2 al momënt dl’iscriziun. Al momënt dl ejam de laurea pò ma l’inglesc ester sön le livel B2, insciö vëgnel garantì la medema competënza, mo inće le medem valur di trëi lingac fondamentai dla scora paritetica ladina. I livì de competënza vëgn controlà cun n ejam aposta.1

c) Le fat che la Repartiziun ladina sides unica vëgn sotlinié dales detlaraziuns dl Consëi universitar da orëi amplié süa oferta formativa.2 Mo le vare plü important al momënt é chël da parifiché le ladin (y inće le todësch) tl panorama di lingac d’insegnamënt tles universitês talianes. La situaziun atuala ne sodesfej nia:

„Es ist ein Faktum, dass an dieser dreisprachigen Universität „Deutsch“ und „Ladinisch“ als Fächer Fremdsprachen sind. Es ist eine Gratwanderung, wenn die Fakultät für Bildungswissenschaften in diesem normativen Kontext die Lehrerausbildung für drei verschiedene und getrennte Schulsysteme gewährleisten muss (pl. 8, „Introduziun dl Presidënt“).

Chësc é le cheder general te chël che la Repartiziun ladina desfira süa ativité y le meter cun chël che ara mëss se lascè mosoré.

(Übersetzung)

1. Die Ladinische Abteilung im Rahmen der Freien Universität Bozen Die Freie Universität Bozen erkennt die besondere Situation und Funktion ihrer Ladinischen Abteilung an. Dies geht auch aus dem aktuellen Entwicklungsplan her vor (vom Universitätsrat am 2. Dezember 2010 genehmigt, gilt für die Jahre 2009 –2013), in dem die Ladinische Abteilung und die ladinische Sprache im Allgemeinen folgendermaßen er wähnt werden:

3

4

  1. Ai studënc che se scrî ite cun n diplom de na scora alta ladina, ti vëgnel lascè do l’ejam d’amisciun linguistich, düć i atri messarà le fà tan inant che ai ne pò nia mostrè sö d’atri zertificać de competënza linguistica reconesciüs (p.ej. le patentin de trilinguism A o B). L’oblianza da messëi fà n ejam de todësch sön le livel B1 al scomenciamënt y sön le livel C1 ala fin dl stüde podess ester n impedimënt implü por l’iscriziun de studëntes da Suramunt, olache l’insegnamënt dl todësch ne é nia preodü tla medema manira che tl Südtirol. Nosta convinziun é che n trilinguism ecuilibré danter ladin, talian y todësch sides de gran aiüt dantadöt inće por le suravire dl ladin instës, desche an pò saurì odëi dal ejëmpl dla Val Badia, olache le trilinguism é le plü balanzè y le ladin plü vi (cf. de chësc vers bele Gsell 1994). La dezijiun da portè ite n valgönes ores de insegnamënt dl todësch inće tla scora elementara ta Fodom (cf. Usc di Ladins 20.5.2011, 36) é porchël ma da sostignì. No ma i Ladins dla Val Badia y de Gherdëina, mo vigni Ladin messess avëi na buna competënza di trëi lingac dla Euregio Tirol.
  2. Cf. ultimamënter inće Dolomiten 20.5.2011, 23.