Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
28 | S. MATÉ |
ol pödi sö la tera de scanselà i pecac: Lea sö, l’à dec alura al paraletech, ciapa sö ol tò lec, e mola a cà tò.
7 E lü a l’è leat sö, e l’è ’ndac a cà só.
8 Vest ista fasenda la zet la ga it pura, e l’à esaltat ol Siur, che l’à dac tat pödì ai omegn.
9 E Gesü, indac vea de là, l’à ést ön om, che l’era sentat zo al banch, che ’l ghia nom Maté. E’l gh’à dec: Vegnem dré. E lü al leé sö,e ’l gh’è’ndac dré.
10 E intat che lü l’era a taola in cà, l’è egnit tace püblicà e pecadur, e i s’è metic a taola con Gesü, e coi so disepoi.
11 I Farisei, vesta sta fasenda, a i disia ai disepoi sò de lü: Perchè mo ol vost Maest al maja coi püblicà e coi pecadur?
12 Ma Gesü sentendo sta roba, al ghe disia a lur: I jè miga i sà, ch’i ga bisogn del dotur,ma i malac.
13 Andeven doca e imparè come la sies: Mé ame piö tat la misericordia, che ol sacrefese. Perchè mé só miga egnit a ciamà i giös’c, ma i pecadur.
14 Inalura i è ’ndac de lü i disepoi de Gioan, e i gh’à dec: Perchè rezù noter, e i Farisei, am de dezünà de spes: e i tò disepoi i dezüna miga?
15 E Gesü al gh’à dec: Pödei forse i amis del spus es imüsunac, fina che ol spus al sta insem’a lur? Ma