Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/79

Da Wikisource.

CAPO XIX. 69


29 E ol sò compagn inzenöciat zo ai sò pe, al la sconzüraa, disendoghe: Abie compasiù de mé, e mé t' pagarò fina in d’ü quatri.

30 Ma colü no l’à ölit saighen: e l’è’ndac a fal casà in prezù, fina che no ’l l’és pagat.

31 Ma i oter servitur, ch’i à ést sto laur, a i ghe n’à it ü gran dispiaser: e i ga spiferat al padrù töt quel, che l’era egnit föra.

32 Inalura ol padrù al l’à ciamat: e’l gh’à dec: Balòs d’ü servitur, mé a t’ò dunat töt quel debet, perchè a te m ’sé recomandat a mé:

33 E doca no dosiet a ’ té iga compasiù d’ü tò compagn, come mé a go it compasiù de té?

34 Ol padrù rabius al l’à dac in mà ai segondì, fin’a tat che no l’és pagat töt ol sò debet.

35 E in de l’istesa manera al farà con voter ol mé Pader del siel, se de cör ognü no ’l perdunarà al sò fradel.


Capo XIX.

F

INIT che l’ia Gesü de fà sti discors, a l’è partit da la Galilea, e l’è ’ndac vers i confi de la Giüdea de sa del Giordà.