Pagina:Pinochio.djvu/115

Da Wikisource.

- El ciar l e ormai pien - l i a respondu el guciar - ma par te fei vede ce acaro che on, te fejo monta in scerpa al posto me...
- E vos?
- 16 vieno drio de vos a pe.
- No, chesto no ve l lascio fei. Pitosc monto su sun un de chiste muse! -la craia Pinochio.
Dal dito al fato, l e ’su da chel a man dreta de ra prima cubia, par monta a caal: ma duto inze un colpo chel canaia el s a volta, el i a da na scalzada inze par el stomego e el l a peta ’sobas.
Pensave ce de bon sao che i ridea dute i pize che l ea la, a varda Pinochio!
Chel on inveze el no ridea. L e ’su la dal muse con un bel estro, l a fato par el buscia e inveze... l i a taza via mesa ra rea dreta.
Pinochio l e lea su inbestia e l e souta su sun schena de chera por bestia. L e souta su cosci polito, che i pize i a lascia de i ride sora e i a scomenza a craia: viva Pinochio! e a bate ra mas, che i no ra fenia deboto pi.
Inze un vede e no ede, el muse l a scalza danoo co ra zates daos e l a peta ’so chel por Pinochio, che l e toma inze strada, sun un grun de jera.
I s a betu danoo dute a ride: a chel on, inveze de ride, i e vienu cosci na stiza che, con na busciada, l i a taza via al muse anche mesa ra rea zanca, e po l i a dito al buratin:
- Monta pura danoo su sul muse e no n ebe festide. Chel muse l ea un matuscel, ma i ei dito algo inze par ra rees e spero che ades el deente pi mestego e pi orman.
Pinochio l e monta su e l ciar el s a invia: ma fin che i muse i corea e ra rodes del ciar es zigoraa su ra jera del stradon, al buratin i a paru de senti na ojeta fina fina, che se capia chel tanto e ra i dijea:
- Stanpion! T as voru fei ce che t as voru, ma te te ciamaras gramo! 115


115