Pagina:Pinochio.djvu/130

Da Wikisource.

Dapo de nafre, el diretor l a craia danoo:
- De troto! - e Pinochio l a obedi e l s a betu a ’si de troto.
- De galopo! - e Pinochio l a obedi e l s a betu a ’si de galopo.
- De coren! - e Pinochio l a scomenza a ’si de coren.
Fin che l ’sia de speron batu, el diretor l a tira na reolverada. Con chera reolverada, el muse l a fato finta de s ae fato mal e l e toma ’so destira inze meso l Circo, come che l s aesse fato mal dassen.
Canche l e lea su, duto intorno ra ’sente ra petaa ra mas e ra craiaa outo: i e vienu da tira su ra testa e varda in su... e l a vedu sul palco na bela femena che r aea na colagna de oro con taca su un gran petafion.
Inze inze l petafion l ea pitura el mus de un buratin.
- Chel mus la l e el me!... chera femena l e ra Fatazina! - l a pensa Pinochio, che l r aea conosciuda alolo; l ea tanto gran contento che l a proa a craia:
- Oh Fatazina mea! oh Fatazina mea!...
Ma inveze de sta paroles, i e vienu fora de bocia na buirada cosci forte e cosci longa che r a fato ride dute, e soralduto i pize che i vardaa.
Alora el diretor, par i fei capi che no n a creanza ci che se bete a buira a chera moda inze l mus de ra sente, col maneal de ra scuriada 1 i a da na gran mazocada sul nas.
Chel por muse l a tira fora alolo ra lenga e l s a lento l nas par almanco zinche menute, fosc parceche el cardea de fei passa el mal de ra scuriadada. Cemodo che l e resta inveze, canche el s a volta danoo ves el palco, e l s a inacorto che l ea voito e ra Fatazina ra sin ea ’suda!...
El s a sentu mori: l aea i oce pies de lagremes e l a scomenza a susta.
Negun s a inacorto che l piansea, e gnanche el diretor, che l a scroca danoo ra scuriada e l a craia:

130


130