Pagina:Porta - Poesie milanesi.djvu/256

Da Wikisource.


Ma poeú, in dg l’andá a cá, dighi nient
Che porch d’on scior el me voreva fa!
El voreva famm dá
L’appalt di scarp de tutt el regglment,
El voreva famm ve
On post in sui foragg, sui proviand,
On post de gatt in grand,
De forní a mett bottia mi del me.

E mi, tamberla, andava tutt in broeuda
In tra i soeu loffi e qui] de la fíoeura,
E me sgonfiava foeura
Tal e qual on poUin che fa la roeuda,
E cantava1 ogne pocch,
In del respond ai coss che parponeven,
Tutt quell che lor voreven.
Come on dord sott ai smorfi del lorocch.

Rivaa a cá che semm staa, tucc a ona vos
Me s’hin miss a l’inlorna a fa on frecass
De dessedá2 anca i sass:
Reverissi, sur spos! grazie, sur spos!
M’han vorsuu giboUá^^)
Cont i cinqu e cinqu des^^)^ co^t i attenzion,
E infin m nan faa patron
(Come l’èva de giust) d’andagh in cá.

Magara insci, in de quell fottuu moment
Ch’hoo profittaa el dí adree di soeu favor,
Me fuss vegnuu a mi o a lor
On dianzen sui corna o on accidenti
Che no sarev, in st’ora,
Quell pover Marchionn desfortunaa,
Tradii, desonoraa,
Magher e biott, in l’ultema malora.

  1. cantava: svelava i miei interessi. (Nota transclusa da pagina 260)
  2. dessedá: svegliare. (Nota transclusa da pagina 260)