Pagina:Porta - Poesie milanesi.djvu/371

Da Wikisource.

IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAVALIER STANISLAO BOVARA

(1612)

In d’on secol che asquas tutt i poetta
Se la caven coi sogn e coi vision,
Doma mi dovaroo sta a la stacchetta?1

Doma mi dovaroo ave suddizion
De vestimm a la moda, perchè sont
On poetta baloss e buseccon?

Mai pu: resguard, rossor, vergogna a monti
L*è me el vestii, nissun me l’ha imprestaa;
Chi ha d’ave vegna a scoeud2, í pioldi3 hin pront.

Musa, che te m’ee vist indormentaa,
A salta per el lece come on uscii,
Juttem a cuntá su el brutt sogn che hoc faa.

Comenza in prima a spacciugá4 el pennell
In la seggia del negher, e picciura
La cá in dove sont staa cont el cervell.

La cá la gh’ha ona porta scura scura
Fada a bocca de dragh con tant de dent,
E sui dent gh’è ona riga de scricciura

Che la dis: Pover lu quell che va denti
Su la porta on lecchee5 cont i pee d’occa
El fa lum ai paroll coi torc de vent.

  1. stacchetta: piccolo chiodo; ’ sta a la stacchetta ": stare in contegno. (Nota transclusa da pagina 374)
  2. scoeud: riscuotere. (Nota transclusa da pagina 374)
  3. pioldi: quattrini. (Nota transclusa da pagina 374)
  4. spacciugá: spiaccicare, diguazzare. (Nota transclusa da pagina 374)
  5. lecchee: lacchè, servitore. (Nota transclusa da pagina 374)