Pagina:Porta - Poesie milanesi.djvu/373

Da Wikisource.


L’èva on omm pien de meret e veitú,
E giust perchè el guastava el tò mestee,
Zacclietal hoo stimaa ben de tajall sii.

Allora re Bargni0 el solta in pee,
El ghe tra i brasc al coli, e el dis: Oh cara,
Viva ti, viva i medegh e i spezieei

Ma sta gioja del mond, sta perla rara
Se pò savè chi l’è? el repi’a el re:
E Ice la ghe respond: Sí, l’è Bovara.

A sto notn Belzebú el torna a tasè,
El crolla dò o tre voeult el so raazzucch1,
E poeú el dis, sospirand: Gh’hoo despiasè.

La Mort la resta lí come de stucch,
Ma poeú dopo con rabbia la ghe dis:
Spiéghem on poo sto enimma, o re tarlucch2.

N’evel forsi Bovara on tò nemis?
N’evel forsi el papá di bisognos,
Largh de coeur e de man, senza vernis?

N’evel forsi el modell de tucc i spos.
L’esempi di parent e di tutor,
L’amis ver de l’amis, l’omm vertuos?

No l’èva forsi el magistraa d’onor
Ch’el se drovava senza fin segond
Tant a prò del pitocch come del scior?

Tutt va ben, Belzebú allora el respond.
Ma per mi foo el me cunt per la mia vista
Che l’èva mej ch’el fuss restaa anmò al mond;

Che fin ch’el stava lá, tane gabolista,
Becch, avar, leccacuu, biassarosari
Vegneven de galopp su la mia lista;

Che, vedend di vertú strasordenari.
Sta gent, invidiosa per natura,
La crepava pu prest de l’ordenari:

  1. mazzucch: zucca, testa. (Nota transclusa da pagina 374)
  2. tarlucch: scempione. (Nota transclusa da pagina 374)