Pagina:Rimes Ladines.djvu/101

Da Wikisource.

— 99 —

La flu̥ dĕ nósta vita
Ah, nósta jo̊na vita
In bèla e frëscia flu̥
Sʼ en passĕ in bela ita1
In cīl al gran santú.2

Şëgn sů, sorús, resólta3
La nosta vë́rda etè4
Aspírĕ a gran racólta
Per l dí dʼ l eternitè.

Per důt gran diligië́nza,
Slu̥m zë́nza fraiditè!5
Bandída vígni odië́nza
E rʼ von a santitè.

Nët, důt nët zënza mácha
Sī trés noš fornimë́nt;
Plů nët e zënza tácha6
Sī l cu̥r bèl liciorë́nt.7
Ah, jo̊nes, frë́sces quérles8,
Al cu̥r nost l plů bél or,
Al cól les blanches pérles
Nes sī ópʼ res dʼ vèro onòr.

Modéstʼ s e dʼ bona vita
Nes batʼ per důtes n cu̥r;
Guai, fóra dʼ quësta líta
A lʼ onʼ stè scʼ ůna mu̥rʼ.



Il fior di nostra vita.
Su! la nostra giovin vita
Bella e fresca come fior,
Lieta in scherzi scorra e sia
Verso il cielo intenta ognor.

Su, sorelle, ormai decisa
Sia la nostra verde età
D’aspirare a gran raccolta
Per il di d’eternità.

Se sarem ben diligenti
E instancabili al lavor;
Se bandita avrem pigrizia,
Toccherem santità allor.

Netta e monda d’ogni macchia
Sia la nostra veste ognor;
Ma piü candido ancor sia
E fulgente il nostro cor.

Si, fiorenti giovinette,
A1 cor nostro il più bell’ or,
E le perle al col più belle
Sien nostr’opere d’onor.

Se sarem modeste e buono,
Un cor per tutte batterà;
Guai, se alcuna per ria scelta
Sarà morta all’ onestà.

  1. cfr. Glos. s. vita.
  2. cfr-. Glos. s. saudi
  3. = risolto, pronto.
  4. = etè è poco usato in Ladino.
  5. fraiditè (fracidus — fraciditat — ) sostantivo dell'’ aggettivo »frat*.
  6. cfr. Glos. s. tac.
  7. deriva da un tema ampliato di .lucere'; cfr. fr. luire — luisir; plaisir — plaire; taisir — taire.
  8. il fem. del ted. ,Kerl.