Pagina:Rimes Ladines.djvu/96

Da Wikisource.

— 94 —


Nóš pice Giesú, la crígna e l bó, spó i magi;
Fa lige nes më́ses e insignè les lígnes
Dĕ quël Latin quĕ nóš Idī́ gian álda.
Oh láva, la lincérna bèl plan s' d'stúda;
Trés e trés plů grana l'ambría devë́nta,
Signái gnarál prëš a nes fa gran të́ma.
Láscia tó sòn, láscia per n půc les sántes!
Per áter gran confòrt nes fóves, şëgn pa?
Mi Dī, tů brace è frëit' e davë́rt' tů oedli;
Dan půc chamó nes rajonâs dĕ n'áter
Mòn, d' la fósa, del cīl, d' la vita cůrta,
Despó d' la mórt… Di mo, per mórt chi intë́nes?
Chi è pa la mórt? Di, dánes pů respósta!"
Dī i pici inscí bī sůš tra d'ëi r'jonáva;
L'álba gnī, láva trés dormíva bèl trés.
Dô më́sa grána l'angonía sonáven;
Ůn quĕ pasâ odóva la pórta daérta,
Da it' da pórta sůn më́şa l liber, u̥t l lèt,
Inche i mitons, injonedlá fói e priáva.
 


5 .


Conë́sc's la téra, olá qu' limons florë́sce,
Olá qu'i aránci sòt la fóia asá crësce,
Olá qu' bèl bru̥m è l cīl, lapró n pice vënt,
Olá qu' l'alóro e l mírto chára a gënt?
Conë́sces quëla téra?
Iló! Dailó
Con té, mi bèl crestian, m' mesèsses tó.
Conë́sc's la cháşa? mérmo tëgn' sů l tët,
La stůa sdlomína; důt tigní bèl nët,
Les státůes d' mérmo chára trés sů d' mé:
Mia půra můta, di, t'an fat val mé?
Conë́sces quëla chaşa?
Iló! Dailó
Con té, mia guárdia, me mesèsses tó.