Pagina:Stóries e chiánties ladines.djvu/38

Da Wikisource.

30

Mò bon bon kĕ tʼ ès gnu̇t! Kiló vèl du̇t modè;
Këš kiló ái tu̇t per òm, kĕ du̇tʼ mel laldava.”

“Ah, insci? du̇tʼ tel laldava?” barbotā l soldá.
Du̇t só chiè i sal, kĕ ródĕ e cigidëiĕ e şënĕ;
N momënt pënsel, chi kʼ ël tĕ keš bošëgn dës fa
E chi kʼ ël fòs, kʼ a këla podès plu̇ incënĕ.

Mò ma n momënt dorā pró Vighil ki pensīrz;
Ël sá l castic, kĕ tòca a persona tala.
“Credèdĕ du̇tʼ mi aogu̇́ri dĕ nóza senzīrz!
Mò la chiaşa ái falé, ël nʼ è soënz kĕ sĕ fala.”

Ater nĕ digel. Gi sen val col chiè bèl bas,
Bëgn pu̇r dĕ cụr, mò ric gnu̇t dĕ gran speriënza:
Dĕ bisca falzitè conëscel, cụr dĕ sas,
La crodeltè den chiè zënza inteligiënza.


VII. N Salu̇t a Pu̇z.


I ves salu̇dĕ, mi bī crëp dĕ Pu̇z dër altʼ!
I ves salu̇dĕ du̇tes, gran pizades,
Plu̇ dërtes kĕ bī chiampanís, spizes scèc tlalt’!
N salu̇t chi ad òs, fezu̇res dlonc sërades!

N salu̇t a ti, mi gran bél plan del bèl Chiampëi!
Mil diolans, oh bèl léc, per la ligrëza,
Renovada vignʼ òta, kʼ i podṓ tʼ odëi
E fa dĕ bèles òres con sveltëza!

A ti, oh bèla fontana, mil ringraziamëntʼ!
Mil diolans dĕ tu̇a gran scinconda dʼ èga,
Kĕ resorí i stanc’ féž du̇t līgri e du̇t contëntʼ,
Miu̇ dĕ zu̇ker kĕ cól dër golu̇s dlèga.