Pagina:Stóries e chiánties ladines.djvu/9

Da Wikisource.

I. La Gana dĕ Val dĕ Mesdí.


Chianté ves chianti şëgn dĕ bèla gana;
Ël'abitā l plú gian anticamënter
Val dĕ Mesdí, dormiva tĕ na tana,
‒ Inscí fageova troeč da vèdlamënter ‒;
Les rṓs, dĕ bèl pavé ghél dlonc corides,
Ē só confórt, da tan' d'atri mal'dides.

Gonót da n crëp a l'ater sbalč petāla,
Scèkĕ chiamůrč leşīr, kĕ kīr pizades;
Fosá, valons con pīš asvèlt' pasāla;
Pizes, dal fůc del ton důt spediciades,
Gniva da këla spiades e kirides,
Bëgn kĕ da bůrtes níores soënz corides.

Chiamůrč e lůs ed olps l'acompagnava
Per důt' i crëp, per důtes les valades;
Da bèsties mèstes k'ëla les tratava
Les defenṓla chi da stlopetades;
Bèsties e gana in bèla péž vivóva,
Gana e bèsties dagnòra gian s'odóva.

Tanina ‒ këš l'inom dĕ nósta gana ‒
Nĕ dē plů a mënt ad áicia ed a carëzes;
Crůž tĕ só cu̥r scognṓla e pëna grana,
Kirī da n pèz incá d'i crëp altëzes,
Stē dís intīrz sůn pič scèc incantada,
Vérs la valada in jů fita l'odlada.


1