Pagina:Stóries e chiánties ladines.djvu/93

Da Wikisource.

85

Resólta èla per këš a confesé důt cant.
N půc pënsela chiamó, spó sĕ fégela inant
E diš: „Mi bon signůr, spieghè mʼ òi scèc orès,
Mò dĕ sigů mĕ tëmi, kĕ ves pentiarès.

In sëra á partori ósta fòmena dĕ noet,
Iů sòla fóva a këlʼ òra dlongia só lèt;
Partori ála nó manco kĕ dòdež mitons,
Mò důtʼ scèkĕ giatʼ, masa pici per Bracons;
Ůn sĕ nʼ ála tegni ad ëla sůn nóš chiastèl,
Tĕ keš rů dësi trá, ála dit, dʼ i atri l flagièl.”

L Bracon důt spaventé da kël kʼ ël vëgn dʼ aldi
Pënsa dī, chi kʼ ël dës fa tĕ cažo tan rī;
Ingali digel: „Tů, Stina, as fat n gran pichiè
Còlʼ orëi fa l pichiè da tůa sciòra ordinè,
Mò perdonada sīs da mé sòt condizion,
Kĕ tĕ diras ad ëla dʼ avëi fat lʼ azion.

A òs důtʼ kiló comani dĕ scolté bī kītʼ,
A dʼgůnʼ kiš bůr atʼ şëgn aldis nĕ sī mai ditʼ!
A kësta condizion restès a mi serviš,
La mórt per chiacolon è kël kʼ i mës deziš;
Tů, Stina, damĕ i pici, a odëi chi kʼ an pó fa!
Şëgn gidĕ a chiaşa, Ošèp rèstĕ dĕ Pèdagá!”

Geůt’ kʼ ëi sĕ nʼ è, diš kël dĕ Brac al fant fedèl:
„Ošèp, tů tʼ ès dĕ mi fedī l plů scikè e snèl;
Da la speriënza sai té dĕ důtʼ l plů secrët
E, šʼ ëla mësa vèster, inch n pů maladët;
Per këstes qualitès tĕ fégi confidënt
Dĕ kël kʼ i nʼ òi, kĕ sapĕ kiló incërc la gënt.

Kiš pici tóles şëgn fatʼ it tĕ keš fagót;
A kël dĕ Tòr i pórtes, sté iló ès bèl gonót;
Revè pró dʼ ël diras, kʼ i l lascĕ priè dër bèl
Dĕ fa trá sů kiš půri nascëntʼ tʼ só chiastèl