Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/116

Da Wikisource.

nes e i fiis. A chesc' Sigfrid s' esterneia: "Iou nè savō nia d' osta compassiung verso mia Genofefa e nosc' fì, e incie zenza 'l savei ai fatt, chel i à fatt, purchesc' s' elle verifichè la promessa d' l Signur: — Chel ch' è misericordioso ceaffarà misericordia: — e iou nè manciarà incie da ſengn' inant ad aiutè ostes families." L'và sou, e t' l jì dō alla lettaia dijō Ruggèr all' at'r: "Vè, sengn' elle d'ventè chel ch i t' ā ditt: a fa d' l bengn' nè dessung avei pora, s' el manaccea incie val prigo: tert o abbonora ceaffung dagnara 'l paiament."

T' l passè 'ng picce bosc, ullacch' el jē la strada, Genofefa ā 'l ciastell dang i oudli: duttes les ciampanes sonā adum, e chel sonè fajŏ imp'rmò d'gorre les legrimes; 'l popol s' ā abbinè alla r'ceve zenza ch' el foss' ste sollezitè da valgungn; la popolaziung ē zenza numero affolada, ch' aspettā ert da pudei udei gnang la contessa. Finmai sou i lengn's ēſi arpizzà cear tru, soulles finestres, soui tettg d' les ciaſes cear strada ēle jent: duttg' orō udei plou daimprò, ch' ei pudō, la signura amada, e tan dī tignuda pur morta; e pur soddesfà ai desideri d' la jent, àng davērt sou la lettaia, ch' è portada da dui mūsc'. Duttg' i oudli ŏtg' ad ella, vigne boccia scraiā dalla ligrezza ch' 'l son dles ciampanes comparī dalunc' e deb'l. Ella stē sentada cung modesta umiltè, tignŏ i oudli bāsc' desturbada pur tangn'