Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/120

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 109 —

d' Draco pur i assigurè d' sua proteziung, spo s' āla ponù t' l lett belle fatt sou, e la fedele Berta è restada da illaota ingcà pro d' ella. — R'cordungse dō les parores d' Guelfo, che les desfortunes in chesc' mon nè s' muda dagnara in fortuna, che in regola Iddì paia fora 'l paiament d' les tribulaziungs sopportades pur El imp'rmò all' ora d' vouies, in l' at'r mon. Chel paiament chiriunde, chel dura dagnara.


CAPO XVII.

Co stola coi genitori d’Genofefa?


Intang ch' el ē chilò dutt in festa e ligrezza, ē 'l palazz d'l ducca in Brabant ciamò sopollì soutt a grang affliziung; mo 'l veccio Guelfo ā ottenù l' incombenza, di portè ai genitori d'la contessa la novella d' chesc' ch' ē deventè. "Resta chilò, amico, (i ā ditt 'l conte) làsceung jì 'ng plou jon pur chesta strada sfadioſa. Pengsa, cutang d' peis, ch' el t' fō 'l ritorno dai Mōri, che t' m' dijōs, chel sarà to ultimo iade." Mo 'l portaermes i dà pur resposta: Homo proponit Deus disponit: ò dì: "Iddì tira i dessengn' s d' l uomo soutt e sura." Daō 'l iade t' la verra m' àle El provvedū d' chesta onorevole e amabil incombenza, ch' i nè m' lascearà mai ji d' mang: demme dunque lizenza d' l' eseguì." L' conte nè zedō inciamòne e i disc': "pengſa cutangn' d' angn', ch' t' ās, pagina:110