Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/21

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

-10-

e lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora, sceoucche la rofada soules flŭs di prā. Cang che la ciampana sonaa a Messa, jēla t’la capella, e priā devotament’r pur la salvezza de so sposo; sua procca nen ē mai outa al temp di divini uffizi, anzi, ch’ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung. Ella abbinaa les mittangs d’la villa, ch’ē sott al ciastell, e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’e stories utiles; amica di puri e di amarà da piccera ing sou, i ēla sengn’uma. El nen ē ’ng miserabile, che nè ceafass’da Genofefa laur o limosina; o amarè, che nell’ess’a so lett, ai smorjelè la ria saù d’les medejines plou anties. Les seres cina tert stēla a firè cung suus camerieres, spo se la luna illuminā ’l ciastell, s’la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ’l laut pur accompagnè val ciantia devota. In una parora, vigne sua aziung desmostrā onestè e puritè, amur a Iddì e al prossimo e ella nen ess’mai soffrì, che valgungn’d’sua jent ess’rajonè o fatt val nia d’indertura.

Golo ē patrung in ciafa, a chel, che ’l grof i ha cungfidè dutt, denangche s’ung jì; Golo, ’ng om furbo, capaze de tra a se ’l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines, pur at’r ’ng om zenza religiung e coscienza, in maniera, che so proprio vadagn’