Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/41

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 30 —

foss'l pa incie, se r’vafsung teng mal, tert o a bon ora la messungfe impò paiè.“

Finalment’r disc’ l’ at'r: „Ch’ella vade sceoucche t’ os tou, e ris’ciund’la.“ Soung chestes parores i āle fatt dè jurament a Genofefa, de nè gnì mai plou fora de chel bosc: e ella m’ssā dì dò la forma d’l jurament, de parora in parora, sceoucch’ella i gnē ditta dant. Ruggèr dē jurament soulla spada, de nè dì mai parora a valgungn’, e de nè gnì mai alla chirì; e pur plena sogortè l’ ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deferta, ullacch’ el nen ē mai r’ve pedia d’persona umana. Confinada illò s’āla lascè jou soutt ang grang pecceŏ, e illò l’ ai lasceada i soldas, e sen è jūs pur les pedies, ch’ei ē gnūs. Illaota ung de chi dui, colles lēgrimes ai oudli, scraiā: „Aie Iddì compassiung de chella pura stenta e d’ sua creatura! s’Iddì nè fossa plou misericordioso, che li uomini, foss’la cung dutt finida.“ — O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! —

R’va de retorno al ciastell, ai ceaffè Golo cuna ceīra de desperaziung, sentè te sua stanza col ciè tles mangs.

„T’ portung i oudlì“ disc’ Conrad, e i mostra dal lime d’ usc’ t’la mang i oudli d’l ciang. „N' i ò udei (urla Golo cung usc’spaventosa e la mang alla spada); e se valgungn’