Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/63

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 52 —

inant'r ite pieries, granattes, e ploutert ia paromores e mūies. O ch' el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc' o cung mūst'l e pěres liceorantes, e la fajō in chesta maniera bella e amabile. Gonot i cuntāle alla uma, cocch' i fios vertg' d' les paromores, o i pōpi d' les rouſes sè slargiā, ch' i piccei vicceì cresceō, ceaffā plumes, tan dī, cina che les routes da sleghes ē ciariades d' bi fruttg' fosc' luminusc', chelles da rouſes d' cognores couccenes, o pomaciang, e i vicceì scomenceā a sung jorè d' cō.

Cang ch' el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang, o s' anadē dopo ch' sored'l ē florì 'l ceìl bell coucce, che luminà inant'r chi lengn's fosc' fora, o udò l' ergobando, saltāle dagnara d' bona vouia dalla uma, pur la m'nè a udei la morvouia, e ringraziè cung ella Iddì, ch' à criè te coses grandioses, e intang ch' el i les mostrā cun tan d' ligrezza, Genofefa scomouta dana te cordialitè, dijò colles legrimes ai oudli: "O mi Dì! elle possibile, che 'ng cour innozent, posse ceaffè so paraisc' ci teng deſert, e 'ng n' anima, ch' S' ama e S' à in posess, ceaffe sua felizitè t' amezz alles desgrazies e m'ſeries."

E la uma premurosa nè s' desmentiā d' ammonì 'l mutt, ch' el sè straverde dalles piantes da tŏsser, ch' el n ē pa ma illò incearc. Quindi cang ch' ella i mostrā les chersces lu