Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/79

Da Wikisource.

— 68 —

ch'i ame iou chesta sua r'cordanza, i desste ci tou mantignì amur e fedeltè a to pere cina alla mort. Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch' l' or d' chesc' anell, che nè s'finesc' inniò, ed è 'l vero simbolo d'l eternitè. Dà a ment fì: tantosc' che t' saràs r'vè inant'r jent, damana dō 'l conte Sigfrid (ch' è l' innom d' to pere) preia, ch' eì t' mene da el, mo nè dipa a degungn', chè, ch' t' es, o da ullacche t' vegnes, e cicche t' ŏs dal conte, e n' i mostrè l' anell a d'gungn'. R'vè ch' t' sarās alla p'rjanza d'l conte, sporji l' anell, e di: Pere mia uma m' à m'nè da os cung chesc' anell pur s' fa udei, ch' i sung osc' fì: dang puc' dis àla stlutt i oudli pur dagnara: ella s' mena ciamò 'ng addio, e s' fesc' a savei pur boccia mia, ch' ella è innozente, mo s' perdona, colla speranza d' s' udei indò in Ceìl, dea ch' el ni è ste conzedù cajou: desses m'nè na bona vita in pesc', no pittè pur ella, mo avei cura d' mè — Nè tè desmentiè, mi fì, mo diile, ch' i fō innozente, e ad el fedele, che tale m' essi mantignì a cost d'la vita; anzi pur chesc' l' ai ci purduda. Assigureiel, che al moment d' mia mort tang ch' i t' ame tè, ami ci el; cunti mia vita te chesc' d'ſert; preia, ch' el leve da chilò mi corp mort pur 'l sopolì t'l sepolch'r d' mi antenati, purcicch' i 'l sung tres degna, s'mia, che li uomini m' ha tignù pur desonorada."