Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/81

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 70 —

rebelliung interna, e dalla marattía, ch' ell' ā al col.

Capo XIII.


Preparaziung alla mort.

Dopo ch 'l crude d' l ingvèr s' ē smorjelè, tirāle indò 'ng n' aria cialdina e amabile d'al l' ainsceuda, e ſengn', ch' el dē indò ite sored'l t'la caverna, e scealdā ite cung su raggi, s' implìla deng cialt jintil e d'ligā les dlacces sou pur i pareis, ch' elles degorō jou a grang gottes. Mo intang Genofefa jè d'mal in peſo: t' sua anima n' se presentale d' ung at'r presentiment, che d' m'ssei presc' morì; quindi s' àla tratt daimprò la crusc', ch' ella ā m'tù sou t'l and'r, e sè praparā al fatal moment.

"Pura infelize, ch' i sung," sospirāla. "ch' i nè po avei 'l confort deng sacro ministro, che, p'liè a mi lett da mort, mè feje coraggio mè sporje 'l pang dla vita, e mè mene soul iade all' eternitè. Mo Os, Signur, prum e eterno Sazerdote, m' steis dagnara purmezz, desch' a duttg' chicch' è d' cour umile e contrito, Os jotareis' ite consolaziung a chest' anima desfortunada, ch' patesc', e sospira a Os. Ais pou ditt: Vè, ch' i sung alla porta e batte, vignung ch' m' alda e deura, sarà visitè da mè, iou sarà so compangn' a meſa, ed el mi amisc'." Soung chesc' ella stada 'ng bung pezz in oraziung cung pesc', colles mangs tignides sou, e i oudli ia pur bās.