Pagina:Trento sue vicinanze 1836.djvu/134

Da Wikisource.
128

g’at del fogo, te lasset qualche volta trasportar da la rabia. E allora... —

Ghe n’en posso mi, se questo l’è ’l me natural? Finalment no ò mazzà nè gnanca mai bastonà nessum. —

Anca de queste ghe voria per far morir de passiom to mojer, e rovinar to fiol! El natural, caro ti, bisogna vardar de coregerlo. E ti che set pare g’at obbligo maggior. To fiol, che l’è to fiol, vif e rabioset anca el, g’at osservà no? l’à tolt su el to vizio. E chi bisogna rimediarghe; e tocca a ti col moderar le to impazienze. Se nò la ne passerà mal... Mo vardè che sugo! Adès el pianze? Cossa g’at po? T’ò fat dispiazer? —

Dame la mam, Marietta; te prego dame la mam. —

E po? Ma no pianzi no. —

G’at resom, resom da vender. Quando la me salta som na bestia. Anca l’altro di ò fat pianzer el garzom col cridarghe, e per nient. E l’è ’n bon zoven, e brau che ’l faria i pei alle mosche. Ghe domanderò perdom. E a ti te prometto su sta cara mam che me emenderò, perchè vedo che dago scandol a me fiol e che ti g’at passiom. Domam vado a confessarme. E ti, che set n’Anzol, prega per