Wikisource:Collaborazioni/SBM/testi/Amis di donn

Da Wikisource.

L'AMIS DI DONN



SE VEND IN MILAN DA SANTO BRAVETTA

STAMPADOR-LIBREE in contrada de Santa Margaritta sul canton di Duu Mur N. 1042. Quest' opera è posta sotto la salvaguardia delle Leggi essendosi adempito a quanto in esse si prescrive. SONETT.

Ciavo i mee car donninn , ve regordee ? Sont quell che v' ha faa rid anch l'ann passaa Col matrimoni in rotta faa e desfaa, El boeu in gesa a dilla coi becchee.

La donna che a Barlicch gh' ha faa minee, La nonna anmò sposina in sù l'etaa, I ciaccer d'on magutt faa lì per straa, Cont el nostr' Omm de Preja in su i duu pee.

Hoo tiraa a man el cavall del sur Curat, El lader del tabar de don Basili , E poeu el Colèra in viacc chi foeura Stat.

Quest'ann de lapp v'en doo pocch e nessuna, Tutt fior de fatt success, e i maravili Che sont andaa a pescò dent in la Luna.

M. S. SONETT

SQUAJA' el mè nomm? sì, se saront Michee! L' hoo vista brutta assee in conversazion On dì che vun el legg sù i contradizion Che gh' han i donn, in on sonett di mee

Trè bej sciorinn foeura come strascee A dì sù picch e pander a monton : Che l'ha faa on sfris ai donn quell pocch de bon A scalcagnaj giò tucc in d' on vivee.

Complotten che se mai ghe dà in di man, Già voeuren minga stà per la fadiga De fagh la musiroeula come ai can.

Mi stava lì a fa el quoniam ben polid; Ma quand han poeu sentuu l' ultema riga Allora mò han faa tucc bocchin de rid. SONETT.

FIN quand bigiava scoeula per giugà Coi mee compagn al tànghen o al balon, Sentiva a dagh del furb al pu mincion, E del dottor a quell che voeur plattà.

Ciainaven spos i nonn per badinà , Diseven a on avar che spendacion , Ghe daven del filosof a on strambon, E del pittor a chi spegascia i cà.

A sti mangia palpee digh: avocatt , Bravo, quand vun fa fiasch con la mocchetta, E a la polenta gialda: cioccolatt.

Induvinee mò adess la scaolighetta Che han inviaa anch i dono per dà del matt: Ghe disco su la faccia: sur povetta. SONETT.

L'è il propri inscì i paroll gh' han minga metta Màssem poeu quij di donn ditt tutt a on tratt, Su 'l ver significaa no var scombatt, E gh' ha del ciall chi ciappa la moschetta.

I butten là di voeult senza ticchetta, Segond la luna bin tropp salaa o tropp fatt, O gh'han del brusch, o el dolz del cavollatt, Spongen guai voeult pesg d' ona forbesetta.

I hoo sentuu mi coi mee orecc a di: Ma bravo lù, per dagli del bell mincion; Ecco el mè nan, per indicà el marì

Vorii de pù , in quatte ouecc de bon e bon Quaidunn ghe par a lor de favorì A dà del bericchin , fin del briccon. SONETT.

L ERA ona sira el Peder caroccee Spos de noeuv mes adree a giugà a trisett Coi soeu collega quatter caraffett De scabbi a l' ostaria del verzee.

Va là ona donna a digh che son miee L'è stada appenna a temp d' andà sul lett E lassà giò el fagott cont on mas' cett, Là el ghe respond; ebben, no me secchee.

El séguita el so gioeugh; de lì on quart d'ora Van a visall che ghe nassuu ona tosa, Pocch dopo và on bagaj a digh ch' el cora,

Che l'ha faa quell di trii la soa donna. Là el trà lì i cart, el dis: se no voo a cà Chi sà quanti ne fa sta belgironna. SONETT.

LUGREZIA on dì , quella di costajoeul Stuffa de stà popola de per lee , Con gnanca on can che ghe gingina adree Guardada de mal oeucc come i tegnoeul.

La ten la ranza in man pontada al soeul Con poggiaa sú el barbozz tutta in cuntee; Lì ghe compier Barlicch dal pè di pee Trà el ciar e scur, e el spicch di lusiroeul.

Ghe fa el cerin , se metten a descor, Senza andar tant per la longalonghera S' hin scoldaa i fer assee de fa l' amor.

Su 'l ditt e fatt s' hin mò sposaa davera; Ghe nassuu on mas'c a furia de dolor, El pà e la mamma gh' han miss nomm Colèra.

Appenna tiraa sú foeura di busch El jutta soa mader sto cagnoeu A sbertinn via nuu olter cont i brusch, Doprand in pressa in pressa el rescïoeu. EL TESOR DE PASQUIN.

1 LASSEM almen settà i mee car donninn E poeu ve servi subet volontera Cont ona filastrocca de sestinn Ve cuntaroo on bell cas ch'el par nanch vera, Soo che ve van a geni i novitaa Fin chi gh' avii reson l' è nient de maa.

2. E mi che sont nassuu per fav piasè, Farev moneda falsa per vïolter, V'el disi s'cett , vorrev domà podè; Ma già cognossi ben, ghe voeur tutt olter Che i rimm d' on novellista della lippa Che gl' ha ancamò i manegh in la gippa. 3. In men a quest però, vuj propri dilla Che a contentav violter l'è bell fa, E la reson vorrii forsi sentilla : L' è che gh' avii pascenza a dant a trà Per quest me doo de butt de chi e de lì Per tirà arent quaicoss de podev dì.

4. M'en guardi ben a dav d'intend di lapp, Nè bolognav per or el prencisbecch, No se po favela sii minga tapp, Savii a la longa hic et hoc et hec Se gh' è dell' hic et inde fee el Tomas Vorrii vedè e toccà per vess persuas.

5. EI fatt che sont per div in sto moment Me par ch'el sia de cred con tutt onor L'ha dia on' ortolanna lì arent, Anca la lavandera de color Che la gh' ha l' us'c attacch a la soa scara, Me l'ha quasi giuraa la portinara.

6. Sicchè vedii , hin gent tucc degn de fed, Mássem la lavandera che lee istessa L'ha avuu in di man di coss che ponn fa cred, E la vorreva fina fagli scommessa : Scommess coi donn! cocô, l'è inutil fai I paghen l'ann del duu el mes del mai. 7. El fatt però l' è on poo sporchett davera Vel digli prima per schivav al cas El despiasè de fam la brutta cera, O in del pu bon de refignam su el nas; Per no ris'cià de vess mettuu in cantegola, Inanz cuntall vuj la licenza in regola.

8. Oh! inscì la và benon, cont el permess In manega no gh'hoo pagura pù, Poss andà là pu franch che già l'è istess Anch che ghe fuss quaicoss in del dì sù Che sappia on poo d'odor pesg del saracch, Podii tirà una presa de tabacch.

9. Sapiee i mee car donninn prima de tutt Che i desideri della pora gent I pù comun senza stà lì a descutt Hin domà duu quij che ghe passa in ment; De scoponà sù 'l lott , pensen color, O de trovà di voeult on quai tesor.

10. Anch lor capissen ben che hin i danee Che fan deventà scior e quest e quell; I veden poeu in caroccia anca badee, E tucc ghe caven tanto de capell, Chi padron mio, chi servo suo umilissem, Ghe dan a brazz de pann fin del sustrissem. 11 Ghe duis a lor che avegh di sold paricc Gh'avraven del talent e sal in zucca, Come fudessen coss che dà'l cavicc D'empi la borsa e mett cervell in gnucca, Col desideri in coo de caroccetta Ghe manca el pan e trotten in bolletta.

12. Gh' è però staa anch di sciori matt al segn Che per cercà i tesor immaginari, A tutta spesa han tolt sul goeupp coi pegn Di capitai per trà la terra in lari Hin fina andaa sui fondament di cà, Ma sto tesor han mai poduu trova.

13. Hin gran giblas quij che gh' ha in coo sti arlij, El temo al lott per vïolter l' è on marì Ch' el sïa bon minga on coo de cavij, EI ver tesor per nun a dilla chì L' è ona miee graziosa e senza fogn Che l' abbia coeur per l'omm in di besogn.

14. Lassemegh donch ai olter sti penser, E nun godemm in pas el stad present, Mi pensi inscì, ve disi el mè parer, Perché a cercà el futur s' è mai content, I desideri slisen el cervell E se feniss a god ne quest , né quell. 15. Tajemm donch sù tutt sti reson che già Se ved che van d' accorti i nost idej, E trà de nun no gh' è de cinquantà, Per no seccav adess i tavernej , Vegnim al fatt success sott a Natal Sicur che gl' è mai staa on cas egual.

16. On cert Pasquin che stava in di Tegnon, Ch'el gh' ha la bella Togna per miee, On omm de mezza etaa, puttost di bon, Da vundes ann e pù el fà el biroccee In d' ona cà de sciori chì in Milan Giù de cassett l' è on vero meresgian.

17. Fev minga de stupor se l'era tal, Che i caroccee hin quasi tucc inscì Essend la class la pu material, Tratten domà coi besti e via de lì In di mercant de vin tra lor e lor Boeugna sentij quand hin adree a descor.

18. No fan che parlà maa di soeu padron, Con pu stan ben hin tant pu malcontent , Bestemmi e lapp , quest l'è el so zibaldon, La gratitudin ghe l'han gnanca in ment, Ghe n'è anch in lor quaîdun dal pu al manch Discrett e onest, ma rar come i mosch bianch. 19. In quaut bon sens hin men di sciavattin, Lor cunten sù quell che han sentii a tavola, Avend capii caroccia per viorin : E intant che se caraffa a la diavola Gh'han i miee a cà cont i bagaj Che per scennà fan crosett e medaj.

20. Gh'han propí avuu reson de dì i vice: Che duu cavai col caroccee bin trè besti De guardass ben che han sassinaa paricc. Ma dove voo mo adess col coo? mi resti: L' è de Pasquin che s'era adree a parlà, Me accorgi adess che sout foeura de cà.

21. Viveva sto Pasquin con la soa donna Puttost benon con quatter lir al dì, Compres trentacinqu borr d'ona padronna Che ghi ha lassaa per lù denanz morì, E la miee la tira in noeuv i pizz Vedii che poeuden fa i soeu face daddrizz.

22. Godeven trè stanzett vers straa al primm pian, On cusinin con taccaa sù del ramm, On salettin con dent fina el divan, Quatter scagnitt e on tavolin un poo gramm In l'oltra stanza gh'era on lecc su i banch Cont î cossin guarnii, tutt montaa in bianch, 23. Sentii cossa ghe capita a Pasquin Intant che l'era foeura col padron Nel temp che catten l'uga per fa 'l vin. L'era settaa sul torc in d'on canton Coi gamb in cros e cont in man on mergasc A curà i picch che schiscen i tegasc.

24. Ghe và li attach a batteghela on pitocch De quij che stròlega i tosann coi segn, Che cerca un poo de most, e a pocch a pocch Se fa cognoss per vun che gh' hà l'ingegn D'induvinagh a tucc, e de sicur Minga domà 'l passaa ma anch el futur.

25. Ghe solta in coo a Pasquin sto scheribizzi De fass mo strolegà 'I futur anch lù, E quell pitocch per scoeudegh el caprizzi El voeur giust cinqu borritt e nient de pù; L'è bell'e faa 'l contratt e a bon mercaa, Ma el voeur savè se 'l dev vess fortunaa.

26. Quel stròlegh el ghe guarda ai crenn di man, Ghe fà dervì la bocca sbarattada Per osservagh el cel a quell badan, E poeu 'l ghe dis inscì per dagh on vada, Che gh' è on tesor per lù, e se le troeuva L' è vun di prirmm scioritt de Porta Noeuva. 27. El manda in pas el stròlegh coi cinqu sold Denter de lù 'I ripett i ultem paroll, E in quella el se regorda che a Bertold Gh' è capittaa in di ong trà capp e coll On bell tesor sconduu sott a ona preja E intant adess el porta pù livreja.

28. L' è tutt sora penser immaginari Per quand l'inzancarà stil gran fortuna, Dì e nocc nol fà che di castej in lari. El se settava giò a lusor de luna, E l'era bon de stagh tutta la sira A fà i so cunt sui did de milla lira.

29. El voeur comprà ona cà cont on giardin Là attacch a Montnveggia al sit di figh, Di fondi sii in collina per fa 'l vin, O pur on bell pallazz in Borgh de Vigh, Ghe piasarav quistà sul Varesott On guai loghett per fa di bellegott.

30. El voeur mettes in fabbrica in cittaa Per fass la cà a so moeud, cl gh'ha disegn Asquas denauz ai oeucc già bell' e faa Con scuderia e rimessa per i legn, Con la cusina ciara, e la cardenza E l'ha de vess sul cors de Porta Renza. 31. Che duis d'andà in caroccia al bastion Insemma a la miee coi mirabò Francaa in del capellin propri de ton Girand inanz, e indree col so popò, E da per lù 'l diseva : voj... tacchee Come se 'l comandass al caroccee.

32. Se figurava già di gran pacciad, De scudellà poeu al segn de bicoccà, Cappon, pollin, pastizz, laccett, fretad, Vin forestee, caffè col gratafià, Come el fudess adree già 'l se sentiva A corres per i dent fin la saliva.

33. Glie passa per la ment che cont el pess Se pò quistass el titol de baron, De cont o de marches, per lù l'è instess Basta che 'l poeuda avegh almen del don El se infenoccia de vorrè sti onor Anch lù per boffà on poo coi servitor.

34. El coo 'l ghe và come on molin a vent, Domà a pensagh se frega i man e la faccia, El se regorda pù del stad present, Intant và là 'l padron e le minaccia De mandall via, e ghe dis che l'è on sonnaj, Che l'è qual dì , che 'l striggia maa i cavaj. 35. Pasquin el ghe respond con faccia brusca Che se no l'è content gl'importa un cavol, E che puttost ghe pienta lì la rusca Prima che sù i duu pee le cascia al diavol, Don Giorg l'usa prudenza el volta via, Per stì respost nol sà come la sia.

36. Dopo duu dì 'l padron el fà taccà Per on besogn urgent d'ess a Milan, In sul viacc Pasquin nol g'ha el coo a cà Ghe pensa nanch di reden ch'el gh'ha in man Van i cavaj lor de per lor e intant El sur padron 'l ronfava ben d'incant.

37. El caroccee nol ved che i soeu ricchezz, E la miee in chicchera a andà a spass, Senza cura 'l timon che 'I staga in in mezz, Van i cavaj sù un montonscell de sass Attacch ai paracarr de quella strada E patatonf el fà ona stravaccada.

38. Ajutt - ajutt - vosava el por Pasquin Ch' el sè slogaa ona spalla, e rott el coo, Don Giorg l' è là destes sù on mucc de spin Che gh'han sfrisaa la faccia appenna un poo, Corr lì cinqu o ses picch per ajuttaj Per bonna sort fermaa lì i cavaj 39 Han drizzaa sù el bizbin mezz sconquassaa In del boffett, e a crepp tutta la scocca, Han miss Pasquin a cassett col coo imbindaa, Don Giorg l' è bianch in volt come la fiocca El monta dent anch lù se ponda indree On pajsan di sò el fa el caroccee.

40. Inscì a bell-bell han seguitaa 'l viacc Semper coi oeucc tucc trii sora al timon Hin arrivaa a Milan a sira affacc Han lassaa già Pasquin lì in di Tegnon Che ghe doriva fìnamai la spalla Don Giorg l' è andaa poeu cà a mettes in galla.

41. Pasquin l' è staa già in lecc pussee d'on mes Gh'era ciappaa l'infiamazion al brasc, E per guarì l'ha savuu là che spes, Doprà fina i lenzoeu per fà di strasc, In fin di facc l'è restaa fiacch asseè De vess pù in cas de fà anmò 'l biroccee.

42. EI so padron don Giorg l' ha licenziaa Che manda in d'on palpee trii mes de paga, E là 'I se consolava in mezz al maa, Cont el penser che prest el se ne incaga, El prega la Madonna de cattolegh Perché succeda quell che ha ditt el stròlegh. 43. Quest l'è l'error che gh'ha la pora gent De domandà per grazia i terna al lott, O de trovà sconduu l'or e l' argent E massem quij che vour fà on bell nagott, Ma i Sant là sù se dan gnanca la penna De favorì chi gh'ha 1' oss in la s'cenna.

44. Stì idej balocch gh'i aveva anca Pasquin, E fina in sogn el ved attacch al lecc Quell tal pitocch compars là al torc del vin Che el ghe boffava fort in di orecc: Te ghee dedree el tesor, guarda per ari: Se desedaa de sbalz sto gingivari.

45. L'era in cuntee per digli a la miee El sogn appenna faa, ma el ghe riflett Che ghe conven a fa 'l sciatt anca con lee Perchè la podarav squajà 'l segrett, Quell dì 'l se mett adree a fa giù i ragner, Col coo pien zepp de idej e de penser.

46. Intant che la miee l'era in cusina El netta el quader lì de coo del lecc Che l'era ona picciura puttost fina Original o coppia ma di vecc, L' è giust l' immagin de la Dolorata Coi sett spadinn in coeur. Oh Vergin beata! 47. Inscì el diseva lù quand l' ha trovaa Che gh' era sott on segn de giustadura Fada con molta e gnanca fratazzaa , El batt col pugn sora la crostadura, EI sent che gh'è del voeuj , ch'el mur l'è bus, L' è chì el tesor el dis : jesùs jesùs.

48. El torna a quattà giò per pensagh sù Come el po fa per tegnì i coss segrett, Intant càpita lì on cert Monsù Che l' era staa porter de gabinett L'è on vece che le saveva ben a la longa Anch cli' el bevess tusscoss come ona sponga.

49. Se setten giò a fa conversazion Tirand a man i descors de pas de guerra, De pret, de fraa , de spos de la stagion, E vegnen a toccà i tesor sott terra Ma quest l'è staa Pasquin che el fa el nostran Per regolass el voeur scavà sott man.

50. Sto tal monsit come onlin istrutt ghe dis Che chi troeuva un tesor, segond l' Editt L'ha de visà in l'instess dì precis El Regio Offizi per spartì el diritt D' on terz al Fisch , el rest poeu per mitaa Tra quell del loeugh e quell che l' ha trovaa. 51 Pasquin furbazz ch'el cent inscì le mocca. Perchè no'l voeur spartì la soa fortuna, E de per lu el fa 'l cunt che pocch ghe tocca, E che el sarav mincion come la luna Se el ghe squajass sto affare a la miee , Che la solevarev on gran vespee.

52. E dent per dent el dava certi oggiad Al quader taccua sù pien de cajroeu, Sto tal amis per tesa giudes di strad Quand Dia ha vorruu l' è andaa per i fatt soeu Pasquin el fa el quoniam tutt el dì per cà, Pensand ai fer ch' el podarav doprà.

53. A la mattina appress la söa donna La và a fa colazion de la sorella Intant che la ghà via la soa padronna, Lu 'l sara l'us'c, el ciappa ona sgabella Le mett sul lecc e poeu'l destacca el quader, Ereditaa dal pader de soa mader.

54. EI torna sú cont on martell in man Se mett adree per fà la gran fattura, Cont el scopell el vesigava appian In manch de quella el romp la crostadura E daj de chì e daj de lì al quadrell, EI cerca de fa i coss senza bordell. 55. El franca la sgabella pussee mej El te ghe ponda on colp de desperaa Che el fà, sfondrà in denter duu quadrej Oh sanguanon: 'l tesor l'ha già trovaa E sbottiss foeura tutt a on bott el pien De fior de ghenga che gh'impiastra el sen.

56. Sorpres el por Pasquin da sto soffion El perd fin l' equilibri el volta là Lù e la sgabella insemma a tomborlon, E foeura l' abbondanza per la cà Che la colava giò del lecc impressa, No se fermava sù che la pù spessa.

57. Boeugna savè che là gh'era ona canna De loeug comun incorgada, e lu'l n' ha rott Senza ess accort sicur pù d' ona spanna, Quest se po dà quand hin quadrej mal cott; E dent gh' era el tesor sconduu dedree, Minga per lù, ma per i navascee.

58. Intant che'l por Pasquin el se rebella Da quell garbuj s' era faa maa on poo i oss Perchè in del borlà giò anch la sgabella L' ha faa trè o quatter tomm semper adoss, Capita a cà la miee, la piccha l' uss, Perchè 'l stantava a corr la fà del suss. 59 In fin ghe derva , e lee la se stremiss A vedell lì consciaa come on pilatt Le lassa gnach parlà che la sgariss: Ajutt , ajutt ? che mè marì l' è matt Correa tucc i vesin su l' us'c de Togna E veden st'omm che el par ona carogna.

60. Sentiven on odor che ternegava, Van dent in cà e troeuven quell bodesg Voeuren savè de la rava e la fava Ma lù che l' era pien de quell slavesg Je prega de lavall de capp e pè E gh' avrav ditt l'affare come l'è.

61 Immaginev mo chì la confusion Del por Pasquin a ved mudaa la scenna, De scior che 'I se credeva sto ciallon Se troeuva pesg che prima, e malapenna El gh'ha de tirà là con pan e menestra, Squas squas se trava giò de la fenestra.

62. El malediss el stròlegh de dannaa Che in grazia soa el po pù fa el caroccee, Oltra avegh struppi el brasc el gh' ha giontaa Trii paol al dì con di provecc assee, Per quell se ved che gli' ha reson Isopp De dì che in fin ghe gionta chi voeur tropp. 63. ' Guardeven donca o donn dai desideri Che hin quij che per lo pù fan trii el coo alari, Capii cossa vuj di, parli sul seri; L' è mej el vun sicur che duu per ari Per no ris'cià di voeult de restà senza E avegh el maa coi beff in penitenza. DUU GIOVENOTT CHE VEN A MILAN PER ANDA ALLA FESTA DEL CASIN DI NOBIL.

I. SENTII sentii se vorrii rid Ve cunti questa in confidenza, Che l' hoo savuda anch mi políd De trabisonda , e in conseguenza Speccee on poo a spantegalla Che la po vess forsi ona balla.

2. Mi a bon cunt ve parli ciar; Foo nanca sigurtaa d' on ghell, Chi me l' ha ditt a mi me par Ch'el sia obbligaa propri a savell, Perchè no 'l po de condemen De vess al fatt ou poo benben. 3. Mi l' hoo savuu in I' occasion Che andava un dì a Meregnan Mi de per mi col mè baston, Quand s' era stracch d'andà a pescian Ven on legn dedree con dent nessun D' ori trott pocch pù del pass comun.

4. Me pienti lì in su i duu pee Longh e tiraa compagn d' on ciod Quand l'è staa appress vedi Michee El cavalant d' on scior de Lod Mezz indorment come on bislacch , Ghe foo fa alt , glie doo el tabacch.

5. Lu el me isebiss el post de dent E mi l' accetti volentera Per profittà de sto bon vent, Me derva subet la portera , Mi denter comod come on scior Lù el va a cassett e se descor.

6. L' intona sù ona diesilla Del so padron senza giudizi Ch'el tira sii i tosann, el spilla A lanzinett , e che el gli' ha el vizi De andà despess in cabalenna Mâssem de sira dopo scenna. 7. Ch'el torr adree a tutt i mod Compagn di stocch quij de Milan , El va in guant bianch anca per Lod Cont on cert legn de fer in man El voeur lassà vegnì i barbis L' ha fin compraa l'onc de Paris.

8. Che el gh' ha el coo alari come on matt Per divertiss e per ballà, E lì el me cunta giust sto fatt Ch' era success on voti dì fà A sto sur tal che l' ha faa lega Col sur Martin , on olter sbrega.

9. EI dis che Tizzi el so padron S' è smaniaa per ona festa Che daven i Caporïon Là de Milan , s' è miss in testa De vorrè andagh a sto casin Tacch a la pesa del Giardin.

10 Se trotta inanz indree a Milan In legn insomma al sur Martin El va a pregà can borïan , E ghe promett anch di quattrin , El truscia assee el stà mai quiett Per podè avegh duu beliett. 11. Gh'hin revussii , el credeven nanca Corren dal sart e a tutta spesa Voeuren on bell vestii alla s'cianca Cont el gilé de stoffa inglesa Compren scarp e colzett e guant, Fina ona spilla de brillant.

12 In quij di là tegneven pù Né vin nè acqua del piasè , Cont i compagn gh'han del dessù No san parlà in sul caffè Che del Casin e di bellezz Montaa coi gioj fina in di trezz.

13. Cunten a tucc i spes che han faa Per el vestiari noeuv de trinca , Colzett de Francia tutt sforaa Dal coll del pè passaa la schinca, Faven el vappo on sgrizolin Per vess lor soll che và al casin.

14. EI dì fissaa per sta gran festa Tizzi e Martiri pàrten de Lod Cont i vestii in d' ona zesta Tutt cavezzaa compagn di inciod, Riven per el mezz dì a Milan Con sott i soeu cavai balzau. 15. Han mettuu giò tutt duu al Marin E in neglisgé van al Bazzar, Ciappen el cors e a pianpianin Fummand on para de zigar Van al bastian de Porta Renza Inanz indree pien d'impascenza.

16. Passaa i quattr' or tornen indree Van a l' albergh cont ona famm Propri de quij de can livree Se ciana el camarer Beltramm, Voeuren disnà subet in stanza Con fior de robba e in abbondanza.

17. Per god el temp han cornenciaa Tutt duu a mudà scarp e colzett Per no speccià dopo disnaa Han desponuu tusscoss sul lett; L' è pront el pranz , allon vitt , vitt , Po pù speccià nanch appettitt.

18. Troeuven fior de grazia de dio , Laccett, pastizz , salvadegh, triffol, El vin anch quell l'è bon per bio! Besognarav vess propri ziffol A no dagli dent una pacciada Come ingenee via giornada. 19. Intant che volten là sti piatt , E che alzavan i biccer Sto Tizzi ross come on scarlatt El squaquarava i soeu penser, Che s' el trovava on guai bellee Che ghe piasess , le toeu per miee.

20. Ghe dava minga indree Martin A sto progett de maridass; E intant sù ciácer e giò vin En disen sù d' ogni erba fass , Han sboscionaa anch el bordò Faa cont i ugh de l' Oltrapò.

21. Se fan portà caffè e rosoli, Li' è latt de veggia bell e bon , Ch' el scarligava soli soli, Dopo ditt ben i soeu orazion Guarden a l' orelogg tutt duu, Hin sett appenna rebattuu.

22. Gh' han anmò temp on para d' or, Se alzen dal scagn ch'eren mezz faa, Comencia a andagh al coo i vapor, Veden che gira el fogoraa , I tend , i quader e la cà, Se butten giò in sul soffà. 23. Ghe ciappa el sogn a tutt é duu Che s'indormenten come sciocch El cavalant che l' ha bevuu Anch lù de bass minga tant pocch, EI fà l'instess, e el camerer L' è minga al fatt di soeu penser.

24. Come on concert de vioron Han ronfaa on pezz sti giovenott Primm e second in I'instess ton; On guai frecass fors tutt on bott L' ha dessedaa el sciur Martin Ch'el ved i ciar quasi sul fin.

25. El solta in pee, ma el sà nanch lù, El tira avoltra l' orelocc Hin anmò sett ben pocch de pù L'è lì in cuntee se frega i occ EI và Iì arent ai gelosij El ved dì faa per cinqu cavij.

26. Addio festa, addio casin , El scorliss Tizzi anmò indorment, El se desseda e dal cossin El dis: ghe semm forsi al moment De andà a la festa, eccomi quà Intaut el sbalza dal soffà. 27. Martin el respond : t'el savret tì; Specciarem quella d' on olter ann, Te védet nò che l' è già dì ? Sent sent che sonenn i campann , Tutt duu camuff già mezz in galla S' accorgen che han ciappaa la balla.

28. Trà lor d' accord fan el complott De lassi minga giò la seggia , E tegnì dur coi soeu patriott Che se ghe andass mai a l'oreggia Dia ne guarda giuradina : Sora marozz van in berlina.

29. Ciamen el camarer intant Ch' el porta subet el listin, Ghe dan la vos al cavalant De taccà sott el carrettin, Paghen el cunt , bon dì suria Monten in legn e tornen via.

30 Quest donch l'è el fatt che mi hoo savuu Dal cavalant che m' ha tolt sù , El m' ha pregna però costuu De di a nessun che l' ha ditt lù, Ghe l' hoo impromiss , ma adess l' è mort , Se el squaj incoeu l'è minga on tort. LA ROEUSA DE BRILLANT.

1. L'è minga robba noeuva che i vizios Sien semper in bolletta de danee Per i bisogn deventen ingegnos. A pensà milla gàbol per stà in pee Ai spall di por gogò che in bona fed O van a moeuj, o hin tiraa in la red.

2. Sarà giust la bontaa d'on settant'ann Ch' è capitaa in Milan sto fattarell L' ha cuntaa sù el bon omm del sur Giovann, Che in quell temp là lù l'era anmò pivell L'ha ditt che se trovaa lù stess present Quand s'è scopert de sira sto accident. 3. On certo Ficchelvell de parentella Dopo mandaa in fumm tutt el fatt sò, Se miss a fa di scrocch a la pu bella, Minga domà ai pover ze-o-cò Ma a di personn de vaglia e de talent Come sarav costuu che ghe daa dent.

4. Anben che el fuss on sbiocch l'era polid Con fior de biancaria e de marsinn, Cont ona roeusa de brillant in did, L'andava a messa squas tutt i mattinn Semper in quella pesa e a l' istess'ora, De devozion l'è inutel ch'en descora.

5. L'andava a confessass dal sur Prevost Almen dò voeult al mes ingenoeuggiaa Sul basellin denanz, e lì sul post Che cunta assossenn ball e pocch peccaa, Che al confessor istess gh'era duvis De avegh sott oeucc on robba-paradis.

6. L'ha toccaa là sicur pù d'ou trii mes A fa el sant omm de baja col so fin De fass pagà dal confessor i spes, Essend al fatt che el gh'ha di bon quattrin, E ch'el passava minga per tegnon, Ma je fava soltà in di occasion. 7 On lunedì mattina dopo messa El tira el campanin del sur Prevost, La corr Perpettua all'us'c e pu che in pressa La derva el spion per ved se l'è on quai rost, La troeuva lì sto scior in pompardina Te ghe spalanca subet la portina.

8. Chi el cerca, dis Perpettua, el me padron? EI sur Prevost l'aveva già lumaa , Essend lì in sala adree a fa colazion: Ch'el vegna pur inanz con libertaa Ghe dis, e ch'el se setta appress a mì, Ch'el parla pur se el gh'ha quaicoss de dì.

9. E Ficchelvell per att d'ubbedienza Se mett sul canapè e ghe fà i sò scus Se el vena fagli a lù sta confidenza, Ma che però de tant che r è confus EI stanta a trovagh l'ascia a comencià, Se sent a vegnì ross al primm parlà.

10 El sur Prevost ghe coragg , e quell Ghe dis, che cl se trovava in mezz ai gucc Per soddisfa on débet de livell, El tira focura de saccoccia ori stucc Con dettter una roettsa de brillant, Ghe le mett lì in spegginna tutt tremaut. 11. Disend de vess despost anca a privass Però minga lontan dai cent zecchin Ma che al moment n'ha assee tant per dà pass Da cinqu sovran per toeuss dal coeur sto spin, E ghe lassava el stucc in di so man In pegn fin che ghe porta i cinqu sovran.

12. Quell ben Prelatt a ved sto bell anell Che el gh'era daa in l'oeucc nel confessall El ghe va a toeu i sovran e inscì a bell bell gh' je cunta a vun a vun tucc senza call; Quell le ringrazia tant, le riveriss, El sur Prevost el va anca lì, a vestiss.

13. El toeu su el stucc, le porta da on amis Ch' el fava el gioeler de profession, Le catta lì in negozi e lu ghe dis, Che gh'era staa on gran galantomon Per insebigh sto anell a bon marcaa, Ma el voeur savè el valor con equitaa.

14. Sto tal amis e guarda che te guarda El troeuva che i brillant hin bej egual D'on acqua ciara e d'ona lus gajarda, A lumm de nas ghe fà el so pes real, In fin el conclud che cent zecchin je var E che a quell prezzi el sarav minga car. 15 EI sur Prevost content el torna a cà, El ved che ghe stà dent la soa micca, Se sù i noranta le podess tirà, Le mett sul did, el proeuva come el spicca E che figura el fa cont el baston Per andà adree al Capitol in fonzion.

16. Passaa vott dì precis va Ficchelvell Dal sur Prevost segond l'intelligenza Coi soeu danee per fass dà anmò l'anell, Quell car ornasc ghe dis in confidenza Che se lù, el voeur privass, gl' avrav cuntaa Noranta bon zecchin bej e pesaa.

17. Allora Ficchelvell pien de respett Respond che per la stima e per l'onor Con lù el fa minga prezzi, e che el ristrett Noranta cinqu zecchin l'è el so valor, Intant el ghe mett lì quindes zecchin, El ciappa el stucc le guarna in saccoccin.

18. Ghe tira mò la gora al sur Prevost Al segn che ditt e fatt el se decid ne no lassà scappà a qualunque cost La roeusa de brillant de men in did, Ghe dis : ebben che me le lassa chì, Ghe porti giù i danee e la Legni mi. 19 Come ona gattamorgna Ficchelvell El tira foeura el stucc el ghe respond: L'è bon padron de mì e del mè anell, Ch'el guarda che acqua ciara e che bell fond Sicur che el so compagn le troeuva pù, Ghe cedi sto bell capp perché l'è lù.

20. El sur Prevost cont el so stucc in man El corr a dervi el scrigno di moned, Ghe porta lì la somma in tane sovran, E Ficchelvell con tutta bona fed Je cunta inscì de gross e je mett via El ciappa el so capell, bon dì suria.

21. El ten nè vin nè acqua el sur Prevost D'avè quistaa on aneli inscì de ton, Subet l'istessa sira el se propost De andà alla sòleta conversazion Con la soa roeusa in did e col crespin Per fà poeu la partida al tavolin.

22. A l'ora giusta donch se trovaa là Dove nati mettuu sott a la partida EI ciappa el mazz di cari per messedà, La sciora contessina s'è stupida A vedè el sur Prevost con quel' anell , La dis : guardee, guardee come l' è bell. 23. Gh' el fan tirà focura del did per ved Anmò pussee vesin la qualitaa. On certo sur Gavuzzi el dis : che sped, Ch' el scusa, ma l'e on capp minga adattaa A un scior come l'è lù, parli sincer, No ghe conveu a portà cuu de biccer.

24. El bon Prevost el ghe respond con flemma: Capissi che lù el scherza, ma ch'el sappia Che sti brillant con sti quattr'oss insemma Hin staa veduu al negozi de la cappia, E questo basta senza cercà tant, L'è minga sò mestee a stimà brillant.

25. El sur Gavuzzi allora el ciappa cold, Se mett a sostegni che l'era strazza, E che le vorrav gnanca per vint sold, El sur Prevost squas squas el le strapazza E lì se tàcchen sott sù'l fin. Che voeuren fagh scomessa cent zecchin.

26. Allora mò se mett de mezz el Cont Che l'era on omm de vaglia e je quietta El fa taccà el so legn per vess pu pront El manda a toeu el gioeler certo Carletta Che l'era el so de lu e del Prevost Per men d'accord sti duu partii oppost. 27. Pocch pù d'on quart d'oretta el gioeler L'è li ai comand del Cont, quand l'è staa al fatt De la custion su 'l vess cuu de biccer EI guarda ben l'anell el dis : oh catt! L'è minga quell che m'ha portaa dì fà Quest' l' è de strazza, cossa el va a cercà.

28. El sur Prevost l' è lì de prencisbecch, Se tira sù Gavuzzi a sentì inscì, EI Cont el dis dò o trè paroll secch secch S' hin guardaa in faccia tucc quij ch' era lì, In fin concluden per vegninn a vunna Che el birbo el gh'hà mudaa el fioeu in cunna.

29. La proeuva poeu de quest l'è che sto tal Se veduu pù nè a confessass, nè a messa E chi n'ha avuti, n'ha avuu; l'è staa el men mal Ch' el Cont l'abbia impedii de fa scommessa EI por Prevost l'ha miss la berta in sen E Fiechelvell ghe l'ha friccada ben. EL SONAMBOL IN LA LUNA.


1 VEGNII chì tucc i mee donnett, Mettii on poo giò de lavorà Vuj nanch vedèv a fa colzett Tirev arent e dem a trà, L' è minga on fatt, né on cremesì L'è on ciall d'un sogn di mee de mi.

2. Prima de tutt femm i patt ciar: Che no se tira a man de lott, Trarissev via i vost dinar, Che giù de bon gli' è dent nagott, E vuj on citto el pu perfett, Che fina in fin no senta on ett. 3. Scusem se parli de sto ton Come on Bascià in del seragli, L'è per no fà che sol pu bon Me troeuva miss al repentagli A ogni pass dovè fa un pont, E romp el fil del mè racont,

4 Semm donca intes, l' è nient de maa Se ve cottisi a sta manera De fav tegnì denter el fiaa Fin che hoo fenii sta tirintera, Podarii mej tèndern adree, Aneli dove gh'è nè coo nè pee.

5. De sira in Magg de l'ann passaa Ch' el fava anmò ori frecc da can Mi de per mì hoo tapasciaa In d'ona cà on poo giò de man Per stà al camin a cicciorà Con la padrona della cà.

6. Quand sont rivaa eren già sott In cinqu o ses a tarocchà, E mi lì attent come on motrìott Guzzava i orecc per dagh a trà A sta custion minga comuna Se razza i gàmber in la Luna. 7. Voeuren tiramm a moeuj anch mi Per fam decid sul sì sul nò, E sù i notizi vegnuu chì A nomm de quij ch'hin là ancamò A studià in del canoccial La Luna grauda al natural.

8. Mi che de Luna me ne intendi Domà al primm quart e quand l' è pienna, Su sto argoment no ghe partendi, Ghe foo i mee scus e disi appenna D'ess minga in cas de dà el giudizi Se poden stà tutt quij notizi.

9. A bagn-maria me tiren dent A spuvà focura munì quaicoss, Disi che sont indifferent Per ved de stà a cavall del foss, E che pù dass che non sien sogn I robb sul liber del Sonzogn 1.

10. Ma vatt a salva, o che brutt guai Per no avè ditt ch'hin veritaa Me dar, adoss tucc sii sonaj Pesg che fudess scomunicaa Disen che manchi de cervell A dubità i scopert d'Erscell.

1 Marz 1836. - Scopert in la Luna, faa dal sur Herschel. 11. Che foo sentì che mi respetti Tucc quant i Astronem de sto mond Ma che però no me diletti A smazzucchamm dessora i grond, E che cognossi nanch la terra, Donch per la Luna no vuj guerra.

12. Ghe n'hoo anca troppa studià Sora la Luna di nost donn Che tanci voeult a spass o in cà Ghe cress i quart e se desponn On temp cativ de temporal Con tron e sajett fina in di sal.

13 E me ne importa propri on figh Che ghe sia i omen in la luna I donn, i piant, l'erba, i formigh Che già per mi poeu l'è tuttuna Ghe sïen sì, ghe sïen nò Poss nanch cognoss quij che gh'è giò.

14. Come gh'avess daa on levativ M'hin soltaa adree tucc sti fànàtegh Che m'han vorruu mangià inscì viv, Sont restaa lì come on estàtegh Senza paroll e senza vos, M'aveven propri miss in cros. 15. Già coi maggior no var taccass, Conven a dagliela de dò Perché lor sùbet fan frecass, E per lo men dan del gogò ; Dis el proverbi meneghin : Pess gross el mangia el piscinin.

16. Donch mocchi e i lassi dì Senza fa a ment ai soeu reson, Pensi a cavamela de lì, Me ven el formagg sui macaron, E' capitaa trii andeghee, E mi m'en voo per i fatt mee.

17. Ciappi la straa per andà a cà Adree al mur compagn d'on can, Quand sont rivaa, senza scennà Voo al cobbi soll come on giavan Pien de penser e malcontent D'ess staa trattaa on omm de nient.

18 Volta de chì volta de là; On poo in s'cenna, on poo in travers, Ma no me poeudi requià Perché già s'era tropp invers ; Quand dia ha vorruu a l'improvvisa Ven a fam sta requi quij de Pisa. 19 Ma guardee ori poo la fantasia! La fa quell che la voeur con nun, No gh' è reson, sta matta strìa Po regolalla on bell nissun lnscambi de quiettass anch lee La và e la corr come on lecchee.

20. Figurev mò che conclusion, Me par de vess in velociffer Col mè fagott li sui gallon, Adree a andà come un Luciffer, Senza avegh sott cavai nè muj Domà con l'acqua adree a buj.

21 Andava fort òlter che in slitta Cont el vapor su i strad de ferr In pocch orett e senza squitta Montagn e bosch, cittaa e terr A centenaja i hoo passaa, Induvinee el viacc che hoo faa ?

22. Dusent quaranta milla mij Che gnanca a fai a sta manera, Quest l'è sicur, hin minga arlij Ma cunt staa faa proppi davera; Ghe voeur ses ann e quatter mes 1, Calla doma' el listin di spes.

I Cosmorama Pittorich N.13 dell'ann 1836. 23. E mi sto viacc l'hoo faa in pocch or Senza dà foeura nanca on ghell, Me sont trovaa a furia de cor Mi de per mi col fagottell Su on gran vïal ma in fond tutt stopp Sott a la Luna on tir de s'ciopp.

24. Compagn de vun che viaggia in mar Ch'el ved dorrà acqua, cel, e pess, Quand men gite pensa ghe compar Ona cittaa col port li appress. El birla i oeucc tutt in d'on bott, Poen el resta lì come on gasgiott.

25. Inscì ho faa mi in quell mornent Son restaa lì mezz incantaa Senza fa gnanca on moviment A vedè là ona gran cittaa, Lagh e collina con sù i paes Sul fa de Comm e de Vares.

26. Corpo de bacco! quanta gent Guardava già per vedemm mì Fan maremagna tutt content, Cont ona truscia de no dì Me lassen giò on gran cavagn Taccaa a ona corda de ravagn. 27. Vosaven fort de audà là dent, E mi da bravo col fagott Ghe doo a trà in sul moment, Me tiren sù in ses o vott, Me metten lì sù ona gran piazza, Che bordelleri o stamponazza!

28. Batten i man, sbraggen Evviva: Evviva l'omm de l' olter mond: Diseven lor: l'è el primm che riva, Come l'è bell e grass e tond, Vun di magnati el me onora De presentam a ona gran sciora.

29. Sto bell donnon me dà de man Me menna in d'on palazz de faccia, Pienna de offert e d'agraman La voeur a tutt i cunt che paccia On bon risott insemma a lee Faa col zaffran e i fonsg feree.

30. La me dà cà in del sò palazz, A tavola con lee, ben intes, Servii de tutt come on sciorazz, Olter che on Cont o che on Marches, Tucc i pont d'or eren per mi Robb che me faven lin stordì. 31. Savrissev mò chi l'era questa Che in sogn vedeva i soeu smargess Fina el color de la soa vesta, L'induvinee mai pù, oddess : L'era Dianna la regina Bella figura e donna fina.

32. Figurev mò la gran fortuna Mia de mi a vess in cà De la regina della Luna, Me sont mettuu fina a boffà Per dam el ton d'on omm de vaglia Press ai gabbian e a la plebbaglia.

33. Se mi sortiva de cà soll, Salut de chì, inchin de là, A cascià attorna di gandoll Nessun ardiva repettà, Oh che bell spass quand gh'è del fumm Deventa lus anca el berlumm.

34. Mi con la sponda soa de lee Hoo poduu ved tutt appontin E fa el confront in tutt i stee Trà quell mond là e el nost mondin, E de quaicoss poss dav notizia Anca in sto sogn senza malizia. 35. I omen là in general Pocch sù pocch giò hin grand trè brazz In quant al corp gh' è minga mal Ghe n'è anch in lor de divers razz Se hoo de dì mi gh'è pocch de bell Gh' han certi facc de pipistrell.

36. Scampen sottsora tresent ann Vers i settanta toeuen miee, Hin san e robust senza malann No gh' è varoeul nè call ai pee, Nè petachial, nè derenera Nè infiamatori, nè colèra.

37. In pont talent e cognizion Hin anmò indree ma de assossenn, Hin pocch attiv g'han del poltron De tannanan ghe n'è a donzenn, Ma ciappaa in mont hin bona gent San gnanca fa a mostrass i dent.

58. I giovenott stan sù tilaa Ma cascen foeura el fabrian, E on stomegh tanto rilevaa Che paren bajli meneman, Gh'han del pesant e del lasàgn E press a pocch hin tutt compagn. 39 Chi gh'ha i barbis e chi i scolcion Su per la faccia e sul barbozz Compagn di ors e di cavron Gh'han i cavij fa sù a scartozz, La pippa in bocca tutt el dì Per dass el ton de poffarmì.

40. Perdee in coo o capell de paja Ona gran bluse coi manegonn, O on tirincuu de pann o saja, Colzon avert con do piegonn, Scarp de color con mascarina Vari al passeg in pompardina.

41. Gh'è on oltra qualitaa de omen Come sarav chì nun i mori, E quest per mi l'è staa on fenomen Che hoo mai trovaa in tucc i stori Gh'han certi âl come i tegnoeur Hin piscinitt e brutt de coeur.

42. Costor hin omen de strappazz Hin servitor, correr, lecchee Lor fan i strad, ges e palazz, E d'ogni sorta de mestee, Coi âl, in pee d'on sgabellin Fan vent ai donn come crespin. 43. I donn inscambi hin propri bej Ben faa de corp, on poo smortinn E la pu part hin grassottej, Gh' han i bej pee e i bej maninn Idej alegher oeucc sbirrent E tutt el rest in compiment.

44. De sessant'ann toeuen marì. Dura noeuv ann la gravidanza Ponn seguità a parturì Fina i dusent segond l'usanza Ghe dan de tetta ai sò fioeu I tiren sù senza i toeutoeu.

45. Gh'han ona grazia i dona de là Che l'inamora chissessia, San nanca dove stà de cà L'òdi, l'invidia, e gelosia, Ghe voeuren ben al so omm de lor Con nessun d'olter fan l'amor.

46. No ghe và attorna tant linoeucc Nè cascamort immagonent, Nessun po tragh busch in di oeucc, Hin guzz d'ingegn, pienn de talent Bagnen el nas a tanci omen, Ma quest l' è minga on gran fenomen. 47. E chi comanda i fest hin lor Semper d'accord senza custion, Gh' è mai staa guerra, nè tambor, Nè s'ciopp né sciabel nè canon, Gh'è pocch offizi e pocch de fà. Hin pòpol dolz de governà.

48. Gh' è assossenn donn in di offizi, E come san tegnì la penna Fan minga i robb a precipizi Maduren ben a ment serenna; In di bottegh lor fan per duu, In cà maneggen el cazzuu.

49. No gh'è dottor de medesina, Nemen la stampa di avocatt, Quell che se amala l'induvina, O guarì prest o al cagaratt, Se sù el mè e el tò nassess di rogn. Stan al parer de Isepp e Togn.

50. On tocch de man l'è on istroment Fa nanch besogn i testimoni. I soeu moned pesen nient, Hin de coramm con sù per coni In d'ona part on can livree, E in l'oltra Dianna drizza in pee. 51. I donn hin lor che fa el casser, El Segretari el Ragionatt, EI Negoziant Spedizioner, Strengen i gropp in di contratt, Senza ess faa sù se dan de butt, Hin el facch-tottum de per tutt.

52. Disi nagott poco di donzell In cà d'on scior che sia soll Fan alt e bass, e per zimbell Ghe dan d'intend fior de gandoll, E cont i brutt, i bei e i bon Menen a spass el so padron.

53. El vestiari l'è adattaa Gh'han el melon a rizzolitt Ona baretta a fiocch cascaa, On casacchin coi bottonitt I manegh strecc adree al brasc Gh'han minga attorna olter miscmasc.

54. Gh'han sù i colzon a la musulmanna Che hin long e largh tutt a piegon, I strivalitt volt ona spanna, No gli'han nè socch nè tabaron ; In del gran frecc gh'han on sgiacchè D' alihabà . . brodè . . broscè. 55. Lor de per lor van come omm De chi de là, fan di viacc Puttost lontan senza el pommpomm. De perd la vita o l'equipace, No gira lader nè assassin, No gh'è scapusc nè berichin.

56. Oh che bell viv in quij paes Con gent tutt scisger e buëll Semper alegher e cortes, Guaj che se storgen on cavell Tucc ubedissen la padronna Ai soeu comand nessun tontonna.

57. Mi andava a spass anca con lee Tant dent che foeura de cittaa. Oh guardee mò lassava indree El nomm del loeug, oh che peccaa! El se ciamava Selenopoli Squas grand come Costantinopoli.

58. I cà hin faa tutt de cristall Cont i cologn de marmor bianch, E i capitej hin de corall O ghisa fusa per el manch, Hin alt duu pian nient de pù Cont i baltresch per andagh sù. 59. I strad hin largh e longh tutt dritt Gh'è già i mosajch per rizzad De marmor fin e de sassitt A gran roson in di campad, Hin tutt de ghisa i trottador De bronz i bocci ai scorador

60. Gh'è i piazz rotond e i piazz quadraa, I port de la cittaa magnifich El giardin pubblegh coi stecchaa Tutt de cristall a girolifich Con di fontann guarnii a rubin Che sbilzen sù chi lacc, chi vin.

61. I soeu carocc hin come bigh, Impellizzaa de madreperla, I roeud bassinn a l'uso antigh, Che i donn anch lor coi soèu sganzerla Monten in legn senza basej, E guiden lor boeugna vedej.

62. I soeu cavai hin minga i nost Lor tacchen sott i cerv in cobbia Van come vell per dà o trè post Senza fagh, nanch usmà la grobbia, Magara insemma el bianch col negher, Fan brutt vedè ma van là alegher. 63. Gh'han on teater grand comè Coi soeu palchitt a colognett De lapislasuli, la ghe n'è Di centenee ai parapett, La volta poeti l'è de cristall, Se ved el cel sora di spall.

64. Hin de ras bianch i soeu tendinn Tutt a reccamm de stell e fior Con franza e fiocch de perla finn. I scagn de la platea anch lor Hin de velù con sott i moll Van sù dedree fin tacch al coll.

65. In pont scennari boeugna cred Pariven quij del gran Sanquiregh Che tanci voeult n'ha faa straved E meritaa ì nost pangeliregh, Gli'è on lampedari de toppazz Inluminaa con fior de gazz.

66. Sont andaa in sogn anch in teater, E gh'era in scenna Opera Buffa Diseven sù di gran scarpiater, In tutt i att gh'era baruffa, Legi el librett in povesia, El titol l'è Lunamanìa. 67. Gh'è de digh sora e de rebatt Su sto argoment inscì elevaa No le capiss che i barbellatt Che gh'han la ciav di raritaa, Mi che in sti coss sont ignorant No foo attenzion che ai primm cantant.

68. La prima donna de cartell L'aveva nomm sura Credenza, Che la portaven fina ai stell I pussee tapp de l'udienza, In di volad restaven mutt Come gasgiott che bev su tutt.

69. Ballabontemp l'era el primm omm Che per trillà l'era on portent El fava pù de trenta cromm Voeuna adree l'oltra in d'on moment, I segond part cren discrett, Pariva el coro on vero ghett

70 Sto coro l'era numeros Compost de Seleniti in spada, De tanc castor vestii pelos Che vegnen giù in d'ora vallada, E gh'era i Vespertili armaa D'arch e sajett come soldaa. 71. EI gran maester de capella L'era el famoso Buttalà Che per i accord al var on lella. El primm violin l'è on fraballà Che el gl'ha nè temp, nè bona oreggia. L'è de cognomm el Falaveggia.

72. On certo Drollo l'è el povetta, Vero portent per l'invenzion De tirà in scenna anch i pianetta, El machinista in conclusion, L'è el Terraferma, e l'era ajbella Ch'el fa andà i quint su la ruzella.

73. Per intermezz gh'è staa el ball grand Intitolaa : Gabbia di matt Quaicoss capiva strollegand, Ma nel final gh'era sú el gatt, L'era ona vera cattabolda Fada da on certo Testacolda.

74. La prima ballarina seria L'era la sura Spaziaceli Che l'ha voluu fa ona matteria E quand ghe pensi, anmò mi geli In d'on piroett strasordinari L'è andada là coi pitt in lari. 75. El ballarin de la pariglia Se nominava Saltamond Quand l'era in mezz a la quadriglia El comenciava in fond in fond I cavrieul e i bicocchitt, E cont i gamb formà i architt.

76. La ballarina per i part L'ha nomm sura Castellinaria, Per fa andà i pee già l'era on scart Ma per l'azion strasordinaria, El sò compagn l'è Mappamond Tropp caricaa a fa el furibond.

77. In fin di facc l'è staa on spettàcol Che l'ha faa rid fina i pollin, Ma sora tutt chi è staa men bàcol L'è l' impresari on gran tacchin Che ha miss in berta i bon danee, Quest l'era el Boccatutt libree.

78. Sont staa poeu a ved el gran bazzar Longh pù d'on mja e tutt quattaa, D'ona larghezza singolar Pien de bottegh e ben montaa, Faven facend a pù non poss Tatut al menúder che a l'ingross. 79. Se avessev vist che lampedonn Per tegnì ciara la cittaa Pu de tresent sessant'or bonn 1 Semper de seguit infilaa, De tant che hin grand pàren seggion Taccaa sui ferr a pendolon.

80. Sont staa al casin di Seleniti Dove ho veduu i so fest de ball, Mincioneria che fior d'inviti! Ghe sarà staa almen senza fall On milla donn, staghela lì Montaa d'un gust che fa stordì.

81. I casacchitt puttost scalfaa Tutt a recamm in simetria, I soeu colzon ben pieghinaa, De certi stoff de boffà via, In coo, al coll, e in di orecc Coi gioj tant gross formaven speee.

82. Omen e donn faven di salt Marcaa in temp de la battuda, Pariven piumm che andass in alt, E seguitaven via la muda Per fa on cera hall tutt so de lor, Che a durà pocch l'era dò or.


1 I noee là hin longh quindes dì di nost. Cosmorama Pittorich N. 13 dell'ann 1836. 83. Salon a tir d'oeucc tutt d'amatist Col soeul de tartaruga a fior I lampedari a gioj tutt mist Cont i smerald pian de splendor On trattainent a gran profluvi I ponc e i consumè a deluvi.

84. Ho viaggiaa con la Regina Che la vorsuu menam a ved E la pianura e la collina, Hoo bisognaa fa on att de fed Quand hoo veduu quij raritaa Denanz ai oeucc indormentaa.

85. Anch ben che i strad foeura di dazi Fudessen tucc de ferr massicc che el vapor senza desgrazi El fass volà gioven e vicc, Pur se marciava in fior de biga Con sott ses cerv tegnuu in riga.

86. Mi stava attacch ai fianch de Lee Che pienna de bontaa per mì Come fudess on forastee Spedii fin dal Missipipì Per di notizi d'Istitutt Le me metteva al fatt de tutt. 87. M'ha faa vedè el forment coi spigh Pocch men d'on brazza de longhezza, EI forrnenton senza fadigh A cascià i loeuv con gran prestezza Su de la terra de dì in dì Come sarav i sparg de chì.

88. Su i riv e su i collinn ven el ris Cont i grann gross come i fasoeu, I erborinn e i lovertis Van a cattaj col rescioeu I verz hin grand compagn di ombrell Che gh'è in verzee sora i truttell.

89. I figh hin gross pussee di zucch, I pèr spadon eren pocch men De quel' ballon ch'è andaa a Moncucch Anch i magiòster vegnen ben, Hin quasi gross in fin de Magg Come i melon de Caravagg.

90. A ved la foeuja sù i moron Che gh'è di piant vecc come el cucch L' è tènera senza coston E granda come i frasch di zucch, I cavaler hin tanto faa Quaicoss de pù d'on cervellaa. 91. Su i sces ven spongioeul e triffol, Come sarav da nun i mori Coi soeu piantell fan foeura i ziffol, I fonsg hin bianch come l'avori, Umori, naranz, zucch e cocùmer, N'hoo visi de gross e in d'on gran numer.

92. Oh ghe n'è inscì de robb che hoo visi Parlandes chì de agricoltura, Ma come se po fà a resist Se voress dij tucc a drittura L'è assee che daga i tocch chì e là Su i robb veduu in del ronfà.

93. M'era duvis de vess a caccia Con la Regina in stima a un mont E che vegniss i usij de faccia A barillott e lì a vess pront Avrev poduu cont el capell Inzaucann denter on bordell.

94. donn cont i sajett su l'arch Tiraven drizz mej che coi s'ciopp, Lor là s'hin sueffaa, sant March! A mirà instess come i ziclopp, La polver là l'ha anmò de nass Rau mai sentii nanca el frecass. 95. Hoo veduu i boeu con l'ombrellin Faa con la soa peli del front, E tant de corna guzz in fin, Ma de cavai gh'è gnanch l'impront Nemen di muj, nè di asnitt Che traga a lor scalzad e pitt.

96. Gh'era in di praa pien de papàver I be coi corna e la visiera, Gh'hoo vist on corno soli ai càver In mezz al coo piantaa a bandera, Nè rann, nè gàmber no ghe n'è Follegh e Ludri hin gross comè.

97. Sont restaa li proppi sorpres Quand vedi anch là el lagh maggior Tutt circondaa de bej paes, E in quella giust riva el vapor, In mezz al lagh gh'era on vulcan Ch'el vomitava on foeugh de can.

98. A ved i cascad d'acqua, e quij Vegneven giò a precipizi, Me faven rescià i cavij I ortid faa dai scoladizi Lì appress vedeva el mont Fiascon Dove i Castor fan el carbon. 99. Hoo vist un lagh tutt d'argent viv Con sù i barchett da gomma elastica De scià e de là de quij bej riv Gh'era di monument in plastica, E dent per dent di gran cipress Con sii a cantà i dord e i dress.

100. La m'ha menà a fam vedè Là pocch lontan on lagh de latt Che se trovava appenna al pè Di gran montagn de battelmatt De sbrinz, de grana, e de stracchin De mascarpon, e formaggin.

101. Hoo veduu anch on lagh de mel Colaa dai avi in di caverna Grand e fonduu, no se ved cel, Ghe se và dent coni i lanterna A toeu la stira e d'on inezia Se gh'ha i candil mej che a Venezia.

102. E và e và semm andaa al mar Dove hemm veduti i bastiment A passà sora ai pont coi sbar, Ghe n'è a vapor pù de tresent Ma nanca vuu con su i canon, Sonenn la tromba in di occasion. 103. E lì semm imbarcaa su on bricch Dove s'è faa on disgiunè Intant che mi voltava i micch, Con del presciutt e fricassè, E fior de scabbi imbottegliaa, Andavem come desperaa.

104. Semm rivaa fina al mar tranquill Che l'è tutt d'oeuli soprafin, L'è pien de ton e de inguill Hoo fina visi anca el delfin, Allora mò semm desmontaa Hemm pientaa l'acqua e battuu i straa.

105. N'ha faa vedè ma de lontan Di gran montagn color del crèmes, Che bell vedè demeneman Che andavem contra, figurèmes! Quest l'è anmò pocch, hoo fina vist I colinett tutt d'amatist

106. Adree a queij vegneva i mont Tutt de cristall a bej color E se vedeva lì de front Tanti gabann per i pastor, E i trôpp de bè su i promontori Coi Gialla rizz e tutt d'avori. 107. Semm revusii in d'ona vall, Ma del gran cold mi andava in broeuda, S'era imbattuu giust l'intervall Che el sò l' è in mezz a la gran roeuda, E che la luna fa d'ombrella, Intant che spìem in la sidella 1.

108 Allora mò desmòntem tucc E semm andaa in d'on fontanin Omen e donn, ma minga a mucc Divis de loeugh e nanch vesin, Hemm tolt on bagn d'acqua correnta Intant che i coeugh fan la polenta

109. Semm poeu sortii fresch come roeus Cont ona borlazion de poetta Era fornii tuttcoss de coeus, Me tacchi adree a ona cotaletta, E a la polenta comodada In sogn gh' hoo daa ona gran pacciada.

110 Dopo impienii el malarbett Hemm seguitaa el viacc in biga Alegher tucc come gallett. Chi rid, chi canta, e chi vesiga Inant che tornem in cittaa Per orn cert plicch ch'era rivaa.


1 L' Eccliss del 15 Magg 1836. 111. L'ha mandaa a scriv el primm Astronem Che lù guardand giò da la spècola L'ha descovert ou gran fenonem Che in del nost mond gh'è chi strassècola Per guardà sù e curiosà Quell che fan lor fina in di cà.

112. E ghe pariva on quai progett, Perciò dì e nocc col canocial Con di gran lent e di lorgnett Sborgnaven tucc in general E staveu là cont indree el coll Attent ai gest e poeu ai paroll.

113. E che el sentiva fina i can A bojà adree a sto mond in lari, I asen anch lor a fà hin... han, I boeu e i vacch con di versari Che fava gora, e fina ai càver St'erbetta chì cont i papàver.

114. Subet rivaa a la capital staa ordenaa da la Regina Per el dì appress in di sò sal On gran consigli de mattina Coi primm del Stat omen e donn, Taut de vedè, sentì, e proponn. 115 Credii che m'abbia tajaa foeura? Nanch per insogn, la m'ha obbligaa A andà al congress anch in sorioeura Per sentì on poo sti novitaa, E dagh di lumm per metti al ciar Cossa ponn vess mò sti gatar.

116 Han leggiuu sà la relazion Del primm Astronem là del loeugh, Anben ch'el fuss on talenton L' ha faa on pastizz tant come on coeugh, Chi dis, chi pensa, e chi spegascia, Nessun era bon de cattagh l'ascia.

117. Comenzi mi a ciappà ballin E cuntagh sù la rava e la fava: Che on bravo Astronem di pu fin Pocch fà quand men ghe se pensava L'ha faa ona lenta d'on sguasee Che tira giò la luna ai pee 1.

118. E quand l'è lì senza fadiga Se ved la gent, i cà, i ges, E. scappa gnanca ona formiga, Ghe l'han fin scritt al Rè di Ingles 2 Donch voeuren tucc guzzà l'ingegn Per vegnì chì a cavall o in legn.

1 Liber de Sonzogn. = Marz 1836. 2 Olter liber= April instess ann. 119. Quest l'è el progett che gh'han de mira Sciori, pittocch e bottegar Omen de vaglia e ciribira, Chi per vegnì a fumà i zigar, Chi per cognoss de l'oltra gent, E chi per fà de strappadent.

120. L'è staa impromiss per la mitaa Del mes de Giugn del trentases On gran libron beli e stampaa Cont i soeu ramm di cà e di ges Per squajà a tucc cossa gh'è chì, E quell che fan de nocc e dì.

121. Quand han sentii sti mee reson, Se solevaa on gran vespee Per el pommpomm d'on invasion Che andass a romp i zabbedee Ai soeu costumm e a la soa pas Per vorrò quist mett dent el nas.

122. Donch s'hin faa sott a descuttà Sora i mesur per impedì Che quij giò abbass monten sù là A trai sott sora e fa immattì Massem donn coi novitaa De capellitt, socch, e scossaa. 123. Chi suggeriss de fà on tendon Con dent i fess per guardà lor E chi ten dur col murajon De tirà sù coi spionador Tutt a l'ingir come in la China Per impipass d'ogni ghemina.

124. Chi ne dis voeuna e chi en dis dò, Ma daven tucc el coo in la brenta, Chi se po sì, chi se po nò, E la Regina malcontenta, In quell infesc la dis a mì De fà on poo grazia a suggerì

125. Lì metten tue la berta in sen, E mi comenci a ciappà fiaa E dettà sù quell che ven ven, Restaven là come incantaa Ai mee paroll dat in succint, Omen e donn eren convint.

126. Ghe foo vedè che sto tendon EI marscirav in manch de quella E che l'impegn del murajon L' è minga pocca bagatella, Sarass poeu in cà come lumagh, A la salut boeugna guardagh. 127 Se l'è per toeuss la sudizion De quij che voeuren curiosà, L'è assee ona bona piantagion De Plàten e lassaj andà Come femm nun foeura di dazi Che ne impediss de ved gran spazi.

128. In quant al rest per vess sicur Che nessun ponda pè in la Luna A romp la torta e fà sussur, O per cercà de fà fortuna, Già gh'è su el gatt, se l'è per quell Foo sigurtaa con la mia pell.

129. Basta però a fà sto Editt: Considerand el ben com un Di noster stat e i nost diritt, Per no avè guaj mai con nessun, Comandi a luce visin e lontan, E già el perdon l'è a Meregnan.

130. Penna la vita a chi avrà faccia De lassà giò certi mestee, Puta, nè cord, nè red de caccia, Scal e cavagn ai forastee Per tiraj sù a fà sciscianna. El Pleniluni in Magg, Dianna. 131. Soggiong el primm Astronern quest: E se vegnessen coi ballon In di non stat con di pretest, E fa su el fen inscì de mincion, Poden smontà in d'on gran númer, Nun restem chì come cocùmer.

132. Ghe stoo inanz mi anca per quest, Hoo responduu : perchè i ballon No hin che giughitt per fà di fest, Boeugna taccagh prima el timon E pientà in l'aria di legnoeur Per fai andà dove se voeur.

133. Mettimm pur anch de vess a quella: L'è subet faa ; basta ordenà Ai Vespertij de sentinella De tiragh dent in del tafftà Con la soa freccia su l'arch moll Che piomben giò a rotta de coll.

134 Tutt al Consigli in corp allora El porta ai stell el me progett, E la Regina la me onora De fam destend fina el decrett, Resta fornida la seduta, E vun con l'olter se saluda. 135. Dopo d'allora la Regina La m'ha quistaa on affezion Che a bagnmaria, giuradina! L'ha ciappaa on brus ma bel e bon, E già l'è vera : amor e toss O prest o tard se fan cognoss.

136. Serem un dì settaa in divan Domà in quattr' oeucc mi e lee a descor Quand tutt a on bott me streng la man A segn de fam sentì dolor: Mi te vuj ben, la dis sott vos, Te see al mè coeur, te vuj mè spos.

137. A sti paroll ditt da Dianna La gran Monarca della Luna TIe solta adoss ona scalmanna Che in del mè coo la me raduna Milla penser in concistor Se han de tajà la testa al tor.

138. Sto bell donnon ; el mè coo 'l resona Scernimm giust mì per el so spos ? Respoodi: ah nò la me minciona, Cossa dirav el so moros Quell che la gh'ha de nascondon, Suo ben chi l'è, l'è Endimion. 139. Con bella vergna e tutta fiacca, La dis: se el fuss l'avrev già tolt, Donch quest a mont ch' el cunta on acca La stà de ti, mi hoo già risolt. A sti reson, m' è fin duvis Che avrav molaa l'istess Narcis.

140. Donch moli anch mi es'ciavosciori. Gira la noeuva lì in palazz E poeu in cittaa a Tizzi e Marfori Che la Regina romp el giazz Per dormì pù lee de per lee La voeur sposà quell forestee.

141. Siccome l'era tanta bona Tucc ghe vorreven ben davera, E la stimaveu per padrona. Per quell vedeven volontera Sto gropp e maggia de so geni Anben che fuss minga on Seleni.

142. Corr el Tirazza coi trombett, E tanta geni coi memorial, Trotta i poetta coi librett Pien de sonitt e madrigal, I Vespertij fan de staffetta A portà i plicch per l'etichetta. 143. L'era ona truscia da per tutt Per i apparecc del sposalizi, In manch de quella è staa costrutt Pien de bon gust e con giudizi On gran padiglion su on mont E on arch magnifich press al pont.

144. Quest l' era per i zerimoni Che hin sueffaa a fai a l'alt Per celebrà el matrimoni. Con gran smergess e gran risalt, Con la cuccagna e i saltador, E l'è fonzion che dura di or.

145. Bell e indorment pensava a mi Che in mezz a sta felicitaa Gh' aveva un despiasè anch'inscì Che me tegneva lì palpaa, E l'era quell de vess lontan Daì mee donnett chì de Milan.

146 In fin ghe semmm al di fissaa Che ha de succed sto sposalizi, L'è tutt in motto la cittaa, Sonen de festa. oh che delizi ! Sortem a pè dal nost palazz Mi e la Regina sott a brazz. 143. L'era ona truscia da per tutt Per i apparecc del sposalizi, In manch de quella è staa costrutt Pien de bon gust e con giudizi On gran padiglion su on mont E on arch magnitich press al pont.

144. Quest l'era per i zerimoni Che hin sueffaa a fai a l'alt Per celebrà el matrimoni. Con gran smergess e gran risalt, Con la cuccagna e i saltador, El' è fonzion che dura di or.

145. Bell e indorment pensava a mi Che in mezz a sia felicitaa Gh' aveva un despiasè anch'insci Che me tegneva lì palpaa, El'era quell de vess lontan Dai mee donnett chi de Milan.

146. In fin ghe semm al di fissaa Che ha de succed sto sposalizi, è tutt in motto la cittaa, Sonen de festa, oh che delizi! Sortem a pè dal nost palazz Mi e la Regina sott a brazz. 147. Adree a nun vegneva in coa On infilera de bej donn, E tucc diseven sù la soa Strada fasend sti car simonn Con di scherzitt e una ghignada Per tegnì alegra la brigada.

148. Vegneva i omen de per lor, Quij de la banda eren dedree, E poeu ven i guardi e i servitor, In seguit gh'era on gran vespee D'omen coi âl a miliaja, E d'ogni sort de razza paja.

149. In men ai strepit di Evviva Rivem a l'arch attacch al pont, Lì gh'era preparaa l'oliva E i gran magnati bej e pront Per cornenzà i zerimoni. Portaa dai legg del matrimoni.

150. Scià e là de l'arch gh'era dò càver Con taccaa ai corna a dondonà On cert feston faa coi papàver Che besognava scavalcà Fusa chissessia d'ogni class. Alzi el me pè per fà sto pass 151. Come l'è stada, el savrev nanch, Ma el fatto l'è per vegnì ai strecc, Fudess mò a riva e fors de fianch, Che patatonf, voo giò del lecc Toeui sù una botta adree al sciffon E me dessedi in su'l pu bon.

152. Oh pover mi la mia testa! Me batt el coeur, me manca el fìaa, L'è andada in fumm tutta la festa, Fina la sposa , oh che peccaa! Me troeuvi soll con rott el coo, Tutt per la Luna, guardee on poo.

153. O sitta bolgiraa la Luna, E tucc i soeu abitant anch lor, Và a capitamm sta desfortuna De dovè spend trii o quatter bor Domà in scirott e inguent malbin, Per guarì el taj pos al copin.

154. Cor i me donn per caritaa Tirem a man on poo pù la Luna, Se avii per mi on zicch de pietaa, Perchè gia vedi l' è tuttuna, Torni sicur anmò a insognamm E fornírev forsi a copamm. ONA LETTERA IN BERLINA.

I. Va cunti i mec donnin on cas success Propi in Milan appenna l' ann passaa V'el garantissi senza fa process Che l'hoo vist mi davora in veritaa; Quand disi inscì mo ciapparev capell Se quaighedun disess che hin storïell

2. Quell che è de di è dì , m' è mai piasuu Gnauca de baja a dav d' intend di ball, L'è minga el mè, e chi m' ha cognossnu Me creden a drittura anch pos ai spall, E mettaraven ona man in del foeugh, Che mi quanti disi : hoo vist, sera sul loeugh. 3. L' era quell mes che el so fà el leon Per tirà sù madùr el ris e el mej, Descantà l'uga i nòs e el formenton, E a mi fam andò in broeuda i scinivej E tram giò loffi loffi tutt sudaa Pocch sù pocch giò come on palpee bagnaa.

4. A travel in moneda l'era Luj Quell mes che disi, quand mi de per mì Prima che andassen a pollee i puj, Segont el sólet squas de tutt i dì Per sorà i verz lontan on poo di frecass Batti a la larga e voo a fa quatter pass.

5. L'era on dì de lavò vers i volt or Che ciappi Porta Renza inscì a bellbell, Al Dazi che sont staa tutt in sudor Per rifrescam el coo levi el capell E volti al bastion quell di Monfort Infili el marciapè dove l'è stort.

6. On pass van dopo l' olter sont rivaa Fin quasi attacch a quella scalinada Che tanci atti Fa gh' era on convent de fraa E vedi allora on croeuse de gent fermada A voeuna do quij piani sul marciapè Me ven el tentill d'andà anca mi a vedè. 7. Eren adree per legg on beliett Taccaa cont ona guggia a quella pianta E l'era ori letterin mandaa in segrett A ona bella sciorina che intrattanta L'andava a spass l'ha pers su 'l bastion, E dò donnett gh' han faa sta brutta azion.

8. Iuscì hoo sentii a cuntalla là sul post, Che de lontan i han vist a sbassass giò A toeu sù sto beliett e de nascost Dopo d'avell leggiuu quij bonn lavò Lor come lor essend a la portada Per cattiveria bara faa quella cinada,

9. Donch mi come se fà me fermi lì Dedree di spall de quell che le leggeva Intant che tucc scoltaven, scolti anch mi, Ma in del mè coeur però me dispiaseva Per quella che l'ha pers , pora sciorina Che 1'abbien missa lì quasi in berlina.

10. Sentii cossa el diseva sto beliett; De fouera gh'era sù nomm e cognomm; Ma cinesi v'el diroo mai, stee pur quiett, Soni minga on berichin , sont galantomm, Se po cuntà quai voeult anch on peccaa Ma mai se dev squajà quell che l' ha faa. 11. Contentev donca che ve disa s'cett Quell che hoo sentuu a legg coi mee orecc Del me già no ghe tacchi gnanca on ett L'instessa sira prima d'andà in lecc Intant che ghe l'aveva in ment anmò Sont miss al tavolin a mettel giò.

12. "Idolo mio : e poeu el toccava via: Le dolci tue espressioni che mi hai scritto Hanno imbalsamato 1' anima mia, Tu sola sul mio core hai diritto Al più fervente amor che mi distrugge Vivo pensiero a te che mai mi sfugge.

13. " Mille volte e mille baciai quel foglio

Come baciai jer l' altro il tuo bel volto

Ah si ! solo per te io viver voglio Nè di pensare ad altre son sì stolto, Non mancherò giammai a le mio bene Lo giuro , fin che ho sangue nelle vene.

14. Voltaa poeu el foeuj gh' è sù rotai de cadenn, EI dissi a Prima che io venga in tua casa a Convien dare lo sfratto al signor N. N. Tu stessa dici d' esser persuasa Esser costui ; e lì gli' era el so nomm Con certi titol mai galantomm. 15. Esser costui di me il più fier rivale, Quando tu dunque mi farai sapere Che più venga da te questo sleale Allora volerà' tosto. a godere Frà le tue braccia o cara 1' amor tuo Dammi un riscontro poi sul conto suo.

16. Da casa il dieci Luglio, ecco la data, In già on tochell : « Il tuo sincero amante Che ti adora o anima beata, N. N. pieno per te d' amor costante Gh'era nomm e cognomm in fond in fond, E l' era faa a caratter ciar e tond.

17. Quand han sentii chi l' era el sottoscritt Han daa sù tucc a rida creppa pell, De sbergna hoo ridum anch mi, una hoo però ditt In mezz al croeusc, che l'è staa on tratt pocch bell De quij vessigh che ha avuu tanto coracc De taccall sù mò giust lì sul passacc.

18. E via discorrend doo el me parer Ch' el sarav mej a fall tutt a boccon, Chi sì , chi nò segoud i soeu penser; Ma el are consej de mì in conclusion L'e staa scoltaa come el pussee prudent, Han strasciaa ci foeuj , e traa i tocchej al vent. 19. Quaidun de quij che cognosseven ben Quel tal che aveva scritt sta letterina Diseven che sto gioven 1'era pien De bej moros compres ona sartina Stada tirada sù e poeu pientada, De sora pù gl'ha daa di strocc per strada.

20. Han fina ditt che l' era un bollettista, Che gh' ha mangiaa a ona veggia di danee, Ch' el fava anmò de bell a ona modista, E questa la ghe andava matta adree; Che l'è on bell giovenott molto ben faa Ma on gran scapusc, on vero desperaa.

21 Gh' era di olter mò che cognosseven Ma propi a fond anch quella tal sciorina Che l'ha perduu la lettera e diseven Che l'era anmò ona bella figurina Restada vedova in sul fior d' etaa, Sciora del sò e per ereditaa.

22. Che l'era voenna pienna de talent Savia e graziosa e bona come el pan, Che l' era on galantomm el sò servent, Gh' haveven fin ghignon che quell forlan Coi soen espression in cauta le ingannass E lee sta puverina a innamorass. 23 . Vedii violter donn come sii faa Despess ve tacchee al pesg a voster dagn, Guardee ai barbis, al zuff, al corp ben faa Senza sperlagh el coeur s' el gh' ha i mangagn E a bagnimaria ciappee ona gran cottura Per chi no gh'ha de bon che la figura.

24. Alzee ben i pee con quij che ve confond Coi espression d'amor esageraa Che el par che disen robb de 1' olter mond, E hin boll d'acqua e savon faa cont el fiaa, El coeur el parla pocch e soeuli soeuli, El so lenguacc el và compago d'on oeuli.

25. Fidev poeu men de quij che mett io carta I parollinn grazios e magonent A quij già no se falla se se scarta Per adeguaa el settanta cinqu per cent, No prestee fed ai giurament d'amor Che duren per lo pù vintiquattr' or.

26. Gredimm che quell che disi i mee donnett Hin minga frottol de scortigli el coo, Hin frut d' esperienza i pù perfett Faa ai voster spall, e l' è giamò on beli poo Che mi confronti i fatt cont i paroll , De quij che miren a fav romp el coll. 27 Ve metten lì in speggina on paradis Pien de delizi e de felicitaa , Quand v' han traa el cabbi tiren sù i barbis Mànchen ai giurament e ai promess faa, E volten subet vella coi descors Ve fan ballà su i spin compagn di ors.

28. Ve racomandi poeu per caritaa De guardà cossa fee coi letterinn Fenissen a vess lett in societaa , O vess trovaa di voeult in di latrinn ; I vost segrett d' amor disij a vos Domà a chi è degn de vess voster moros.

29 Sto cas el po scrviv anch de lezion, Che per scemi on moros ghe voeur bon nas, Scavà terren per ved se el fond è bon, Per no avè spin inscambi de bombas Guardà se i frut ch' el dà gh' han di giboll Con sott el marsc , o se hin domà gandoll.

30. Per fa da drizz e a ternp sti osservazion Boeugna lassà de part certi caprizi Del bell, del stravagant, e del gran ton; Che hin quij che ve bolgira in di giudizi, E quanti avii trovaa on galantomm Tegnill de cunt e cantee el Tedeòmm. TRUSC E MENISC PER ONA FESTA DE BALL.

1. SCOLTEE i mee donn sta miscelania De fatt success dornà in Milan In la stagion che ven la smania De ballascià che meneman Tutt i penser van in di pee Sien mò gioven o andeghee.

2. A tutt i cunt s' ha de ballà No gh'è miseri, no gh' è cagn; L'è carnovaa boeugna soltà, Chi gh'ha la gotta 1'è so dagn , Chi è ammalaa ch' el staga in lecc Sott a la dobbia el faga el vecc.

3. Chi gh' ha dance je tira foeura Che in sto mornent vegnen a taj , Il è carnovaa, o cattaloeura! Lassemm a part tutt i travaj, E che se spenda e che se spanda Quell che no gh' è ch'el se comanda. 4. Quij che so troeuven in bolletta Metten la colla per stoccà Si se han de fass la trarsinetta, El gilerin color lilà , I guant de pell bianch o canin Per andà anch lor a on guai festin.

5. Chi è mal in gamba de salut Guarissen subet tutt i maa No gh'è reson che faga frut Se se ghe dis de sta guardaa, No sènten pu nè cold nè frecc Deventa gioven fina i vecc.

6. Tosann , sposinn, e maridaa, Sciori, pitocch e bottegar Hin tucc a lari in carnevaa A tucc ghe solta i soeu gattar De divertiss e stà su alegher, Chi no po fall deventa negher.

7. I sciori gl' han i soarè, Ma in fin de l'ascia hin fest de ton, Ghe disen anca el Tè dansè Dove se troeuva l' union Di mej figur del Milanes Che fan la barba ai donn Franzes. 8. I mezz scioritt e i bottegar Van ai festin con la soa scenna, La servitù in particolar La và in di hoeucc e in cabalenna, Se gl'è dorrà on orghenin Tran in pee subet on festin.

9. Gh'è poeu chi truscia on vott dì prima Per podè avegh on beliett De andà a ona festa pu sublima, Conte al casin del Giardinett, O a quell di Nobel se l'è mista, Corren, a fass mete su la lista.

10. Chi po inguantà sto beliett, L' è tutt a past e se prepara El vestiari tutt complett, I donn anch lor a centenara Van dent e foeura in di mercant Per scernì i stoff pussee elegant.

11. E via dan i commission De quest e quell a tutta spesa Ai madamminn , ai sart de ton E la scioretta e la marchesa; Sa fissa 1'ora ai perucchee I pu moderna del mestee. 12 . Omen e donn in quij dì là No pensen olter che a la festa, E a la comparsa che han de fà, Chi per la stoffa della vesta, Chi per la bella guarnizion Chi per pientass in coo ajron.

13. Semm al tandemm del dì fissaa De gòd el gran divertiment Che dà al casin la nobiltaa Ginna la lassa in ozi i dent, La toeu di rossumad lisc lisc Per tegnì el venter soeuli e schise.

14. La sera Brigida al mezz dì L' è giamò sott al perucchee Adree a giustagh in coo on espri On poo in travers che le voeur lee, Sul front ghe tacca on soignè, La stà fin sira in neglisgé.

15. Sonenn i ges l'Ave Maria ; Tira Lauretta el campanin, Cor la donzella Rosalia Che se dà i orden li al camin , Che el servitor de volo el parta A ved tossa la fà la sarta. 16. Torna Giovann con la risposta Che l'era adree e de chì on oretta La portarà el vestii faa apposta, E speccia e speccia se inquietta; Hin già vott or e la ven nò Vaga Giovann a vede anmò.

17. Intant la sarta l'è rivada, Proeuva Lauretta el so vestii; Oibò! la dis, che besasciada, L'è largh , l' è strecc, l' è mal cusii Van minga ben nanca i sgonfion, El strasciarev tutt a boccon.

18. La pora sarta su i duu pee Se dà de butt con gucc e seda, A pont inanz e pont indree In di sgonfion fina a la gheda; Lauretta anmò a provall Le vocur scalfaa pussee de spall.

19. E! sur Astursi el corr a cà Vers i vott or a preparass, Se mett adree a fà scoldà De l' acqua freggia per sbarbass Intant se tenc i cavij gris Cont ona polver de Paris. 20. L'è colda l'acqua, el se insavona Tutta la faccia, ma el resò No'l voeur tajà ona bolgirona, El coramella sù e giò E poeu le proeuva adree ai barbis Se fa on gran taj sott ai naris.

21. E foeura sangu in sul barbozz Che per stagnali l'è on affar seri, Ghe voeur la lisca o di sfilozz El va a fognà in d' on guarneri Con di filaper e stroppaj El stagna el sangu, ghe resta ci taj.

22. El sur Florindo cincinaa El gira attorna per la cà Specciand el fìaccher stan accordaa Per i des or de menall là, Hin sonaa i vundes e no'l gh'è, El va a pescian in ponta de pè.

23. L'è adree a vestiss el sur Albin El tira sù i colzett sforaa, E soli gh' è quij incarnadin, El mett on coli inamedaa, E per camisa ona listina Con quatter piegh de tila fina. 24. El sur Alessi l'è in cusina A lustrà i scarp che l'ha de mett, Intant se strolla la portina , E se impiastraa anca el fazzolett, Quand l'è vestii se accorg la miee, Allora lu le toeu con lee.

25. EI sur Leander l'è lì al specc Adree a giustass i so barbis, Veri el calzolar cont on cita vecc; O sur Leander el ghe dis Chi gh'hoo i so scarp , ma vuj danee Se no ghe n'ha mi i porti indree.

26. El sur Leander col so fa Ghe da di ciaccer e di vada, Ma el calzolar je voeur mondà Che l'era stuff: de sta menada, Se tàcchen sott e fair bordell; Corr i vesin, i biroeu, e i sprell.

27. Don Romoald el monta in legn Per andà a toeu ona sciorettina De quij de tori propri d' impegu, El tacca dent con la marsina Se fa ori bell sett giust in d'on fold, EI và in bestia con Bertold. 28. Bertold danaa de repetton Come on galupp sul ditt e fatt El pienta in ball el so padron; Prest prest se cima el lava piatt Ghe fa mett sù la soa livreja Tant per avegh dedree l'Andreja.

29. El sur Simon beli e vestii In dell'andà vers el casin Per no vess tropp di temporii El va da Nina lì vesin Lee la gh' ha sù i quarantor La pienta el mull no la descor.

30. Cossa te ghee? el dis Simon, Lee la glie mostra gelosia, E lu che 1' era propri bon Se ferma lì a fagli compagnia Per no avegh rogn le fa de bravo El tacca sù la festa e s'ciavo.

31. Don Ciprian el se impazienta Con la miee che ha mai a fin A strenc la fibbia de la zenta, El fa per sporgegh el crespin, Ghe borda in terra el va a freguj Tra lor succed on cattabuj. 32. Donna Luvisa e donna Livia Tutt dò sorell, speccen el zio, Comencia voeuna a fa la schivia A girà in stanza e dì: oh Dio! Hin già squas vundes el ven mai La pesta i pee come i cavai.

33. Donna Giuditta in pressa in pressa La manda i órden de taccà Per andà a toeu on oltra contessa Che stà lì appress a lee de cà E compagnalla poeu al casin In legn insemma al sur contin.

34. Corr la donzella cont i órden, S'imbatt d'ess ciocch el caroccee, Oh che scompigli, oh che desórden , No'l po taccà , el po nanch sta in pee Se riferiss a la padrona Che l' era in cimbalis el Tona.

35. Donna Giuditta foeura affacc Ghe fa da el rugh adirittura , Se manda el servitor al Bacc Per fa taccà ona vicciura , Se perd el temp d' on trii quart d' ora, Intant l'è lì sui spiri la sciora. 36. Hin sott Dorina e ona madamm A fa ona guaja de no dì Per on bonè tutt a ricamm, Fina per straa se fari sentì A dass di titol a biseff , Vegnen ai man, fari corr el reff.

37. Resta Dorina sgraffignada Con già i cavij tutt a filzoeu , E la madamm ben malconsciada La se ne và per i fast soeu, Dorina negra come on scin La malediss fina el casin.

38. La sura Ortensia desperada, Hin squas des or e el perucchee L'ha anmò de mettela in parada L'ha già mandaa inanz indree Dà voeult o trè ma el troueven nò La batt già i man in sul cumò.

39. La sura Aspasia già vestida La tira sù i guant de pell , Pei chè la s'era già inrabbida L' è via de lee cont el cervell La fa on gran scarp in del tirà, No ghe n' ha d' olter per scusà. 40. a manda súbet el servent A toeunn on para largh assee, E quell el vola come on vent; Ghe scappa on pè in del tornà indree E ponf, el hatt già el curi sui sass, El se faa maa ch'el stanta alzass.

41. La sura Amalia l'era adree Anmò a vestiss con tutta flemma, Intant in strada el fiaccheree , Ghe dà la vos e poeu el bestemma Che se la tarda anmò a vegnì Le pienta lee con so marì.

42. Hin tutt in truscia dò donzell Pur vestì sù donna Costanza Tiren la stringa ma a bellbell Per schisciagh denter ben la panza, Fan on congress tra de lor trè Fin dove pone lassà vedè.

43. Chi l'è tropp alt, chì l'è tropp bass, Lì li, và ben , ciappee , strengii Haj haj , credii che sia de sass? Fee apian, guardee ch' el vaga unii; Oh per amor! sii ona gran cialla, De chì ven foeura tropp la spalla. 44. E tira, e mola, e streng, e ponta Gh' hin revussii sti por donzell A contentalla, e l'è già pronta De andà al casin con so fradell, E mettes là come ona placca, Che per ballà la var on acca.

45. La sura Dorotea al specc Che par de vess mal peccenada Con tutt quij fior e quell intrecc, Ghe squadra nòla front leccada E appenna via el perucchee La voeur giustà a so moeud de lee

46. E cont ci petten in dì man, Tocca de chì tocca de là On poo in pressa , on poo apian Ghe và tuttcoss a fass conscià, La strappa giò trezz e trezzitt Come ona furia coi cornitt.

47. Se fa juttà de so fradell A tirà su ancarnò i cavej Lì, ghe fa ciar, lee coi forcell La ponta i fior ciamand consej , E fa e desfa e cospettona Intant la perd mezz' ora bona. 48. La Racchellina tutta in galla La fa di ciaccer col marì Perchè el vocur minga che la balla Col terz, el quart ; la sent inscì Se beschiziada e per dispett La se trà foeurà e la và in lett.

49. Donna Ghittin la monta in legn Ghe ven fastidi in quell moment E tutt a on hott senza dà segn La borla in brase al so servent, Boeugna portalla su on soffà Dagh sott al nas asee d'usmà.

50. A pocch a pocch l'è revegnuda, L'è staa per via de la fassetta Che a tutta forza l' han streogiuda Per fagh la villa smilzinetta Ghe doeur però assassenn la testa La ghe fa sit on croson alla festa.

51. La và foeura de l'us'c Cristina Per andà in fiaccher al casin Dà sù a sgarì la tosettina Perchè va via la mammin, La torna iudree per sti ciallad A pondagh quatter scurattad. 52. EI sur Gaudenzi in gran tornur Inanz sortì el voeur men on caffè Propri levant, trà el ciar e scur, EI ciappa chiecherott, hoimè! Che se stravacca sul tazzin Se strolla tutt come on sbianchin.

53. El sur Agapit senza flemma El se vestiss de fôra fôra Per rivà a temp de sortì insemma A donna Fulvia che le onora D' avell scernii per so servent In quella sira in supplement.

54. EI torr attorna per la stanza Adree a cercà el fazzolettin Per mettegh sù i odor de Franza, El trucca dent in del cadin Se le stravacca tutt adoss El par vegnuu fueura d'un foss.

55. El sur Gregori e el sur Pasqual Duu bon fradej hin in congress Trà lor per mettes tuta egual Quand han fornii sto gran process Comeneen a vestiss in furia A on bell fogon senza penuria. 56. Hin bej a l'orden tutt e dun Con sù già i guant e in coo el capell, Al sur Pasqual gh'era paruu De sentì lì al camin on bordell, Corr dent a fagli visaa Beltramm Che và el torrin a foeugh e fiamm.

57. Daj daj, ciappa ti ciappa mì, E via coi sidellitt sul tecc A furia d'acqua el fan fenì E tucc d' accord faven el vecc, Senza frecass e de nascost Per no fa corr i gioeugh sul post.

58. S'hin consciaa donch come pilatt Boeugna mudass de capp e pè S'hin miss adree sul ditt e fatt, Allora mò ban faa prest comè Monten in legn van al casin Stracc e sudaa come facchin,

59 La sura Claudia l'è inquïetta Denter de lee pienna de cruzi, L'è pù d' on ora che l' aspetta Che vegna a toculla el sur Gavazi, L'è prepararla al primm vedell Per strapazzali e romp i squell. 60. L'è malcontenta la Ninotta Perchè el mari gh' ha minga faa On vestii noeuv e la barbotta A dovè mett quell ricamaa, E lù per rid ghe dà la soeuja, La và al casin de mala voeuja,

61 Madamm Charlott l'è adree a fass bella La se dà sù on poo de rossett Stà lì attenta la donzella A tegnigh sald on cert vasett Con dent el tenc de dà su i zij Per fa spiccà pussee anca quij.

62. La sura Candida, moretta Col scattolin del bianch de Spagna Settada giò a la tavoletta, Se fa juttà da ona compagna Cont on pezzoen e col penell Per insbianchiss on poo la pell.

63. Eufrasia a on specc de quij ovaa Con dell' ovatta de bombas La tira tond e rilevaa Di part denauz , che ghe despias De aveghi soeuli e tropp su l' oss Che segond lee hin fastidi gross. 64. Ghe ven la fotta a donna Eufemmia Perchè voeur minga stagli al post On dent rimess, e la bestemmia Conte el dentista che l'è on rost, Perché l'è fiacca la molletta El sur Tommas l'è lì ch' el spetta.

65. E via discorrend squas tutt, Con di vasitt pezzoeu e penej Denanz al specc se dan de butt Per comparì, se ponn, pù bei; Chè dove manca la natura, Dis el Proverbi, arte procura:

66. Che trebuleri che bordell In cà de quij che và al casin Gh' è in motto sart, madamin, donzell, I caroccee e i vicciurin , I servitor, amis, parent , Tucc hin sottsora in quell moment.

67. Quanto de et per trè o quattr'or, Chi per ballà , chi per vedè, Chi per fa el vappo in del descor D' ess stia invidaa , e l'è perchè Man secchaa i ball a mezz Milan Prima de avè el belïett in man. 68. Quanti scompili e bizzarj, Rosegacoeur, rogn e beschizi, Strappass dal coo fina i cavj In att de rabbia o de caprizi, Rottùr de squell cont i moros , Zaccagn cont i marì gelos.

69. Per quell la gh'ha reson Lenin De vess portada on bell nïent Per sti gran fest de ton , che infin Passaa che sia quell moment No resta indree che i list di spes, E la bolletta per di mes.

70. Convegnimm pur con sta donnin Che inanz pensò ai divertiment S' ha de fà i cunt cont el borsin Se dopo i spes gh'en vanza dent Assee de fa tutt i fatt soeu, E tanto pù se gh'è fioeu.

71. Boeugna poeu mett su la balanza Se hin pussee i cruzi o i piasè Per comparì in eleganza Su i fest per ved o fass vedè Miss in trincera tutt fognaa Compagn di occh in sul mercaa. 72. Gh' è la salut de consultà Se la comporta sto strappazz Che già el dì adree quij che ghe và Hin del color di remolazz, O catten sù on guai malann Che je ten in lece di settimann.

73 Ve preghi donch, dem a tra a mì: Fee prima i voster cunt dadrizz, E degh magara indree ai marì Se per vorrà vedev indrizz Fan certi sforz oltra i confin Che je reduss in sanquintin.

74. Vorrev mò minga i mee donnett Che me credessev on lappee Che abbia ditt sù di barzerett: L' ha mai de vess, e v' ingannee ; Part i hoo vist mì in carna e pell, Part i hoo savuu dai vost donzell.

75. Quell che hoo vist mì in carna e pell Poss sostegnill a spada tratta, Quell poeu che han diti i vost donzell, Se hin veritaa, vattel a catta ? Ciascuna creda quell che voeur Votre très humble servitoeur.

M. S. INDIZI DE QUELL CHE GH'È SU'.

Sonett.................................Pagina 3 al 8 El Tesor de Pasquin.................... " 9 Duu Giovenott che ven a Milan per andà a ona Festa de Ball ....................." 26 La Roeusa de brillant ........ " 34 El Sonàmbol in la Luna.......... " 42 Ona lettera in berlina ......... " 81 Trusc e menisc per ona Festa de Ball. " 89

(vedi anche originale)