Wikisource:Collaborazioni/SBM/testi/Polpetta del re

Da Wikisource.

ÿþF. FONTANA LA POLPETTA DEL RE LANTERNA MAGICA per bagaj e bagajoni dai 7 ai 100,000 ann � in nientemen che 15 quader - per lader e minga lader - ovveramentesia... Viva Tanlongo e Compagnia! cont majstaa de L. CONCON e E. LONGON


La ginstizia de sto mond la somèja a quij ragner, ecc. C. PORTA.

F. FONTANA, Editore-autore

PIAZZA MONFORTE, I MILANO CASTELLO (Lecco)

ÿþPRESSO F. FONTANA, AUTORE-EDITORE

- CASTELLO (LECCO) - Bambann (IVa edizione elzevir. raccolta di versi milanesi - pag. 256) L. 1.25 Poesie Vecchie e Nuove (IIIa edizione elzevir - 450 pagine)  » 2.50 Viaggi di F. Fontana e D. Papa (IIa edizione elzevir - due grossi volumi - 1000 pag.) » 4 Nabuco (IIa edizione elzevir - poema - 150 pagine)  » 1.25 Epistola alla Principessa Letizia (Va edizione elzevir)  » � 25 La Polpetta del Re (ediz. elzevir illustrata)  » 1. 25 DI PROSSIMA PUBBLICAZIONE : Versi politici popolari (F. Fontana) L. 2 � Il Talismano, di L. Fulda -- fiaba satirica in 4 atti (trad. in versi di F. Fontana)  » 2 La libertà combattuta, di E. Pozzi . . .  » 2 � La tradizione federale in Italia, di G. Chiesi » 3

ÿþF. FONTANA

LA POLPETTA DEL RE LANTERNA MAGICA per bagaj e bagajoni dai 7 ai 100,000 ann � in nientemen che 15 quader - per lader e minga lader - ovveramentesia... Viva Tanlongo e Compagnia! cont majstaa de L. CONCON e E. LONGON

La ginstizia de sto mond la somèja a quij ragner, ecc. C. PORTA.

F. FONTANA, Editore-autore

PIAZZA MONFORTE, I MILANO CASTELLO (Lecco) ÿþPROPRIETA LETTERARIA Lecco, 1894 - Tipografia Fratelli Grassi.

ÿþLA POLPETTA DAL RE
ÿþ ÿþQuest l'è el Scianin, e sentii la soa stora, 

che l'è quella de tutt i poveritt! Chi roba di milion quista la gloria; guaja, invece, a chi roba pocch quatritt !

ÿþPERSONAGG

LA ROSA, portinara. LA SCIANNA. EL SCIANIN. LA GERVASA. EL MAGO-MAGOL. LA STRÌA LUSSÌA, soa miée. EL CAPP DI RATT. EL DEMONI DE LA GOLA. EL RE CIAPPACHELGHE'. LA REGINA. EL GRAN CAMERLECAJ DEL RE. EL CAPP COEUGH DEL RE. EL CAN DE DIA, inquisitor fiscal. EL BOJA.

Ratt - Cortigian - Besti feroci - Sciann - Soldàa, ecc.

ÿþQUADER PRIMM (*)

La Benedizion d'ona Mader!! SCENA I. LA ROSA e LA SCIANNA. La Rosa, portinara a San Caloss, guardée ben cossa la gà in scoss. La gà in scoss la soa scianna cont el pel longh ona spanna;

(*) Il lettore s'accorgerà agevolmente da sè, che i versi di questo Primo Quadro sono fatti a imitazione di quelli adoperati dai bosin, vale a dire senza legge metrica, non a regola d'arte.

ÿþon pel negher e inscì fin

che l'è mej che nè on guantin! Che bella Scianna coi oeucc gris !... La portinara la ghe dis:

« Scianna-sciannetta, � sta quietta. « Ona notizia te vuj dà « che dev mett sottsora la cà! « Doma adess l' è andada via, « te visi anch' ti, la sura Lussìa... « Te set perchè l' è stada chi? « Perchè la voeur on gatt tò de ti! »

« Ah, Signor! » � la rispond la Scianna � « Sta brutta veggia carampanna » la voeur donch nanch lassam stà « l'ultim gattin ch' è restaa in cà? « On gattin � come el Scianin! « Inscì allegher! � Inscì bell! « Che l' è tutt negher, � cont dò stell « sora ai oeucc bianch come el latt, « come l' è rar trovaj in di gatt ! « In trii ann, che mi sont chi, « t' hoo dàa tant gattitt de no dì .. . « e tucc hin andàa de chì e de là! « Quest chì l' è vanzaa domà ;... « e mi speravi ch'el restass in cà, « perchè ti te impromiss sto gattin « duu dì fa alla sura Ghittin :

ÿþ« quella che gà el mari magnan

« e sta dessora al second pian... « Adess, se, invece, el va lontan anca lù, « l' è on dispiasè che me passarà pù! »

LA ROSA. Te finirée prest a desmentegatt, come, de solit, fan i gatt !

« Anca i omen, però, per diana, « fan l'istess » � la rispond la SciannA � « e poeu dopo, sti malnati, « el par che sien domà i gatt ! »

ÿþLa portinara la repìa:

« Sent: se mi el lassi portà via « sto Scianin de la nostra cà, « l1' è per quell che te voo a cuntà: « La sora Lussìa col sò Màgol « (saran bàgol o minga bàgol!) « ghan i stanz che in pienn de ratt, « e vorarissen 'vèggh on gatt « de quij tai de razza bonna « com' hin i tò, la mia Miscionna ... « Per el Scianin lee la m'ha dàa « tri bèj numer inscì fàa « de vari on'ereditàa ... « Quanto a ti, donca, o Miscionna, « diventand sciora la tua padronna, « te ghe guadagnet certament « de paccià mej che nè al present; « quanto al Scianin, el se troeuva on sit « dove el starà proppi polit! « Ratt d'ogni sort; e, fornii i ratt, « tutti i dì el so bravo piatt « de ratàtoj de la cusinna ; .. . « e lor no mangen che robba firma! »


LA SCIANNA. L' è on gran dolor, per mi, l' è vera ! ma on fioeu el dev fa carriera !

ÿþLA PORTINARA.

Ben, adess ciamma sto tò fioeu, che mi prepari el cavagnoeu ; ... perchè, sul fà dell'A' mmaria, vegnarann a portali via ! ...

SCENA II. LA SCIANNA poeu EL SCIANIN. LA SCIANNA. Gnao, gnao... Povera mi ! Me tocca de perd anca quest chi ! A nass sciann l' è on bruti destin ! ... (ciamand) Gnao, gnao... Scianin... Scianin ...

EL SCIANIN (vegnend de la cantina). Sont chi, mamma... LA SCIANNA (leccandel). Ah, poer Scianin

ÿþEL SCIANIN.

Mamma, lassom giugà col tò covin... LA SCIANNA. Ah, poarin... Mèttet in genoeucc... EL SCIANIN. Perchè te ghet i lagrim in di oeucc? LA SCIANNA. Sent, Scianin: te deven porta via... EL SCIANIN. Perchè?... LA SCIANNA. Te vet in ca de la sura Lussìa.. . EL SCIANIN (s'cioppand a piang). Mi vuj no!... Mi vuj no ! ... LA SCIANNA. L'è inutil sbatt! Questa, pur tropp, l' è la sort di gatt! Quand se nass poveritt, compagn de nun, bisogna vèss de tucc e de nissun ! ... Ingenoeugget, Scianin ...

ÿþ(EL SCIANIN el se ingenoeuggia �  LA SCIANNA la ghe dà la soa benedizion).

Va,... fatt onor! Ah... la sura Lussìa ! ... Car Signor, l' è el mè fioeu!... Vél raccomandi a vù! (ona man la ciappa EL SCIANIN per el coppin e el le mett in d'on cavagnoeu). EL SCIANIN (vosand). Ah ... Mamma ! ... LA SCIANNA (ghe ven màa). Forsi el vedaróo mai pù !

ÿþQUADER II.

La Cà del Mago Màgol e della Stria Lussia. La cà del Mago Màgol e de la Stria Lussìa l' è sbirolada e veggia, foeura de simmetria.

ÿþI ratt ghe corren denter

dal tecc alla cantina; dì e nott ballen, roséghen; dì e noti ghe fan tonnina.

Del dì ràmpen sui tavoi, de nott ràmpen sui lett; ... insomma, paren diàvoi sti porchi marcadett !

Ghè mai staa gatt ne trappol che je podess quiettà; sicchè la Stria e el Màgol ghan on inferno in cà.

El sbraggia ben el Màgol: « Voglio comando e poss ! ... » I leder se ne impippen! Ghe salten finna addoss!

La Stria, per faggh paura, la dòpera la scoa;... e lor dove la mangia ghe poccen dent la coa!

Infin, se sto disordin l'avess de seguità, la Stria cont el Màgol no poden che scappà.

ÿþQUADER III.

La Capitolazion di Ratt. Ma, apenna che el Scianin l' è entràa in fonzion, i robb han cambiàa ton. I ratt, in manch de quella, s' hin accort che gaveven de fà cont on gatt fort; e, ona nott, gatt e ratt han decis finalment de vegnì a patt. El Scianin el gà ditt: - « Car i mè ratt, « contra de mi l' è inutil a scombatt... « A vun, a vun, oppur a mucc, a mucc, « mi, in men d'on mes, ve fóo la pell a tucc! « Mi me rincrèss de quest,... vuj vèss sincer; « ma, insomma, devi fà el mè dover... « E, segond mi, el mèj anmò el sarìa, « che tujessov su tucc e andassov via! »

ÿþSto patt l'è stàa accettàa.

Ma, el Capp di Ratt, dopo de avell firmàa, l' ha repiàa: � « Car el me sur Scianin, « nun vemm via, giacchè quest l'è el post destin; « però, se lù el credess de resta chì « a fa el canonich, ch' el me creda a mì, « che el se inganna de bon, « e l' è, con tutt rispett, on gran mincion ! « El Màgol e la Stria hin duu avarasc, « che, per fà danerasc, « se lassarissen squas morì de famm !... « Rosegand de la carta e del legnamm, « nun (suefàa a tiralla sù per sù, « e fàa divers de lù) « se riussiva a vivattà ancamò.. . « Ma lù carta nè legn ne mangia no... « Donca, � in premi del zelo che lù el gà « de desfesciaggh di poer ratt la cà, � « no el trovarà chì dent, in conclusion, « che el mezzo de creppà de borlazion »

El Capp di Ratt, dopo avè inscì parlda, intant che tucc piangeven, el gà fàa al Scianin ona bella riverenza, e l'ha dàa el gran segnai de la partenza.

ÿþQUADER IV.

La Partenza di Ratt. Ratt, Rattitt e Rattoni; Morigioeu e Orbitt, e Colmegnon, se invien tutti cont in man el baston : i mamm cont i bagài taccàa dedrée;

ÿþi mari coi miée; 

i amis coi amis. Ratt ciccolatt o negher, bianch o gris, a vun, a duu, a cinqu, a sett, a vott, se invien tucc. � Vun porta ona valis, quell'alter on baull, quest chì on fagott; e, intant che ognun se invìa, se sent la litania di solit piagnisteri e di lament, che semper fà sentì la poera gent.

ÿþQUADER V.

La Profezia del Gran Capp di Ratt. Ah, el gaveva reson el Capp di Colmegnon! El poer Scianin, in men de quindes dì, a furia de patì la famm, l' è stàa ridott magher, distrutt, de parì nanch pu quell, tant l'era brutt! Alter che i ratàtoj de robba finna promiss in la cusinna ! El Màgol e la Stria, per fà dane, mangien appenna de podè stà in pée; e figureves donch se al pover Scian voeuren mollaggh anca on boccon de pan Hin già trii o quatter dì ch'el gà bell pari lù, per fass capì, a traggh di grand mognad ... No ghe risponden che cont di pesciad ! Anzi ona volta lee, la vèggia Stria, l' ha ditt al Màgol : « Per economia, « adess che ghè pù i ratt, « nun podarissom minga mangià el gatt?

ÿþA sti paroll, lù, subet �  giuradinna ! � 

el Scianin l' è andàa a scondes in cantinna; e l' ha giuràa de no moeuves de là, e de lassass creppà, puttost che ne borlaggh dent in la bocca al porco Màgol e alla soa lifrocca.

Màgol-Magasc, che te poda s' cioppà el petasc ! E tì, brutta Stria, che te staghet cent'ann in agonia!

ÿþQUADER VI.

El Sogn del Scianin. Ona nott el poer Scianin el dormiva finalment in del bus d'on cantinin cont el venter pien de vent; ma el san tucc che i noster sogn van seconda ai nost bisogn, quasichè la Provvidenza, vorend minga fann stà senza, la ne daga indormentàa quell che voeurom dessedàa!

Donch, se quei in sanquintin ghan, in sogn, pien el borsin; se ghan caus i avvocatt e cunt giust i ragionatt; se i dottor ghan di malàa; se i tosann hin maridàa; se i tradii de la morosa, indorment, ghe l' han in sposa; se i fioeu ghan i belée, e i pigott a centenée:

ÿþel Scianin, l' è straevident, 

cont la borlazion ch' el gà, ch' el vedess, inscì indorment, domà robba de magnà ! Chi ghe compar? � El Diavol de la gola ! El Diavol tentator, ch' el voeur fà god in d'ona volta sola tutt i savor!

El diavol de quij tai, che voeur sènnà, disnà, fà colazion, mai desmett, cambià semper, e mai fà indigestion !

Lu el boffa Bora ai oeucc al poer Scianin; e el ghe dà l' illusion de vedè comparì on luganeghin ! ... Ahn ... bon ! ... Ahn ... bon !

ÿþComparen, poeu, formagg, lard e pansciett, 

pollaster e cappon, e ogni sort de salamm già tajàa a fett ! ... Ahn... bon!!... Ahn... bon!!

Compar, dopo, on stuaa, cont on odor de mett i convulsion ... E poeu un bell pèss coi squamm d'argent e d'or!... Ahn... bon!!... Ahn... bon!!!

E chissà finna a quand sta tentazion l'avariss seguitàa ... Ma, tutt a on tratt, duu colp battuu al porton l' han dessedàa.

ÿþQUADER VII.

El Messagg del Re. � « Chi l'è ? ... Chi l'è? » � « Ch'el coera, sur Dottor! ... » � « Ma, a st' ora ? ... Là chi l'è ?... » � « Mi sont el gran Camerlecaj d'onor ! « El le dimanda el Re-Ciappachelghè ! » El salta el Mago-Màgol giò del ]ett: � « El Re?... Lussìa, dov' hin i mè calzett ? .. . « Cossa sarà success ? ... Damm i calzon ! .. . « La sarà poeu ancamò l'indigestion ! »

ÿþ- « Ehi, sur Dottor, ch'el faga prest, ch'el faga ! »

� « Ma, in dove l'è el gilè, brutta lumaga? » � « Andemm donca ! » � « Sont chi !... Ah, marcadetta ! « Desmentegavi asquas la mia bacchetta !»

El Scianin l' ha sentii quell ch' è success, e ghè vegnuu mò adess on penser: che la Cà del Re, essend la Cà de l'Abbondanza, andandegh, cert lù el podarà trovà quajcoss de mett in panza... Sicchè el ven foeura del sò cantinin, e, pian pianin, � el cor alla gran Cort del Re-Ciappachelghè cont el Camerlecaj e col Dottor!

ÿþQUADER VIII.

El consult e la ricetta del Mago-Màgol.

El Màgol, finalment, in la sala del Re l'è rivàa dent; in d'ona sala granda, in dove el Re, coi oeucc tobis e cont la faccia smorta, c ol fà come de dì: « Che rompatorta! » dal sò trono el guardava tutta la Cort radunala ai sò pè, che, per el gran rispett, no la fiadava! Profittand che nessun ghe fà attenzion, el Scianin el se scond in d'on canton. EL MÀGOL. Coss'el gà, Soa Maestàa ? .. . EL RE. Ghoo ancamò el mè solit màa! L'apetitt, l'è on mes giamò, mi sóo minga tossa el sia! Hoo tentàa de cascià giò ona quai golosaria;... ma in la bocca la par stoppa,

ÿþe in gola la se incroppa!

Me ghe voeur, per digerì on boccon, trii o quatter dì! Sont al pont, che el nomm domà di mèj piatt el me fà ingossa ! Ah, dottor, per famm guarì ch'el me troeuva lù quaicossa,... altrimenti al popol mio dovrò daggh el gran dolor de volà, corpo de bio, in le braccia del Signor! » EL MÀGOL. Caspiterina! Casus gravis!... Medico cura te ipsum et etiam dispeptico! Pascia-golascia provocat colassum ... Et ambulat malatus ad patrassum ! Galeno el gà reson ! ... � Ma, ante omnia, non debemus recurrere antimonia; sed metodus tentare naturalis sursum mittere stomacus regalis !

E chi, sperand anmò de dessedà l'apetitt de la Soa Mastàa, el noster dottoron l'ha incominciàa, come fasend on sforz, a menzionà i pitanz pussée bonn e savorii :

ÿþi tomates farsii ;

el cavial; l'inguilla marinada; la busecca; i inciod; ona verzada; el ton coi remolazz 'penna cattiàa; i fegatini; el rognon trifolaàa; vitell tonné; ona bonna insalatina cont duu ovitt de mangiaggh el ross domà; on tord al sped; ona bella trottina cont oli, capper, pever, sàa e limon, oppur cont quell'asée, inscì bianch e bon, che, domà usmall, el guariss la gaìna; i ostrich; el salamm cont el mellon; dò bei feti de giambon, finn, bianch e ross compagn dona bandera; i gamber cont l'ovèra; on risottin coi triffoi;... tucc, infin, quij mangià sopraffin, che, cont l'odor domà, fan tornà viv i mori de cent ann fà ! Ma el Re el diseva, a tutta sta infilada, fasend semper i mocch: « Beh !...Beh ! ... Porcada ! »

Finalment el nost Màgol l'ha sbraggiàa: « Sire, Sire,... ho trovàa! « Se, in la soa gran bontàa, « come mi speri, el spetta « finna a domati mattina ai vundes or, « mi giuri de prontaggh ona polpetta « de mèttegh ona famm de sonador! »

ÿþA sto nomm de polpetta, i oeucc del Re 

sberlusen come i jais, e el dis, piccand on pugnatton su on tavol: « Ona polpetta ?? !! ... Ah, diavol ! « Questa sì... La vuj subet ! » EL MAGoL. Ghoo già ditt, che sta polpetta, per guarì el so mal, l' ha de vèss curativa-medical! Ghe voeur, donch, che mi studia la ricetta ; e, se el sò Coeugh el le dev fà perfetta, almen, almen, ghe occor on quindes o vint or! TUTTI. Scià la ricetta de la polpetta! Déghela al coeugh ! Déghela al coeugh ! Fornèj e foeugh se pizzen tucc! Sù legna a mucc ! Legna e carbon! Sù caldaron, sù caldaritt, cassirolon, cassirolitt, coi manegon

ÿþcoi maneghitt! 

Foeura i boffìtt ! Boffa dessora! Boffa dessott ! Che fora-fora ! Che quarantott ! Vaga in malora anca l' Erari per sto gran piatt straordinari! El fatt de fatt l' è : che el gran Re Ciappachelghè l'abbia de avè, doman mattina ai vundes or, la polpettina sora on piatt d'or ! .. . Scià la ricetta de la polpetta!

El Màgol el riflett un momentin e poeu el dà sta ricetta :

« Recipe : on' olivetta « che, al post de l'oss, la gabbia on trifolin « involtiàa in dò fett « de carna de cavrett. « Mett dent sto polpettin

ÿþ« in d'on ortolanin;

« mett dent l'ortolanin in d'on dordin ; « mett quest in del panscin dona quajetta, « e la quajetta in dona pernisetta, « e la pernis in d'on fasan doràa, « che in del sciampagn primma el dev vèss lavàa. « Sto fasan mèttel dent in d' on cappon; « sto cappon mèttel dent in d'on pollin; « sto pollin mèttel dent in d'on ocon; « e sto ocon mèttel dent in d'on porscell. « Poeu mètt dent el porscell in d'on vitell; « e sto vitell mèttel dent in d'on boeu; « e liga su tusscoss cont del ramett.

« Dopo : Fà coeus carotol, veri, fasoeu, « aj, scigòll, rosmarin, biedrav, ravett, « baggiann, sèller, tomates, erbion « e pomm de terra in dona gran caldera, « cont dent on mila liter de barbera; « mett la caldera sora on gran fogon, « e bùttegh, quand la buj, di peveron, « del timm, de la cannella, tanto sàa, « e cent chili de zuccher rafinàa; « e poeu traggh dent el boeu ligàa ben ben, « e làssel coeus on dodes or almen !

« Quand sarà sugda sù el barberon, « tra via, senza paura, « tutta la toa verdura;

ÿþ« e, dopo, boeu, vitell, porscell, ocon, 

« pollin, cappon, fasan, « pernis, e quaja, e dord, e ortolan ; ... « e serv, caldo fumante, el nisciorin: « che saran i dò fett « de carna de cavrett, « cont denter l'olivetta, « cont dent la trifoletta !!!...

« Questa l' è la ricetta « de la regal polpetta!... « Però, per eseguilla, devom vèss « domà el Capp-Coeugh e mi! « Domà se semm nun duu, poss garantì « che l'abbia de rièss ! « El Coeugh el darà i ordin necessari « a tutti i fornitor ; ... ma domà nun « farem coeus sto mangià straordinari... « E in la cusina dev vegniggh nissun ! »

El Re el consent. � El Màgol, a cuu indrée fasend di riverenz, el va in cusina. El Scianin, minga vist, el le pedina. Poeu el Re el va al cobbi; e la Cort anca lee.

ÿþQUADER IX.

Quell che se ved e quell che no se ved. Tutta nott, - sora e sott, la cusina, a foeugh e fìamm, la someja a on fornason ! Tra la legna e tra el carbon a centenn de chilogramm, tra dottor e barberon, boeu, vitell, etzeterà, chissà quanti palancon che l' Erari el dev pagà!

Oh, per quest, l' Erari el paga ! Ma el miracol, el portent, l' è che, al solit, lù i e paga... ma i e paga per nient !

Per n'ient ? ... Ma com'è ? Stemm attent, fée piasè! Bastarà dò paroll a spiegà sto viamoll!

ÿþEl Mago el s' è accordàa

col Capp-Coeugh; e el Capp-Coeugh (no se discor) el s' è accorda anca lù coi fornitor ! La legna, che va in fiamm, l' è tutta... paja El carbon... foffa d'ogni qualitàa E boeu, vitell, porscell, e tord, e quaja, e, insomma, tutt el recipe ordinàa, se ridussen a on sacch de pell, sgonfiaàa e miss a buj in d'ona gran caldera, dove, invece de mettegh del barbera, gh' è stan vojaa tutt la pesg ciorlina che i ost quell'ann gh'aveven in cantina... Sicchè, dei palancon che Pantalon - poeu el dovarà pagà, hin stàa spenduu domà � pocch palanchett per camprà voeunna de quij tai polpe, che el nost Ceser Consonn al sò Orologg el fabbrica inscì bonn!

Settàa giò denanz al foeugh, rid el Màgol, rid el Coeugh per la bella invenzion che ghe frutta i palancon. Involtada in don palpée, e sarada in d'on vestée, la polpetta l' è già li a speccià de comparì al cospett de Soa Maestàa al moment predestinàa.

ÿþRid el Màgol, rid el Coeugh, 

settàa giù denanz al foeugh; e, lor sì, beven de bon on magnifich bottelion de barbera straveggion; de quel tal, che, quand el Re el domanda se ghe n' è, disen semper: « Caro lù, « Ne dispias... ma ghe n' è pù ! »

Intant, sconduu de sott d'on tavolon, el Scianin, che l'ha vist e el sà tusscoss, el dis in del sò coeur: « Che mond birbon ! « Che masnada de lader e baloss ! ... » Ma, cont sti filosofich riflession, ghe resta anmò semper la famm indoss; sicchè el conclud che, in fin di fatti, quell che adess a lù ghe premm, l' è trà in castell!

El sogn de prima; dopo, quij piattitt che el Màgol l' ha ditt sù; poeu el ricetton, ghan guzàa in tal manera l'apetitt che el Scianin l' ha perduu fin la reson... Senza accorges lù el medita on delitt pur de finilla cont la borlazion ! ... On delitt ? ... Nientemen ? ... Che delitt l' è ? ... Quell de paccià la polpetta del Re ! ...

ÿþQUADER X.

El Delitt. El dì l' è minga nancamò spontàa quand se dessèda Sua Maestàa. � « E... inscì ? » la ghe domanda la Regina. � « Me par de stà on poo mèj in stamattina! » � « Va là... torna a dormì « che l' è minga anmò dì! » El Re el se volta; el se quietta; e, tirand on sospir, el dis: « Polpetta! » Però, ai vott or, el torna a dessedass. � « Ohe... come vala ? » « Me par de rinass ! « Stoo propri mèj! » � « Ben, dorma on'altra oretta ! » E el Re el cambia de fianch disend: « Polpetta! El derv i oeucc de capp vers i noeuv or. � « Voj, Regina, l' è tard ! » � « Lassom quietta, « che alla mattina el sogn el var tant or! » E el Re el se volta, e el torna a dì: « Polpetta! »

Ma, vers i des, tirandes in setton, Sua Maestàa la scolta pù reson e la sbraggia: « Ghoo famm! Ah, marcadetta, « sono o non sono il Re ? ... « Olà ! ... Recate a me « la mia regal polpetta ! »

ÿþTutta la Cort, che la stava a speccià

sto gran moment dedrée de l'antiport, penna la sent el Re sbraggià inscì font, la se mett anca lee a sbragalà: « Polpa, polpéra, polpée sta polpetta! « Polpée polpetta, che el gran Re le spetta ! »

Allora, dài, din-din, ghè tucc i campanei in moviment; chi va, chi ven, chi sbuttonna ecl visin, chi sadlta, chi va foeura e chi ca dent... Ma la polpetta, intant, la riva no! Sicché el Re, bestemmiand, pien de dispett, el salta gio del lett ... La gà bell pari a tegnill la Regina ; ... lù, in camisa, el va drizz vers la cusina !

ÿþL'era già a mezza scala;

già el Capp-Coeugh, vestii in gala, sora on gran piatt d'or fin, el ghe sporgeva al Re la soa polpetta; quand, come ona saetta, fracch, se ved el Scianin saltà sul piatt, ranfà el boccon regal, e poeu sparì come el gavèss i al! Ah, Signor!... Che terror ! Che moment che l' è stàa ! A dusent Damm d'onor tutt a on trait ghe ven màa ! El Capp-Cueugh, vestii in gala, a on assalt tant birbon, el va giò de la scala come el fuss on ballon! Quei de sott vosen: « Ahi! »

ÿþperché el gà schisciàa i cai; 

per el gran fora-fora, vosen : « Ohi » quij dessora; Ree Regina, svegnuu, vosen: « Ih! » tutt e duu ! L'è on concert de lament... Nissun sa cossa fà ... Domà vun, finalment, el se mett a sbraggià: « Alto là! Nient paura! « Cossa forcom?... Semm matt?... « Chì ghe voeur la Questura!... « Che se arresta sto gatt! »

ÿþQUADER XI.

La Corte d'Assise. El poer Scianin l' hin reussii a ciappà, e ghe faran adess, - el sò process! Quanti besti che el deven giudicà! Leopard e Volp, e Tigher e Pantér, e Lóff, e Can boldocch, e Ors bianch e ner, Scimbi, Jènn e Serpent, e, insomma, tutti i besti, che hin pussée malign e violent ! ... Dedrée a sti besti riva poeu el vespée di testimoni contra al poer Scianin: Màgol e Coeugh e finna anca la Strìa ... E la gran cattabréga la se invia al Palazz de giustizia lì visin. � « Entra la Corte! » � « Come vi chiamate? » � « Scianin. » � « El vostro padre? » � « Mi soo no! »

ÿþ- « Fee minga el martor, neh, el mè gatt! ... Guardate

« che denter chi scherzare non si può! « Vostra madre?... » � « La Scianna. » « Scianna chìi? » - « Quella de san Caloss! » � « Che etàa gavìi? » � « Soo no! » Ma a stoo « Soo no » el Gran Can de Dia, settàa al so post de Inquisitor Fiscal, el dà foeura a sbottì come on' arpia in nomm de la giustizia e la moral: � « Com'è?! ... Di besti gross e rispettàa, « come hin quij de l'eccelso tribunal, « se faran mincionà de sto animal, «  che l' ha robàa,... non solo, ... ma robsàa « nientemen che al Re-Ciappachelghè ? ! « L'è vora di fornirla!... Se lui stesso « l'è giamò reo confesso, « l'è inutil de discutt sora el misfatto .. . « che el vaga sulla forca questo gatto! »

Alla parola forca el poer Scianin el gà avuu on sgrísol finna in del covin; ma poeu, come succed ai disperàa, l' è and'a foeura di strasc e l' ha mognàa : « Ah sì l Alla forca mi!? « Ben,... ghe andaroo ! Ma, prima, vuj parlà ! � « Silenzio! » � « No... vuj dì « che sont minga mi sol quanto al robà ! « E che, se al Re mi ghoo robàa on boccon, « ghè de quij che ghe roben di milion! »

ÿþ- « Basta ! ... Silenzio ! ... A mort ! ... 

« Sulla forca ! » se mètten a sbraggià tutti i giudes in coro coi facc smort. El voeur trass giò la gola el Can de Dia; e, in mezz ai testimoni, el Coeugh, el Màgol e la vèggia Stria, sbraggen pussée de tucc come demoni !

Mago, magasc, che te poda s'cìoppà el petasc ! Ti, vèggia Stria, che te staghet cent'ann in agonia! Ti, Can de Dia, che el nas el te boria via! E ti, porco Coeugh, che te podet borlà in del foeugh !

Denanz a quella scenna, el poer Scianin el va in deliqui per el gran magon;

e allora duu mastin

el porten via de pes anmò in preson.

ÿþQUADER XII. 

Mader e Fioeu. Da ona part la tor dove ghè saràa dent el Sciunin. � Tecc de casasc intorna e mur de fortezza; el palazz real in fond. � L'è nott. � Luna.


EL SCIANIN (in preson). Gnao ! Gnao ! ... Pover' a mi ' Quand vegnaroo foeura de chi, el sarà per andà a morì ! Ah, boja d'ona famm, che tir che te mée fàa ! ONA Vos (de lontan). Scianin ! Scianin! EL SCIANIN. Chi l' è che m' ha ciamàa ? Asen che sont ! Chi 1' è che pò ciamamm ! Chi l' è che anmò pò regordass de mi? De mi, poer disperàa, nassuu per savè no come mangià, e sulla forca condannàa a morì perché sont vorsuu andà a contra el mè destin !

ÿþLA VOS  (men de lontan). 

Scianin! Scianin ! EL SCIANIN. Ma... Eppur... LA VOS (de visin). Scianin ! ... Scianin ! (LA SCIANNA la compor sora on tecc). EL SCIANIN. Ah, questa l'è la vos de la mia mamma! O mamma, te set ti? Te set ti che me ciamma ? LA SCIANNA. Sì, el me tesori Sont mi ! Ah, Signor, ve ringrazi ! L' hoo trova ! (la salta visin al finestrin de la preson del SCIANIN).

ÿþEL SCIANIN.

Oh, mamma, el to Scianin l' han condannàa ! Doman saroo impiccàa! LA SCIANNA. Tas! tas! Per caritia! Strasciom no el coeur!.., El soo! EL SCIANIN. E t'è stàa ditt Cossa l' è el mè delitt? LA SCIANNA, Soo tutt!... Ah, el mond l' è gramm! El pussèe gran delitt l'è d'avèggh famm ! I lader de milion hin trattàa cont i guanti ... Ma se on strascion el roba on ghell, ghe no de compassion! A vèss la Scianna dona portinara per la via di giornai quaicoss se impara. E, in sti dì, n' hoo sentii d'ogni color! Alter che on polpettin! Luganegh longh di mia, e tucc d'or fin, hin quij che è stàa sciampàa

ÿþda sti lader, che a nun ne dan del lader! 

Da sti lader, che, finna, in tra de lor (robb de mett in d'on quader!) se roben anca i gatt, disend: che i gatt robàa hin quij che in pussee bon de ciappà i ratt! EL SCIANIN. Se la sura Lussìa la m'avess dàa domà on boccon de pan, avariss no robàa e andariss no sulla forca doman? LA SCIANNA. Ah, tira minga a man! No!... No ! Te devet no morì, el mè Scian ! Finna de piscinin, mi t' hoo giamò salvia dò volt o tre perchè voreven tratt in d'on tombin! S'eri malada de stà nanca in pè;... pur t' hoo semper tolt su per el coppin, e t' hoo sconduu che han poduù pu ciappatt. Adess che t' hoo trovàa, voeuri salvatt ! Ghoo giamò el mè progett .. . Ciao, Scianin!... Ciao !... Stà col coeur quiett! EL SCIANIN (s'cioppand a piang). Ah, mamma, mamma... No... Va minga via!

ÿþLA SCIANNA.

Signor,� se voo l'è tutt per el to ben! EL SCIANIN. M' han ligàa tanto curt a la cadenna, che poss moeuvem apenna! ... Podessi fatt almen l'ultim basin ! LA SCIANNA. L'ultim? ... No!, .. Dì no inscì, ch'el porta arlìa ! A rivedèss, car el me poer velù ! (La va via piangend). EL SCIANIN (vosand). Ah... mamma ! ... Dio! ... La vedaróo mai pù !

ÿþQUADER XIII.

La Battaglia de San Caloss. In San Caloss la cà l'è sora e sott. L'è già trii dì che se ved pù la Scianna! La Portinara la stà su de nott a speccialla; e la danna, pensand che, di cinqu numer giugàa al lott, n' è vegnuu foeura nanca vun, per dia! Che podessen creppà Màgol e Stria! I vesinn par che gabbien la scalmanna; e la sura Ghittin, squas come la fuss matta, l' ha mai finii de tirà a man la Gatta e el so pover Scianin! - « L' è » � la dis � « che la gent l'è senza coeur! � « Chi senza coeur? » � repia la portinara. � « Lee per la prima! Lee! » � « Ehi, che l'impara « a trattà mèj ! » � « E lee, quand che la voeur « che parla scett e nett, « che la mantègna quell che la impromett! » � « Coss' hoo impromiss? » � « Com' è?... L'è minga vera « Che sto Scianin l'era impromiss a mi? »

ÿþE i vesinn: « Oh, quesi sì

« l'è vera!... E de negall no ghè manera ! - « Ma lee, la vendarìa, « per cinqu numer del lott, dàa da ona stria, « anca l'anima! - « Ehi lee, la guarda ben « come la fà a parla!» - « Ghe doo quell che ghe ven! » � « E che numeri ... De quij che vegnarà « l'ann del mai! - « Vegnì no o vegnì sì, cosca ghe importa a lee? « Che la pensa puttost a so mari! » « A mè mari??... Come el sariss a dì? » � «Se parli no pussée, « che la ringrazia el ciel ch' usi prudenza! � « Ah, quanti l'è inscì, brutta vèggiazza, senza educazion, te saggiarée i mè sgiaff! » A sto pont l'è dàa foeura el bulardée. Prima se sent on paff; dopo se sent on pon;

ÿþla portinaia la branca ona scoa;

la Ghita la va in casa a toeu on baston: e, insomma, chissà' quell che va a succed, quand se sent a vosà: « Ghiè chì la Scianna! » E, difatti, se ved la gatta, cont i oeucc foeura ona spanna, saltà in mezz zabett, e, cont la bocca, ciappà la portinara per la socca, e poeu tiralla... finna a tant che lee la finiss a capì de andaggh adrée.

ÿþQUADER XIV.

El viagg de la Scianna e de la Portinara. E va; va che te va; passa contrad e piazz, e pont, e ges, e cà, e portegh, e palazz; tutt dò hin, finalment, foeura della cittàa. E, lì, passa torrent,

ÿþe vign, e camp, e pràa,

e passa lagh, laghitt, paes e paesott, fiumm grand e piscinitt, cassinn e cassinott; poeu ven montagn e bosch che no finissen pù... Ma el ciel el se fa fosch ! Che temporal ven sù!

ÿþQUADER XV. 

La Forca. L'era mattina appenna; ona mattina scura, col ciel quattàa de nivolon, quando el Boja, vestii in gran pompardina, l' ha dessedàa el Scianin in la soa preson; e, appenna l'è stàa dent, - per compliment el gà ditt: « Scià, ghe sèmm, brutto ladron ! Lù el piangeva... L' han miss sul carretton, e subit s' è inviàa la procession. Ma, quand che l'è rivada dove la forca l'era preparada, saccorotto, ha dàa giù ona tal tronada che tutti han ditta « Fèmm prest! El Can-de-Dia el Coeugh, el Màgol, la veggia Stria ghe tegneven a lèg anch la sentenza; ma el Boja l' ha sbraggiàa: « Se pò fann senza!

ÿþe, in men che non se disa, al poer Scianin 

ghan miss in torna al coll on strafforzin... - « Ah Mamma! Mamma! � hin stàa i sò ultim paroll... E l'e restàa taccàa su alla cordetta, cont i oeucc sbarattàa e cont foeura di dent tant de linguetta! ma proppi in quell moment, s'è scadenàa el temporal; e giù tronad, tempesta, e acqua, e v'ent; giò sajett a mucc! Coi fàzzolett in lesta, Boia, Giudes, Soldàa, ghe la dan tucc... Quand, tutt a on trtt, la Scianna, saltand giò da ona pianta de fò, la mogna: « Ah, el me fioeu, sont chì a salvatt!

ÿþEl Coeugh, el Boja, el Màgol e la Stria,

e anca lù'el Can-de-Dia, veden subit, difatt, la portinara, cont la foresetta, a tajà la cordetta che ten su el poer Scianin, e la Scianna a brancall per el coppin e daghen ona fetta .. . Tucc cinqu se metten per corregh adrée... Ma s' cioppa ona sajetta, che el par che spara on milion de mortée. E, de tutt cinqu quij porchi de birbon, resta domà cinqu muccitt de carbon !

FINE.