Wikisource:Collaborazioni/SBM/testi/Raccolta de proverbi milanes

Da Wikisource.

[copertina] [Ex libris: Ex - legato Achille Bertarelli MCMXXXVIII non sibi sed civitati suae] RACCOLTA DE PROVERBI MILANES SESTINN E DIALOGO DI DON NASONE CLASSICISTA CON DON KYRIELEISON ROMANTICISTA


TERZINE. MILANO PRESSO PIETRO E GIUSEPPE VALLARDI contrada S.a Margherita n ° 1101 1851 COLLE STAMPE. DI GIO. PIROTTA. PREFAZION. S O N E T T.

Andava a spass cont i mee camarada, E in del descôr tra nun , come se fa , Vun dîs : Nô cerca rogna de grattà ; L' olter : Fa bell trova la pappa fada! On terz ven foeura a di : Te fee ona strada E duu servizi ; intant mi dava a trà , E in d' un quart d' ora al pà de ciaccolà, Hoo sentii de proverbi on' infilada.' Allora m' è soltaa la fantasia De trà insemma proverbi in sesta rima , Inscì per fa ona preeuva , e spassamm via. La raccolta l' hoo fada ; l' ha el vantagg Che in del sò gener la sarà la prima , Del rest, se no la secca , l' è un beli ragg. RACCOLTA DE PROVERBI MILANES.

SESTINN. I

El pocch l' è pocch, e tutt i tropp hin tropp, E dûr con dûr , nô farà mai bon mûr ; Per el tropp caregall se creppa el s'ciopp ; Boeugna che croda el pomm , quand l'è madûr ; Per el pù chi tropp studia matt deventa , E chi studia nagott , porta la brenta. 2 Se romp col tirà tropp : chi cerca , treuva ; Nô van denter i mosch in bocca chiusa ; Quell ch' ha pussee giudizi , pù ne droeuva; Chi voeur mazzà el sò can , troeuva la salsa; Destrugga nô , che ven tuttcoss a tai , Quand se dis, fina i ong de perà l' aj. 3 Error nô paga debet; acqua lava ; Cavall donaa , nô se ghe guarda in bocca ; L' è pù quell temp che Berta la filava ; Chi pò comanda , ha d' ubbedì chi tocca ; Nò gh' è dubbi, ch' el bon regolament , El manten tant i Fraa , come el Convent. 4 L' è cert , che sangu d' on mùr s' en pò trà nô, Anca di pugn in ciel rul s' en pò dà ; La legna del vesin fa on bell fallò ; Dance paga , e cavai se fan trottà; Quell che se impara in temp de gioventù , Disen , ch' el se desmentega mai pù. 5 Fidass 1' è ben , ma n'a fidass 1' è mej , Sora '1 tutt , guardet dai partii tropp grass; Divers i coo , divers hin i cervej ; A prim'èra , i duu ass mennen a spass ; Chi renonzia al fatt sò prima ch' el moeura , Merita d' ess côppaa con la mazzoeura. 6 Nò gh' è pesg sord , de chi nô voeur intend ; Bella roeusa, deventa on grattacuu ; Chi scolta compra , e chi cicciara vend ; L' è mej stà ben vun soll, che maa in tra duu ; Ara drizz , e poeu mangia , e bev , e caga , E nô te cascia , e lassa che la vaga. 7 Chi pissa ciar , ha in quel servizi el medegh ; Chi all' asen lava el coo, trasa el savôn ; Chi predega al desert , stralatta i predegh ; L' ignoranza fa i corna a la reson ; Quell che lavôra ha ona camisa , e dò Che n' ha quell' olter , che lavôra nò. 8 De content a stô mond nô gh' è nessûn , Anzi se dis , che 1' omm content el moeur ; L' è faa a nessun quell ben , ch'è faa al comùn ; Se liga l'asen dove el padron voeur ; Lament e doeuja de la donna morta , La compagnen domà fina a la porta. 9 Chi é mort è mort, chi è viv se dà confort; Chi serv a cort , de spess moeur a pajee ; Vàr pussee on asen viv , che on Dottor mort ; L' è on sparagn men duu corp in d' on carlee; Glie rincress a la veggia de morì , Perchè ne impara vuna tutt i dì. 10 El viaggià per posta l' è ona spesa De Prenzip , ma ona vitta de facchin ; El fatt 1' è fatt , sul fatt no gli' è contêsa ; Pess gross , se sà , ch' el mangia el piscinin ; I desgrazi somejen ai scires, Andree a vuna , de solet , gli' en ven dês. 11 Per ona voeulta la se fa a so pader ; La prima , tant e tant , la se perdonna , Ma seguita et proverbi , e tond e quader Dis poeu' , che la segonda se bastona ; Chi nò se scappa , o mangia sta menestra , Dis el proverbi , o solta sta fenestra. 12 L' è inutil , scappaa i boeu , sarrà la stalla ; La veritaa l' è vuna , e semper quella ; A di messa , anch el Prét di voeult el falla ; El vin l' è bon , dove gli' è l' osta bella ; Ghe n'è , ch'han venduu argent per comprà tolla; Femm nagott , se vun tira , e l' olter molla. 13 E speccia , e speccia , e mai nò comparì , Vess in lecc , e podè minga dormì , Fa de tutt per servì , nè mai gradì , Giuraddina ! hin trè coss de fa morì ; Quand s' ha patii, se inclina a compatì ; I giurament d' amor duran on dì. I4 Scôva noeuva la scôva ben la cà ; De novell , per lo pù , tuttcoss è bell; L' è bell el mond , per quij che ghe san stà ; Se dà ona botta al serc , l' oltra al vassell ; Gran resonascia quella del becchee ! Chi voeur la carna , ha de portà i danee.

15 Vanza squas mai de carna in beccaria ; Al scur già tutt i donn hin donn istess ; L' appetitt l' è la salsa mej che sia ; Carna che cress , mangia pussee de spess ; Chi inveggiss immattiss ; chi viv sperand , A parlà sporch , disen , el moeur cagand. 16 Nô l'è bell quell ch' é bell, ma quell che pias ; Nô l' è minga tutt or , tutt quell che lûs ; Fà a mè moeud , mangia e tàs , e viv in pàs ; Hin bonn , menter che varen , tutt i scus ; Se soll dì , vun visaa l' è mezz difês ; Tutt el mond , già se sà , che l' è paês. 17 Al besogn se conôss el ver amis ; Nô dà benîs on asen che fa spôs ; In tirôsa nessun va in paradîs ; In sta vitta , tucc porten la soa crôs ; L' ha ditt ben quell Curat de Zilavegna , Chi ghe l' ha dent , ajutt ! , che se le tegna. 18 El bon mercaa , frusta sossenn la borsa , E di voeult menna l' omm a l' ospedaa ; On asnin dura pocch a fa la scorsa ; El lôff el mangia i pegor , anch cuntaa ; Tant va la gatta al lard , che in fin di fin , Succed , che la ghe lassa poeù el sciampin. 19 L' è mei spend danee in pan , che in medesina , L' è mej frustà di srarp , che di lenzoeu ; Chi va al molin , facil che se infarina ; El diavol 1' è in gran truscia a juttà i soci ; El diavol fa la polta , e lassa fa Dai donn malign , a faghela mangià. 20 Proverbi dis , nô desfa crôs el diavol ; I donn en san on grad de pù del diavol ; A danna la cassa a mì , stoo a mezz col diavol; Come el picciuren nô l' è brutt el diavol ; L' acqua santa la fa scappà el diavol ; On diavol descascia 1' olter diavol. 21 Dìo ved i nost besogn , e ghe provved ; L' omm l' ha pari a proponn , che Dio desponn ; Quand creppa el ricch avar, , ghigna 1' ered ; Per spantegà on secrett , fidet di donn ; Chi tâs conferma , ma el mè sentiment L' è puttost , che chi tas , el dis nient. 22 Chi ha lengua in bocca , el va magara a Roma ; Sott a la dôbbia , no se quista fama; Chi va sù tropp avvolt , ris'cia a fa torna ; El cortell na se ciappa per la lama; Despoeù sospira , chi nò pensa prima ; Chi pù, chi mandi, tucc gh'emm ou poo de rima. 23 Respetta , se te voeu vess respettaa , E respetta anch el can per el patron ; L' è minga 1' abet quell che faga el Fraa ; El pù fort , squasi semper , l' ha reson ; Se muda anch el maester de capella , La musega però 1' è semper quella. 24 Lod falsa, la deventa ingiuria vera ; L' è natural , che in del fallà , se impara ; On fior soll, no 'l fa minga primavera ; In tuttcoss , se te pò ; va a 1' acqua ciara ; El pess ingord se ciappa per la gôra, Col tropp foeugh , la pignatta va dessôra.

25 Vorraven tucc i Sant la soa candira ; Di vocali cont el s'ciopp voeuj se mett paura; De lira, el canevasc se toeu per tira : L' è squas sicur che veng chi pù le dura ; El mond 1' è bell , in tant in quant l' è vari ; A stí mond gh' è nessun de necessari. 26 Di Voeult scappuscia anch el pù ben cavali ; L' occasion , paricc voeult , la fa 1' omm lader ; Trist quell' usell , che nass in brutta vall ; L' è mej che piangia el fioeu, che n'è sò pader; Chi lassa la straa veggía per la noeuva , Sò dagn ! , se mal content in fin se troeuva. 27 Dennanz resolv , besogna pensagh sè ; Roba de mal acquist , nò fa bon pro El temp che s' è perduu , se pista pù ; Pussee che n' è cent ronden , caga on bò ; In terra d' orb , on guerc deventa re ; Nessun pò toeunn in dove nò ghe n' è 28 Mej sudà che tremà ; mej tard che mai ; L' è mej vess sòll , che mal accompagnaa; Ponn scusa i asen , quand nô gh' è cavài ; L' è ben compra cà faa , terren desfaa ; S' è vist , se ved , che amor e signoria , Nò gh' è vers , che soppurten compagnia. 29 La lengua batt in dove doeur el dent ; Passaa la festa , 1' è gabbaa anch el Sant ; Vàr pussee on ver amis , che cent parent ; L' è pien de presonzion l' omm ignorant ; A bon cunt , o per tort , o per reson , Schiva , che nò te metten a preson. 30 Chi è dolz de sangu nô pò fa gran guadagn ; I mosch volen attorna a di carogn ; Nè pan , nè pagu , nô te faran mai dagn; Di voeult , coi ceucc avert , se fa di sogn ; Dal desorden , di veult , deriva l' orden , E dall' orden , di voeult , ass el desorden. 31 I paroll hin paroll , i fatt hin fatt , Ciaccer hin ciaccer , i dance hin dance ; Se volta via la gatta , balla í ratt ; Nô se compra on coo d' aj con cent cuntee; Fada la legg , l' è prest trovaa l' ingann ; Dove gh' è di campann, gh' è di sguanguann. 32 Chi se sposa d' amor, creppa de rabbia ; Sposà con nient , fina a la mort s' en sent; Mej vess usell de bosch , che n' è de gabbia ; Mai se pò avegh tuttcoss in compiment ; Pur tropp i bej paroll , e peù i trist fatt , Ingannen tant i savi , come i matt. 33 Conforma se somenna, se regoeuj; A roba fada , inutil dà consei ; Panscia pienna , nô pensa a venia voeui ; Nô tutt i passer san conoss el mej ; Monegh , e Prét , e puj , hin mai saguj ; A fregà i asen , se deventa muj. 34 Danee de gioeugh , nô tegnen minga loeugh ; A fatt la scorta impara dai formigh ; Ona lughêra pò taccà on gran feeugh ; Pigrizia cerca de schivà i fadigh ; Guardet , pù che te pò , da on trist vesín , E da on prinzipiantell de viorin. 35 Chi nô sà fa , nô sà nanch comandà ; Nô pretend rampegà sù per i specc , Nè manch de insegnà ai gatt a rampegà; Nè a tavola , nè in lecc , nô se ven vecc ; E sappia pur , che a tavola e poeù in lett , L' è incomod e seccant el tropp rispett. 36 L' oeucc del padron l' ingrassa el sò cavall ; Prima de ciappà 1' ors , nò vend la pell ; Salva la cavra e i verz , se te poeu fall ; Nò dà on usell , per tirà a cà on porscell ; I fatt hin mas'c , hin femmen i paroll , Se giusta tutt , foeura dell' oss del coll. 37 Pari e nô vess , 1' è come ordii e nô tess ; L' è bell de fa ora strada e duu servizi ; Speccia on tratt el me bò, , che l' erba cress; El lôff el muda el pél , e minga i vizi ; In dove semm nassuu , già tucc el semm, Ma nò semm minga dove moriremm. 38 Di voeult la bissa mord el ciarlatan ; I lîr del mort , nô varen nanch on sold ; Quell che nô se fa incoeu , se fa doman , Ma boeugna batt el ferr fin che 1' è cold ; D' on bus , stà all' erta de nò fa on scarpôn , D' on brossajoeu , vanta a nô fa on bugnòn. 39 Quell ch' è in difett l' è semper in sospett ; Disen che on bell tasè no '1 fu mai scritt ; Ogni nôs, tant , la jutta a fa gaslett ; , La privazion l'ingenera el petitt ; Guardel mò propri ben , guardel mò tutt , Che 1' omm senza danee 1' è puranch brutt. 40 Gatta inguantada nô la ciappa ratt ; I sciavattin gh' han semper i scarp rott ; Se perd la tramontana a stà coi matt ; Tutt' i gasg gh' han amor ai soeu gasgiott ; Tì pensa prima a tì , poeù pensa ai toeu , E dopo pensa ai olter , se te poe. 41 A mitaa d' opra l' è chi ben commenza ; Fina che gh' è fiaa in corp, gh'è anmò speranza; Quell ch' ha faa el maa , faga la penitenza ; Tropp bombòn te faran dori la panza ; Fa mal anca el tropp dolz , fa vegni i vennen, Ten la lengua in di dent , mesura i termen. 42 Nò se pò mìnga vess giudes e part ; Nò lassa el cert per corr adree a l' incert ; Sgora i paroll, ma resta el scritt sù i cart ; Nò stà a compett cont i pù fort e spert ; Ciav dora la sbaratta tutt i port ; Andà pian se va san , fort a la mort. 43 Chi voeur , ch' el vaga là , chi no voeur, manda ; Chi nò sà naviga va a trovà el fond ; Nô gh' è de faghen , paga chi comanda ; Gh'è di cervej ch'hin guzz, ghe n'è eh' hin tond; Se la lengua l' ha denter minga d' oss , L' è però bona de fa romp i oss. 44 I gioeugh de man , se lassen fa ai villan ; Gioeugh , per ess bell , nò l' ha de durà tropp ; Nò doeuggia cart , e nò trà attorna i man ; Bosard se ciappa pussee prest che on zopp ; El bosard gh' ha la nomena anch de lader; La donna picciurada , l' è on brutt quader. 45 Quell che na poss avè , va , che t' el doni ; De la necessitaa se fa vertù ; Chi tenta , fa l' offizi del demoni ; Pianta che nò fa frùt , se taja sù ; Mett al monti mas'c e femmen el Signôr , E despoeù se compagnen tra de lôr. 46 A chi impresta , succed de perd la vesta ; La famm l'è quella che destanna el lôff ; Pù bella , a cà di olter , l' è la festa ; L' apparenza l' inganna , el mond l' è on boff; Che sort d' amor l' è mai quell de fradell ! L' è on amor , che se ciama , de cortell. 47 Nô se dis quatter, , se nô l' è in del sacch ; Nô se fa ricch chi no fa cunt del pocch ; Nô serv el spiret pront , s' el corp l' è fiacch; Pù fortunaa del galantomm 1' è el scrocch ; Quest è fatt , che danee , donn , e messizia , De spess rompen el coll a la giustizia. 48 Quell che dall' acqua colda è staa scottaa , Anca de 1' acqua freggia el gh' ha pavura ; Chi fa ben troeuva ben , maa chi fa maa ; Asen chi no capiss la soa scricciura ; Quand te see dal Farree, guarda e no tocca , E dal Speziee , schiva de mett in bocca. 49 L' amôr , la famm , la toss , se fan conoss ; La famm la gh' ha pù forza de l'amôr ; Anch i pures quei voeulta gh' han la toss ; Fraa Modest no'l deventa mai Priôr ; Giust come tutt i can mennen la cova , Inscì tutt i mincion disen la sôva. 50 La lontananza ogni gran piaga sana; Lontan de i oeucc , anca lontan de coeur; Son de 1' or sonna mej d' ona campana ; A chi inscì voeur , nò gh' è nient che doeur ; Chi va sott a la dóbbia senza scenna , Facil che tutta noce el se remenna. 51 No speccia quanti el pioeuv a giustà i tecc; De vuna in l' oltra bocca solta el sbacc ; El maa de brasc al coll , de gamba in lecc ; Al tu per tù se ved chi ha pù coracc ; Var , pussee de gran scienza , gran caviec ; En moeur de gioven , ma pussee de viec. J2 L' è la gran mader di penser la nocc ; All' avar nô ghe croda nanch on pioeucc ; Se domen anch i besti cont i strocc ; El nagott nô l' è bon che per i oeucc ; Ajutt ! quand nò ghe n' è per el gran succ ; La tempesta 1' è mai in dagn de tucc. 53 A brav intenditor mezza parolla, Ma quell che mal intend , pesg el respond ; I pover strasc se manden a la folla ; Quell che se ved coi oeucc , nô se pù scond ; L' è facil che la troppa confidenza , La faga perd in fin la reverenza. 54 L' è mej vess de lontan , ma vess amîs , Che n' è trovass arent , e vess nemîs ; Quand giuga la fortuna , gh' è di amîs , E quand s' è disgraziaa gh' è di nemîs; El figh t' ee de peraghel a 1' amîs, Te peraret el persech' al nemîs. 55 Quell ch' è mincion , sò dagn ! ch'el staga a cà; Chi è staa all' inferna , sà che penna gh' è ; Toeù sù dorrà quell che te poeu portà ; Quand no ghe n' è , quare conturbasme , Chi bell , se cascia in coo de comparì , Se sà che gran dolor 1' ha de soffrì. 56 In tuttcoss gh' è el sò ben , come el sò maa ; Adree ai danee ghe corr adree i danee ; El sass tiraa , dove l' è andaa l' è andaa , E 1' è inutil vorrè ch' el torna indree ; Dammen , la dis la terra , e t' en daroo , Juttet , dis el Signôr , te juttaroo. 57 Di voeult con pù se guarda , manch se ved ; A sto' mond s' ha de god , e lassà god ; L' è minga bon cristian, chi , nô gh' ha fed ; Cont on ciod , se descascia on olter ciod ; Natural che manch did , e manch puvid ; L' è regola de gioeugh , chi perd nô rid. 58 Quell che va minga in sceula , va in tomêra , Chi troeuva on ver amis , troeuva on tesor ; Per el pù la cattiva Lavandêra , Troeuva mai bonna preja ; or tira or ; Bon cascia bon ; chi stà ben na se moeuv ; La gajnna che canta 1' ha faa 1' oeuv. 59 Menestra rescoldada sà de fumm , E no la var propri ona sbolgirada ; A la Cort , l' ospedaa nô'l dev fa lumm ; Ogni lavada già 1' è ona strasciada ; No se dà minga inscì cattiv ladron , Che nô gh' abbia la sova devozion. 6o Quell tal che ama el Signor, ama i soeu Sant ; I omen se incontren , stan a post i mont ; L' amôr fa passà el temp , e passa el guant ; I pontili se lassen sott aí pont ; La terra negra la fa bon forment , La terra bianca la fa squas nient. 61 L' omm el se liga , quand el dà parolla , Se liga i besti coi cadenn e i cord ; Guardet de quij che giughen de briccolla ; El can che baja , nô l' è quell che mord ; A sto mond s' ha de viv , e lassà viv ; Con pù se viv , e pù se impara a viv. 62 A batt i pagn , compar foeura la Stria ; Chi sprezza ama , e chi sprezza voeur comprà; A parlà cont i matt 1' è fiaa traa via ; Fatt pegora , eh' el lôff te mangiarà ; Nô giudica , nè stima donn , o tira , Al lumm ingannador de la candira. 63 Abbia gamb chi na gh' ha bonna memoria ; Panscia nô se impienniss de compassion ; I salmi nô fenissen tucc in gloria , Tutt i regol patissen eccezion ; Hoo sentii a dì ch' ogni tant ann e mês Succed che torna 1' acqua al sò paês. 64 Mai morirà 1' invidia , e mai l' è morta , Tant vera che la regna anca in di can ; Chi ven dopo de mì sarra la porta ; Tant gh' è de fa in la bolgia, e in del magnan; Se la toeui con tì , cara fioeura , L' è per fa che me intenda la mia noeura. 65 El re di gust l' è quell de fa a sò moeud , Chi fa a sò moeud , scampa dés ann de pù ; Ona gajnna veggia fa bon broeud : Chi moeur , el va in di quondam o in di fù ; Chi compra terra , el compra insemma guerra, E in temp de guerra, ball giust come terra. 66 Tant come hin preparaa di ost i tavol, Hin preparaa di omen i desgrazi ; Se 'l ris l'è buttaa già , l'è in pee el fittavol ; Calarav che i paroll pagassen dazj ; Beli mestee che l' è quell del michelass ! Mestee de mangià e bev, e d' andà a spass. 67 Fa el cunt dò voeult , chi le fa senza 1' ost ; L' orb nò pò dà giudizi de colôr ; Mala cossa avegh fumm e minga rost ; Cunta el peccaa , ma minga el peccadôr ; Cavagna vantet , che t' ee rott el manegh ; A scoeud la fama no varen i panzanegh. 68 Chi va col lôff impara a vôsôlà , Chi stà col zopp impara a zoppegà , Te impararee dai lader a robbà , Dall' ignorant nagott to poeu imparà ; Sicché tì , dimm domà con chi te vee , Mi te savaroo di cossa te see. 69 La farina del Diavol la va in crusca ; A la longa in di gioeugh venc el pù brav; A tucc el sò difett par ona busca, E quell di olter el glie par on trav; El goeubb el ved i olter ch' han el gocubb , Ma no '1 ved el gobbasc , ch'el gh'ha sul goeubb. 70 Quell che te podet fa denter d' incoeu , Stiraccia minga a fall fina doman ; Nô s' ha de mett el carr dennanz ai boeu ; Se fa nagott a stà cont i man in man ; Rcgordet che se incoeu te see in figura , Doman te podet vess in sepoltura. 71 Con pussee la bandera 1' è strasciada , E pussee la fa onor al capitani ; A chi stà al mond ghe tocca on infilada , E de coss usualissim , e de strani , De bonn, de gramm , che piasen , che despiasen; Quand el patron voeur bev, ziffola 1' asen. 72 Quei voeulta mett a cunt a sarrà on oeucc Per dervi l' olter ; tutt' i lassaa hin pers ; Di vuoelt hin pussee grand i oeucc ch'el hoeucc ; Ognun tenda al fatt so' , faga el sò vers ; Nô ficca el nas dove nò te pertocca , Nô taja el nas per impiastratt la bocca. 73 Chi nô sà fa , l' è mej ch' el lassa stà , E per quell Offellee fa el tò mestee ; Quand s'è in ball , già n' occôr , boeugna ballà; Ai muj se stà dennanz , ai s'ciopp dedree , Lontan di matt; tra el lôff e la sciguetta , L' è sicur , che gh' è pocch de dà la metta. 74 Guarda de nô soltà de la padella In del foeugh , e poeù guardet di segnaa ; L' è la vittoria de poricinella , Bajalla , e infin del cunt vess bastonaa ; Droeuva de spess la guggia , e la pezzoeura, P er fa sta insemma aumò la camisoeura. 75 Sibben , che sien i matt che inventa i mod , I savi poeù glie van adrec anca lôr; In tra i duu litigant, l'è el terz che god ; Nessun nass , nè majster , nè dottor; Nè de temp , nè tampocch de signoria, S' ha minga de casciass malinconia. 76. Madura i nespol con la paja e 'l temp ; Se quista scienza con pazienza e temp ; A chi tocca a speccià, par longh el temp; Riten , che per pagà, nô manca temp; Ogni cossa a sò temp , dà temp al temp; E chi gh' ha temp, nô l' ha de speccià temp. 77 Al can ch'è vecc, la volp ghe pissa addoss; Intant che pissa el can , scappa la legor ; El merlo l' è sgoraa de là del foss ; Al lôff no se ghe dà de curà i pegor ; Quand la cavalla ha propi de zoppass , Se ghe va a mett el ciod, giust in sul pass. 78 El mors doraa nó fa el cavall pù bon ; On omm el ne var cent , cent minga vûn ; Nò te fa mai nè pover, , nè mincíôn ; La mort la guarda in faccia de nessun ; Sissignor, , che la grassa nô l' ha ben, Giurabacch ! se la magra nô glie ven. 79 Va a la forca chi roba o ten a man; Quel' ch' ha mangiaa i candir caga i stoppin ; A tucc despias i bott , e fina ai can ; Entrada de meschin quella de vin ; Pomm marsc ne guasta cent ; no casca foeuia, Ch' el Signor nô le sappia, no le voeuja. 8o Nô se compra 1' amor, e no 'l se vend; L' amor ven de 1' amor, minga dai schej ; Chi pù bev, chi pù spend, manch bev, manch spend I omen e i tortej , hin semper bej ; Ona man lava 1' oltra , e con tutt dò Te lavaree la faccia ; eel vera o nò ? 81 Se redusen al petten tutt i gropp ; Chi ne fa ai olter, eh' el ne speccia anch lù ; El merita nagott chi pretend tropp ; La discrezion 1' è mader di vertù; El servitor el dev avè pazienza , E 'l patron bonna dosa de prudenza. 82 Tempesta generala 1' è el gran succ ; La robba d' olter menna via la sova; A chi vocur lavorà ghe n' è per tucc ; El can quista el mangià menand la côva; L' omm viv de l' omm , e poeù boeugna che diga, Merita recompensa ogni fadiga. 83 L' è mej vess invidiaa , che compatii , O mej fa invidia, che n' è fa pietaa; La fortuna proteg bastard e ardii ; El tor fa lacc per quij ch' è fortunaa ; A vun che gh' abbia gran cavicc in cull, Anca a sta settaa già, pioeuv sul bavull. 84 Guarda a nô datt la zappa sora i pee ; Credemel , che i bosij han curt i pee ; La scarpa granda è el paradis di pee ; El sacch vccuj se pò rninga fall stà in pce ; Di vceult se teeìi de coo per mctt de pee; Di vecult manca la terra sott ai pce. 85 L' acqua 1' è bonna de lavass i pee ; L' omm eh' ha dance , l'ha minga frècc i pee ; Gh' è di robb che nô gh' han, nè coo, nè pee; In d' on impegn se mett coi man , coi pee ; Se dis d' alzà la gamba , o d' alzà i pee , Poeù se manda el bosin foeura di pee. 86 fa servizi a on ingrat, se gh' ha descapit ; Grama roeuda del carr fa pussee strepit ; A l' omm castraa ghe manchen i recapit ; El torna asquas bagaj on omm decrepit ; Conforma i sciocch vegnaran foeura i tapp , E conforma hin i fraa se ghe fa i capp. 87 Quell ch' ha de fa ghe pensa; chi ha la rogna Che se le gratta pur ; chi mazza moeur ; Chi ha de besogn , nô l' ha d' avè vergogna A cerca con manera quell ch' el voeur ; L' è prima la camisa e poeù el gippon ; Mi se guadagna a stà coi pocch de bon. 88 Amor e gravitaa se corden nò ; S' el dent l'è guast , boeugna mudagh el nomm ; L' è faa a scara stô mond , se va sù e giò; Desgraziaa l' omm che tropp confida in l' omm; Bell domà avegh el sô sul baltreschin , E andà a tavola a sôn de campanin. 89 Che serv a tegnì a man tutt i guggiad , Se di voeult se trà via i remissej ? Senza polver nè ball, nô fa sparad ; Imparen dai boeu vecc a arà i novej ; Se i boeu gli' han propi voeuja nò de arà , L' è inutil , e t' ee pari a ciffolà. 90 Vertù de cappuscin l' è la pazienza , Che ghe disen anch quella di sonaj ; La pratega la var pù de la scienza; Nô se compren i oeuv , senza sperlaj ; A forza de compra , s' impara a spend , A forza de compra , s' insegna a vend. . 91 Chi nô resêga , nô farà mai ass ; Chi dorma tard , nô ciapparà mai pess ; A mesura di gamb s' ha de fa i pass ; La prima caritaa l' è de se stess ; Chi nass matt l' è sicûr che nô guariss , E quell che nô commenza , nô feniss. 92 Gran che ! cont i danee se fa tuttcoss , I daece fan la guerra , inscì no 'l fuss ! Voeuja de lavorà soltem addoss ! Villan nè can , nô sarren mai on uss ; Se deventa majster a soa spesa , Tant' è ! Sant March l'è ona gran bella Gesa ! 93 Con art e ingann , se viv mitaa de l' ann , Fan viv anch l' oltra part , 1' ingann e l' art ; Per giudicà, sent tutt e dò i campann; Per la fever , queicoss mett in despart ; Impara el bell mestee del Prêt Fagott , . Che l' è de toeuss fastidi de nagott. 94 Quell che voeur provà tropp , proeuva nagott ; Senza danee , nô se pò fa nagott ; L' è semper mej queicoss , che n' è nagott ; A venter pien someja bon nagott ; L' è cert che con nagott se fa nagott , E per nagott nessun voeur fa nagott. 95 Sicûr te ciapparee pù mosch col mel , Che con l' asee ; chi non usa desusa ; Ragg o sentenza d' asen nô va al ciel ; Almanch scoldemmes , se la ca la brusa ; Chi te fa di carezz pù de l' usaa , O ch' el voeur ingannatt , o Ci t' ha ingannaa. 96 Nessunn notizi , donch notizi bonn, Riven anca tropp prest i gramm notizi ; Per tò avvis , nô fa el cunt di ann ai donn ; Prima la ven la mort , e poeù el giudizi ; Inscì granda la gesa , e pocch i Sant , Lassa stà i Sant , e scherza cont i fant. 97 Disen , che chi nô leva , nô va a messa ; Ca fada in piazza , o volta tropp , o bassa ; Ch' el côrra pur a messa chi gh' ha pressa ; El porch se l' è polit , già nô l' ingrassa; Nô gh' è tant gross monton che nô fenissa ; Di voeult per el gran rid scappa la pissa. 98 On oeucc al gatt , l' olter a la padella; Chi de gajnna nass , el voeur ruspà ; Di voeult per el cavall se batt la sella ; Fa, desfà , tornà a fa, tutt lavorà ; Dà di consej va ben , ma el sarav me; A dà mitaa danee , mitaa consej. 99 Con pù se fa , manch s' è reconossuu ; Se desquatta col temp la veritaa ; Gnanch Ercol l' ha de mettes contra duu ; Dò donn e on occa formen on mercaa ; Mangia pur a tò geni , ma vestisset A moeud di olter ; già te me capisset. l00 On magher giustament el var pussee , Che ona sentenza, anch ben che la sia grassa ; Con pù se gh' ha danee , se gh' ha cuntee ; On freguj de vergogna prest la passa ; Tegnel per forment secch , che í resôn fiacch, Nô varen ona pippa de tabacch. 101 Dà a trà, l' è minga assee d' avegh resôn , Ma boeugna savè fassella vari ; Bon cavall , gramm cavall , ghe voeur sperar ; Pussee promett chi manch voeur mantegni , Descorraremm al camp poeù di cinqu pertegh ; Nô se mesura i omen cont i pertegh. 102 L' amor boffa in la lumm a la resôn ; Di voeult l' è pù la spesa ch' el guadagn ; Quei voeulta torna cunt fa de mincion ; Paricc voeult mett a cunt a stà ai primm dagn; Di voeult troppa bondanza squas la noeus ; Varda che passa el dord , ziffola Boeus. 103 El peccaa confessaa , mezz perdonaa ; El mess mandaa nô 1' ha de portà penna ; Se pretend ch' el provà nô l'è peccaa ; Nô pò minga regoeuj chi nô somenna ; On piatt de bella cera è on bell innanz , El var pussee che n' è tutt i pittanz. 104 Chi volta el cuu a Milan , le volta al pan ; Se tacca al ben chi se conseja ben ; A trist villan , nô dagli baston in di man ; La bestia morta nô gli' ha pù velen ; Te see , che on poo per un, fa maa a nessun ; Quell ch' ha faa trenta , vorrav fa trent' un. 105 Tanti pocch fan assee ; se saran roeus Han de fiorì ; chi dorm nô giuga ; El rîs 1' è pussee bon , s' el stenta a coeus; Gli' è l' erba ruga , ch' ogni maa destruga ; La gajnna che semper stà per cà , L' impienniss el sù goss , che nessun sà. 106 Anch ogni pè in del cuu , manda in là on pass ; Se dîs , che mort on Fraa , rott on boccaa ; S' el salvadegh l' è in pee, pò minga dass , Ch' el cacciador íntant staga settaa ; E quand la legor l' è levada in pee , Tucc i can fan regatta a dagh adree. 107 Se mceur on Papa , se fa on olter Papa ; S' amen , e van d' accord pari con pari ; La testa de 1' omm mort deventa crapa ; L' è mej veghen trii in man , che sês in ari ; ( Con pocch respett ) merda che monta in scagn , O che la spuzza , oppur che la fa daga. 108 I carimaa di oeucc nô hin faa per scriv ; Se 1' omm ordiss , e la fortuna tess ; Viv minga per mangia , mangia per viv ; De quell che nô se sà ,nô pò rincress ; Quell che degiuna , se olter ben nô fa, ISparmiss el sò , poeù a ca del diavol va. 109 Se dis a quell che torna a toeù miee , Bell ciappà carna fresca, e danee neeuv ! Can forestee destoeù quell de pajee ; Quand el tronna , miracol ! se nô pioeuv ; El sangu el sporg , e nô l' è istess de l'acqua, E 1' oeuli el ven dessoravia de l' acqua. 110 Ognun pensa a sò moeud , e g' ha i soeu gust; Nô è bell Fiorenza , ma l' è bell Piasenza ; A tucc par , segond lor , de pensà giust ; Vun frecc e l' olter cold , ghe voeur pazienza ; Riten , che pocca e bonna la bregada , Se god pussee con gust , nô gh' è seccada. III Se fa di debet noeuv per pagà i vecc ; Ven sù gran ciaccer , quand gh' è giò gran vin ; Acqua torbera o verda nô fa specc; Masnarà prima , el primm che va al molin ; El sospett l'è el velen de la messizia ; Materia pò guarì , mai l' avarizia. 112 Al mond el pù pittocch, l' è el pussce avâr ; La cattiv' erba nass , e cress pù prest ; Sospira primm , chi 1' ultem va al caldâr ; Tutti i dì per i pigher hin tant fest ; In d' ona cà de roba semper pienna , Se fa ben prest a preparà de scenna, 113 Quand el praa l' è segaa , n' occôr scrusciass ; Oeucc tì trionfa , e tì gora patiss ; Nô besogna mes'cià magher col grass ; Chi seguita a giugà se impoveriss ; El diavol l' è suttil , ma el fila gross ; Necessitaa l' insegna di gran coss. 114 Se s' imbatt on usell in man de fioeu , Se on cavall el va in man de barchiroeu , E se 'l becchee l' ha faa contratt di boeu , Pover besti ! hoo pietaa di fatti soeu ; Giovena , che sia bella e ben vestida , L' è facil che la troeuva chi le invida. 115 Guardet de quella gatta che te lecca Dennanz , e poeù de dree la te sgraffigna  ; El primo vent fa crodà la foeuja secca ; Nô se stima innocent chi se le sbigna ; Se proeuva l' or col foeugh , con l' or la donna , E poeu l' omm el se proeuva con la donna. 44 A lengua matta oreggia de mercant ; Se romp on legn , e minga ona fassina . Se stenta a cred a quell che promett tant ; Fabbricà , litigà , tran in ruvina ; Nô gh' è , come i testard e i litigatt , Per ingrassà la borsa di avvocatt. 117 Chi all' etaa de vint' ann queicoss nô l' è, E de trenta queicossa no' l sa fa ( On cert proverbi el parla ciar comè ) , Che a quaranta el pò andà a fass bolgirà; Quell che va in paradîs, va in gran bon loeugh; Cattiv segn! quand se troeuva el gatt sul foeugh. 118 Roba de bon mercaa , di voeult l' è cara ; Lader anch quell che robba a ca di lader ; L' è semper cara roba che sia rara ; A stà settaa giei on pezz , el cuu ven quader ; In la bocca de I' omm che sia discrett , Anch quell ch' è già palês , resta secrett. 119 El Signor lassa fà , minga strafà , El riva de per tutt , 1' ha longh i brase ; Tant prest e ben , nô se pò minga fà ; Chi va de mezz hin semper domà i strasc ; Puttost che roba cala , mej ch' en vanza ; Puttost che roba vanza, creppa panza. 120 Cred pur, che on matt ne sà pussee in ca sova , De quell che in cà di olter sappia on savi; Parland del lôff, l' è lì a mostrà la cova ; A quij che i robb van ben , se ghe dîs bravi ; Chi l' ha in bocca, de spess, ghe l'ha in la coppa; Fa beli a navigà col vent in poppa! 121 Patt ciar , e la messizia sarà longa ; Quell che 'l ne sà pussee , faga pù mej ; Na pretend sugà el mar cont ona sponga ; Anch i mosch cascen foeura el sò besej ; Quij che stan sul fa roba , manch en goden ; Quij che se loden , sappia che se imbeoden. 122 Nô stà a logà la paja arcut al foeugh ; Chi manch giuga , a la lunga, pù guadagna : La sghejosa 1' è propi el pù brav coeugh : La prim' acqua, 1' è quella che me bagna; Chi guarna con giudizi , troeuva ben , Chi sara sù deddrizz , dervirà ben. 123 Puttost che parlà maa , l' è mej tasè; Mai la preson 1' è bella , o 1' amôr brutt ; Chi nô pò andà in tirosa , vaga a pe; Nient a tutt, se fa la pâs a tutt ; Bon pan , bon vin , poeù avegh arent la gnocca , Per mi, se voeur fioccà, lassi che fiocca. 124 El poltron quand 1' è sira el s' innavia ; Di voeult pù de la carna , var la gionta ; Se l' andass a giurà , la vacca è mia ; M serv on orelucc se no '1 se monta ; De la spesa se regola el cantà , Conforma de la borsa l' è el sonnà. 125 La volp , che nô ghe riva a cattà l' uga , La se scusa col dì, 1' è zerba anmò; Can nô mangia de can ; can vecc nô giuga; A la prima ostaria se loggia nò; Se guarda da trii p. l' omm ch' è prudent , Cioè pittocch , pericoj , e potent. 126 No gh' è ona roeusa che nô gh' abbia spin ; Chi è frecc de man , l' è pussee cold de coeur ; Tucc voeuren tirà l' acqua al sò molin ; El me merita nò , chi nô, me voeur ; La mia roba voo a toeula su l' altàr ; Dal dir al far , gh' è asquas de mezz el mar. 127 L' acqua già la marsciss i fondament ; L' ozi l' è semper stan pader di vizi; I consej de nemis hin tradiment ; Chi se incomoda no' , nô fa servizi: Altra cossa è el vorrè , altra el podè ; Nass l' erba vuj , domà in giardin de re. 128 Con sanitaa de besti , e mort de donn , On pover omm e1 troeuva la risorsa ; In del gioeugh se cognossen i personn ; Chi giuga de pontili , perd de borsa ; L' è ben de giust , ch' el primm nô 'l vaga senza ; Grattà , mangià, lallela !, chi commenza. 129 La speranza , che l' è la prima a nass In 1' omm , l' è semper l' ultema a morì , Tant a dà, che a ciappà , se pò ingannass , O ingannà i olter, senza fa parì ; Chi dà prest dà dò voeult , chi speccia a dà, Pocch sù , pocch giò , 1' è squasi on refudà. 130 Seren d' inverna , e nivol all' estaa , Secrett de donn , e discrezion de Fraa , Hin coss che per lo pù nô han mai duraa ; Respond i Fraa , come ha intonaa l' Abaa ; Danee e peccaa saran mai ben stimaa ; Cadeun , fusen anch d' or , tegnen ligaa. 131 Se dis che villan cria, e villan paga , Quanti vun 1' è cott d' minor, 1' è pur mincion ; L' è minga domà el vin quell che imbriaga , El se imbriaga l' omm coi sò passion; Guarda de nô giontagh i penn e l' occa ; Quand se giuga a tarocch , già se tarocca. 132 El formagg senza boeucc , el pan coi boeucc , El vin ch' el sia d' on ann , el pan d' on dì; Ma sora tutt , el vin , che solta ai oeucc , Con scuma che fa prest a scomparì ; Asee pocchett , tant oeuli , e ben salada , Allora l' insalata l' é ben fada. 133 Fà bell a tirà giò de la bornîs El maronscell , cont el sciampin del gatt ; Perucca bionda , quatta cavij grîs ; De legna venda, nô stà a caregatt; Foeugh de paja, se sà, che prest va in fumm; Besogna andà a taston , quand nô gh'è lumm. 134 Chi cerca rogna de grattà, le troeuva ; Mangià per scoeud la sêt carna salada; Ai peccaa vecc gh' è penitenza noeuva; La mattina l'è l' oeucc de la giornada; Mader cont el difctt d' ess tropp pietosa, Facil che la fioeura sia tegnosa. 135 El bell , el brutt , hin relativ ai gust ; Quand t' ee faa el lavorà, speccia danee; S' ha mai d' avè pavura a fà i coss giust ; Chi ghe manca nagott , l' è ricch assee; Lontan de la padella che pò tene ; Se t' incontret el lôff, mostregh i dene. 136 Gh'ha i soeu costumm e usanz ogni paés ; Dove canta gallina, tas el gall , Robba dês , donna quatter , resten sês; Conforma l'è el sonnà , s'ha de fa el ball; Di voeult , foeura del bosch , se va a fa legna; Tutt cerchen barettitt per quarcià tegna. 137 Bonn paroll varen tant, e costen pocch ; Donna bianca bellezza nô ghe manca ; Prodigh , avar , e ciall , hin trii pittocch; Scolar che studia nò , scolda la banca; L'oeucc el voeur la soa part; fortuna e dorma; Varda el fatt tò , lassa stà i can che dorma. 138 Proverbi dîs , lecit l' è el domanda , El respond poeù el deventa cortesia ; Squas tucc se creden bon de critegà , Ma de fa mej se troeuva carestia ; Chi serv a duu patron , ne serv nanch vun; Se moriran i Prét , cantaremm nun. 139 L' ha semper manch reson chi ha pocca sort ; Fenii on mocchett se pizza ona candira ; In fin di fatt i mort han semper tort ; Con panscia de vellù , colzon de tira ; S' el fatt tò t' el consumet in d' on mês , In vundes d' olter chi te farà i spes ? 140 Nô pretend coss illezit da on amis ; Nô fidet de nemîs reconziliaa ; Pò piasè el tradiment , ma per tò avvîs , El traditor da tucc l' è detestaa; El fin corona 1' opera, donch mì Hoo salvaa stô proverbi per fenì. DIALOGO DI NASONE CLASSICISTA CON DON KYRIELEISON ROMANTICISTA. NASONE. Don Kyrieleison mio , giunto è quel giorno Che al gusto tuo la mià classicità Darà , qual si conviene , obbrobrio e scorno. Oggi alla luce un' opra sortirà, Da me composta in greco, ove dimostro Che a un romantico egual bestia non v' ha. Ridotta io l' ho di sapienza un mostro : Senza offendere il ver posso affermarlo , Chè in tali affar so bene usar l' inchiostro. Fedele in essa alla dottrina io parlo Di rancidi papiri , e d' infrantumi D' antichi libraccion rosi dal tarlo. L' ho poi divisa in dodici volumi In foglio tutti quanti , e al frontispizio Dodici, scrissi, d' eloquenza fiumi (*). Sofocle il primo loda , e a precipizio Shakespcar va in un altro, e dà lo smacco Col terzo ad ogni vostro pregiudizio. Nuovi commenti e note nuove attacco Alle note col quarto, ed ai commenti Che Aristotile porta e Orazio Flacco. Col quinto invito le mondane genti Ad abborrire il nuovo, e a retrocedere Secoli almeno diciannove o venti. Sempre verdi prometto allori ed edere Col sesto a chi saprà gli scritti altrui Negli imitanti scritti suoi far riedere. Intendo poi col settimo che nui Parlar non dobbiain più come ognun ciancia , Ma i motti usare inveterati e bui.

(*) Questa è una solenne sparata classica , che, imitata dalla bizzarria e dall'arditezza di qualche antico ubbriaco , viene ripetuta oogni momento dai nostri squisiti parlatori. È un inferno l' ottavo ove si slancia ; Sul far di Dante, i romanzeschi eroi (*) Guerrin, Crusoè , Chisotto e Sanco Pancia. Alla Dantesca pure il nono è poi Un paradiso, u' per amor del bello Copiato e ricopiato esistiam noi. Il decimo è un frasario. Ammasso in ello Ogni antiquato detto , e buono e tristo Perchè l' antichità non abbia avello. Vuo' la religion bandir di Cristo Coll' undecimo tomo , affinchè il mondo Abbia a rifar de' prischi numi acquisto. E nell' ultimo il dico , e il provo tondo , Che la malnata tua prosapia stolta D' ignari baccelloni è un gregge immondo. - (*)Ad Onta che i romantici , e fra questi Ermes Visconti, dicano che Dante appartenga a loro, i classici sostengono il contrarlo. lo pero' son persuaso che se Dante risuscitasse , e venisse ,hiesto a quale de' due partiti volesse darsi , egli stesso non seprebbe rispondere , se non che forse a nessuno. KRYRIELEISON. O classico minchion , taci una volta , Pria ch' io t' ammazzi a colpi di schioppette, O t' apra un antro in sen ; taci e m' ascolta. Codest' opera tua non vale un ette, Ed è da matto itiver porre a tenzone La tua barbaccia colle mie basette. Noioso , nasutissimo Nasone , Se' tu forse marito alla montagna Che un sorcio sol nel partorir depone ? Terminata sarà la tua cuccagna ; Non già la nostra, chè un romanzo scrissi Io pur che a tutti voi non la sparagna. Ma il genio mio dal tuo ben dipartissi , Che un monte presso me non fece un topo , Ma un topo un monte invece partorissi. Grande è del mio libercolo lo scopo , Che, sebben solo sia di fogli quatro , Di tutto il mondo puo' servire all' uopo. Da Tile in esso l'universo a Batro Pinsi col vario d' ognun uom carattere , Bianco , biondo , bronzin, nero e mulatro. Dagli importanti affar passo alle tattere; V' insegno professioni, arti e mestieri Dal gran Signore al più meschino guattere. Se parla il Paladino , ai detti fieri Apprendi tutta la guerresca tatica ; E se la. donna , ridi' amor t' ingeri. Sputa un vecchión la teoria, la pratica D' ogni umana virtù morale e fisica , Poetica , oratoria e matematica. Or tu che 'n dici ? forse poco arrisica Di tanto in favellar l' enciclopedico Romanzetto , sebben di mole tisica ? A furia di stoccate io tutti medico Dell' uomo depravato i ghiribizzi , E l' Evangelio in poche righe predico. Alfin con sette od otto arguti frizzi All' aria caccio i classicisti tutti , Qual 1' ossa dei guerrier caccian gli obizzi.- NASONE. `N un romanzetto son dunque ridatti Di tua Musa i sudor ? mesehin , non sai Ch' appena nati tosto fian distrutti ? Mentre che ornar l' opere mie vedrai D' eccelse biblioteche i gran scaffali , E i migliori negozi de' librai. - KYRIELEISON. Onerar , non ornar vedrò i più mali Cantucci i libri tuoi , servendo ai sorci Di nido , di latrine e d' orinali. Se co' pedanti tuoi dal mio ritorci Libretto il guardo , a me non cal d' un fico; Non si danno a ingoiar le gemme ai porci. Non son , qual tu , di lcggitor mendico , Ma di sentimental bella damina Sol mi basta il favor serbare amico. Starò ben co(..) nella porporina Sua (..)cata mano alla toletta , E in conversazion sera e mattina. Il dolce onore a' fogli miei s' aspetta D' esser di tempo in tempo riscaldati Da qualche sua pietosa lacrimetta. Natura sola parli , e non ingrati Saran gli scritti; essa che far non sa Delle prescrizion dei trapassati. Aristotile ai classici papà , Quinto Fiacco , Menzini , e Boileau Fer di Procustc il vostro reo sofà; Ove giammai nessuno s' adagiò Senz' esser stiracchiato o monco fatto , Che in natura star ben non vi si può. - NASONE. In natura parlar essi assuefatto , ( Eppur non dice motto senza fallo ) Don Kyrieleison dolce , ancora un matto. - KYRIELEISON. Arte impazzir veggiamo il pappagallo, Ammaestrando a dir l' avemmaria , E se lo giugne a far, ve' come fallo. Precetti , arte , e sforzata leggiadria Cianciafruscole son , fanfaliolele Da addormentar per noia chicchessia. - NASONE. Rider fanno davver le tue querele Su ciò cui sempre ognun de' saggi vecchi Tuttor lodati si serbò fedele; Mentre in quel secol che figliò parecchi (*) Bizzarri umor di novità sol carchi, Non appena fiorian ch' eran già secchi. (*) É questo il secolo del Marini , dell' Achillini e d' altri la di cui fama se vive ancora , vive per essere posta in derisione. Nè creder già ch' oltre il natal pur varchi La fama vostra, ch' anzi , parrai , annega Nel tenebroso oblio pria che s' imbarchi. E in ver che sien scempiaggini chi 'l niega Quel sempre abbisognar d' un Belzebù , D' un fantasma , d' un morto , o d' una strega ? Hai forse , amico mio , per un cucù Il benigno lettore , ond' abbia a bersi Ogni sconcia bugia che narri tu ? - KTRIELEISON. Che debba il dì dai morti rivedersi Egli è un precetto santo; or cos' importe Se un poco pria rísuscitanli i versi ? Ed è un' opinïon cotanto forte , Che fantasmi vi sieri , streghe e folletti , Che mia nonna ha timor passar le porte. Ma , caro mio Nason , parliamci schietti, S' addice il predicar sulla bugia A te co' tuoi settari maledetti ? Forse non è una classica albagia , Lo metterci pur ora fralle mani La vecchio pueril mitologia ? - NASONE. Ad intelletti savi ed oltre-umani La dottrina si scopre , che s' appiatta « Sotto il velame delli versi strani. Dal tempio apollinar del tutto sfratta La romantica razza, ed è per ciò, Non c' intendendo , che si mal ci tratta. Quanto la Grecia e Roma ne insegnò (*) Voltare e rivoltare e notte e dì Debbesi, e allor capire ci si puo'. Chè se dal nido nottola fuggì Di pieno giorno , ravvisar potrà Ciò ch' a' raggi solar ai colori ? (*) "..Vos exemplaris Graeca Nocturna Tersale manu, versate diurna". Hor. Art. Poet. KYRIELEISON. E Roma e Grecia in polvere l' età Distrusse , e non v' ha più Greco o Romano ; Ma noi , caro Nason , noi siamo qua. Che se color lo spirito e la mano Trattare a lor capriccio , ora altrettanta I romantisti tenteranno invano ? Voler che il mondo arco ritorni a quanto Cesse con onta al barbarismo antico De' classici imbecilli , è il più gran vanto. Se un buon consiglio, se un parer d' amico Dal Cavalier Don Kyrieleison vuoi , Sciogliti un po' da così sciocco intrico. - « Così fra lor garrivano que' Buoi , « Quando di botto comparì la ronda, « E disse : Quei Signor verran fra noi. « Nè fugga alcuno o alcuno si nasconda , « Chè a punir gl' inquisiti fuggitivi « In fierezza la legge sovrabbonda.