Pagina:Gustin Tajabò - Car el me car cusin Feliz Castell.djvu/1

Da Wikisource.

Car el me car cusin

Feliz Castell1.

Amor l’è ceco e tutta poesia
Sol ch’el sia liber; ma donca ch’el sia
Dalla sciarpa del sindech ben ligaa
L’è fior de prosa seria e gran realtaa



Se temp fa, m’et pregaa la vuna e i dò
De scriv quai vers per sto bell giornadon,
E se mi dopo dii i dò vœult de nò
— Perchè gris e già in terza coscrizion —
Hoo fenii a ditt de sì e a cercà in tebbiaa
Trà i giargiatol desmiss, rott, sbirolaa
                                   Apoll, i Mus, el liri,
                                   Gli amori e i gran sospiri:

Mò, ch’è tutt pront vell e vestii de sposa;
Ti anch ti, e con ti in gilè de gess, vajana,
Sindech e testimoni; la tirosa;
Parent e amis in gran legria e mattana,
Anca al dolor de venter di curios,
Coi solit fiœu che sbraggia Evviva i Spôs!
                                   Mo’, marcanaggia sia,
                                   Mò, manca la poesia.

Sigura; e hoo avuu bell dagh mi a sfojazzà
Di gran poesij sul matrimoni e i spos
Per trovà quai penser de ben grattà
(Mestee che i poetta tucc sfacciaa, e de sfros
Fan già dal dì che padr’Adam per primm
L’ha sposaa la soa gnocca e gh’han faa i rimm),
                                   Ma odess, chi no gh’è staa
                                   Ne mezzo, ne boccaa.


  1. Lettera scrivuda alla vigilia del dì ch’el se sposava in Mendris la nòbil popòla Donna Giulia Pollini.