Pagina:Gustin Tajabò - Car el me car cusin Feliz Castell.djvu/2

Da Wikisource.


Comè? Hoo fin faa anca el poetta novellott
Che va in di nivol e borla in di foss;
Quell ch’el n’ha assee d’on cœur e on cassinott;
Ch’el viv domà de amor e sospir gross;
E che in tutt lu no ’l ved a sgorottà
Che amoritt e amorott; ma tanto fa,
                              Che anch chi hoo faa nient de drizz:
                              Sicchè, addio vers, Feliz.

Donca doman, va ben? te cìbet miee
E on car boccon de tosa ma de quej
Che fa fermà la gent li sui duu pee
A dagh on œucc e a digh i coss pu bej?
Bravo Feliz, cibel quell car boccon,
E cred, che anmi Gustin, ghe n’hoo on guston
                              Tutt gust e tant gustos,
                              Che s’ciavo... Evviva i Spôs!

E beato ti, che t’et trovaa ona tosa
Cognossuda da on pezz e giudicada
Per cœur e per bontaa on modell de sposa,
E set sicur che dopo la crodada
Della benda e del gran brusor d’amor
L’ét de avè cara anmò come on bell fior
                              Fasendegh domà tì
                              De giardinee marì.

Perchè se ved de spess di matrimoni
A sfreggiss giò in poch mes, a zaccarà,
Lù taccass alla Tizia, lee al Semproni,
E insci trà fœura amor e pas de cà
Per tirass denter rùsgin; lit e guaj:
Coss tutt, che tucc fenissen a giustaj
                              Denanz ai tribunal
                              Coi division legal?

Perchè l’omm no l’ha mai voruu capì
— E el disi a tucc vè — che la donna miee
L’è on fior ch’el va ben coltivaa ogni dì,
E semper e domà sostegnuu in pee
Dal giardinee marì, senza dagh man
El Cireneo de casa, o di ortolan
                              Tutt passionaa e appettitt
                              Per trifol e cornitt.