Costituzion dla Republica Taliana

Da Wikisource.
ladino

Assemblea Costituente della Repubblica Italiana 1947 diritto diritto Costituzion dla Republica Taliana Intestazione 6 giugno 2013 25% Da definire

Provincia di Bolzano

COSTITUZION DLA REPUBLICA TALIANA

L SËURASTANT PROVISORE DL STAT

Do avëi udù la delibrazion dl'Assemblea Costituenta che tla senteda di 22 de dezëmber dl 1947 à apurvà la Costituzion dla Republica taliana;

Do avëi udù la XVIII despusizion finela dla Costituzion;

PROMULGHEA

La Costituzion dla Republica Taliana te chësc test:

PRINZIPS DE FUNDAMËNTA

Art. 1

La Talia ie na Republica democratica, fundeda sun l lëur. La suvranità ie dl popul che la eserzitea tla formes y ti lims dla Costituzion.

Art. 2

La Republica recunësc y garantësc i dërc nviulabli dla persona, sibe te si singul sibe tla furmazions sozieles ulache si persunalità se svilupea, y la se damanda l ademplimënt di duvieres nia derogabli de solidarietà politica, economica y soziela.

Art. 3

Duc i zitadins à la medema denità soziela y ie medemi dan la lege, zënza desvalivanza de sés, de raza, de rujeneda, de religion, de minonghes politiches, de cundizions persuneles y sozieles. L ie l duvier dla Republica de tò y tres i rëms economics y soziei, che, limitan de fat la lidëza y la valivanza di zitadins, mpedësc l svilup dla persona y la partezipazion efetiva de duc i lauranc ala urganisazion politica, economica y soziela dl Paesc.

Art. 4

La Republica ti recunësc a duc i zitadins l dërt al lëur y la sustën la cundizions tres chëles che chësc dërt possa unì realisà.
Uni zitadin à l duvier de dejëujer, aldò de si pusciblteies y aldò de cie che l uel, n'atività o na funzion che porte pro al prugres materiel o spirituel dla sozietà.

Art. 5

La Republica, una y nia spartibla, recunësc y sustën l'autonomies locales; la realisea ti servijes che depënd dal Stat l dezentramënt aministratif plu ampl; la adatea i prinzips y la metodes de si legislazion ai bujëns dl'autonomia y dl dezentramënt.

Art. 6

La Republica defënd la mendranzes linguistiches cun normes aposta.

Art. 7

L Stat y la Dlieja catolica ie, uni un te si raion, ndependënc y suvrans. Si raporc ie regulei dai Tratac Laterans. La mudazions di Tratac ne n'à nia debujën dl pruzedimënt udù danora per la revijions dla Costituzion, sce la doi pertes les à azetedes.

Art. 8

Duta la cunfescions religëuses ie unfat liedies dan la lege. La cunfescions religëuses che ne ie nia chëla catolica à l dërt de se urganisé aldò de si statuc tan inant che i ne cuntrastea nia cun l urdinamënt giuridich talian. Si raporc cun l Stat ie regulei per lege sun la basa de acurdanzes cun la reprejentanzes respetives. Art. 9 La Republica sustën l svilup dla cultura y la nrescida scientifica y tecnica.
La defënd la cuntreda y l patrimone storich y artistich dla Nazion.

Art. 10

L urdinamënt giuridich talian se cunforma ala normes dl dërt nternaziunel che ie generalmënter recunesciudes.
La cundizion giuridica dl fulestier vën reguleda dala lege aldò dla normes y di tratac nternaziunei.
L fulestier, a chël che l ti vën mpedì te si paesc de eserzité la lidëza democratica garantida dala Costituzion taliana, à l dërt d'asil tl teritore dla Republica aldò dla cundizions dates dant dala lege. L’estradizion dl fulestier per reac politics ne vën nia lasceda pro.

Art. 11

La Talia ie contra la viera coche strumënt de ufenduda ala lidëza d'autri populi y coche mesun per ressolver cunflic nternaziunei; la ie a una, te cundizions de valivanza ai autri Stac, cun la limitazions de suvranità che ie debujën per n urdinamënt che segurëie la pesc y la giustizia danter la Nazions; la sustën la urganisazions nternaziuneles che à chisc fins.

Art. 12

La bandiera dla Republica ie l triculëur talian: vërt, blanch y cueciun, cun trëi strisces verticales unfat grandes.

PERT I

DËRC Y DUVIERES DI ZITADINS TITUL I

RAPORC ZEVII

Art. 13

La lidëza persunela ie nviulabla.
L ne vën lascià pro deguna forma de detenzion, de ispezion o percuisizion persunela y degun' autra limitazion dla lidëza persunela, sce no pervia de n at mutivà dal'autorità giudiziera y mé ti caji y tla manieres ududes danora dala lege.
Te caji de bujën y de prëscia ezeziunei, dac sëura espressamënter dala lege, possa l'autorità de segurëza publica adoté pruvedimënc provisoresc che muessa unì comunichei tl tëmp de carantot ëura al'autorità giudiziera y, sce chësta ne i cunvalidea nia tl tëmp dla carantot ëura che vën do, vëni ratei revuchei restan zënza uni fazion. L vën straufà uni viulënza fisica y morala sun la persones sometudes cochemei a limitazions de lidëza.
La lege stabilësc i lims mascims dl mperjunamënt preventif. Art. 14

L domizil ie nviulabl.
L ne daussa nia unì fat iló ispezions o percuisizions o secuestrazions, sce no tla manieres y ti caji stabilìi dala lege aldò dla garanzies scrites dant per la defendura dla lidëza persunela. I azertamënc y la ispezions per rejons de sanità y segurëza publica o a fins economics y fischei ie regulei da leges spezieles.

Art. 15

La lidëza y la sucretëza dla curespundënza y d'uni autra forma de comunicazion ie nviulables. Si limitazion daussa mé unì dant tres n at mutivà dl' autorità giudiziera y cun la garanzies stabilides dala lege.

Art. 16

Uni zitadin possa jì ncantëur y sté a na maniera liedia te uni pert dl teritore naziunel, ora che tla limitazions che la lege stabilësc n generel per gaujes de sanità o de segurëza. Deguna limitazions ne daussa unì determinedes da rejons politiches. Uni zitadin ie liede de jì ora dl teritore dla Republica y de zapé inò ite, ora che per chël che ie udù danora dala lege.

Art. 17

I zitadins à l dërt de se ancunté pazificamënter y zënza ermes.
Per la reunions, nce chëles te lueges daviertes al publich, ne iel nia debujën de les fé al savëi danora. Dla reunions te lueges publiches ti muessel unì dat comunicazion al'autoriteies che possa mé les pruibì per rejons mutivedes de segurëza y orden publics.

Art. 18

I zitadins à l dërt de se assozië a na maniera liedia, zënza autorisazion, per fins che ne ie nia pruibii per la persones singules dala lege penala.
L'assoziazions sucrëtes y chëles che à, nce ndiretamënter, mires politiches tres urganisazions de carater militaristich ie pruibides.

Art. 19

Duc à l dërt de prufessé si crëidum religëus cun lidëza, te ce forma che mei, ndividuela o assozieda, de nen fé propaganda y de eserzité tl privat y tl publich si cult, sce l ne se trata nia de rituai che va contra la morala.

Art. 20

L carater eclesiastich y l fin dla religion o dl cult de n'assoziazion o istituzion ne daussa no vester gauja de limitazions legislatives spezieles, no de cëries fischeles spezieles per si costituzion, capazità giuridica y uni forma de atività.

Art. 21

Duc à l dërt de manifesté a na maniera liedia si pensier tres la parola, l scrit y uni auter mesun de defujion.
La stampa ne daussa nia vester sometuda a autorisazions o zensures.
L ie mé cunzedù fé na secuestrazion n basa a n at mutivà dl'autorità giudiziera tl cajo de delic per chëi che la lege sun la stampa l autorisea espressamënter, o tl cajo de viulazion dla normes che la lege nstëssa scrij dant per la ndicazion di respunsabli.
Te chisc caji, canche l fossa na gran prëscia y l ne fossa nia puscibl che l'autorità giudiziera ntervëne aslune, possa la secuestrazion dla stampa periodica unì fata da ufizieres de polizai giudiziera che muessa debota, y mei plu tert che 24 ëura do, fé la denunzia al'autorità giudiziera. Sce chësta ne l cunvalidea nia tl tëmp dla 24 ëura che vën do, ie la secuestrazion rateda revucheda y zënza uni fazion.
La lege possa stabilì, cun normes de carater generel, che l vënie fat al savëi i mesuns de finanziamënt dla stampa periodica.
La publicazion de stampa, la reprejentazions y duta l'autra manifestazions che va contra la morala ie pruibides. La lege stabilësc i pruvedimënc adatei a schivé y a safuië la viulazions.

Art. 22

A deguni ne ti daussel unì tëut, per rejons politiches, la capazità giuridica, la zitadinanza y l inuem.

Art. 23

Deguna prestazion persunela o patrimuniela ne ti daussa unì sfurzeda su a zachei sce no n basa ala lege.

Art. 24

Duc possa fé plura dan sunieria per defënder si dërc y i nteresc legitims. La defendura ie n dërt nviulabl te uni stat y degré dla pruzedura. L ti vën segurà a chi che ie zënza mesuns, tres istituc aposta, i mesuns per fé plura y se defënder dan uni giurisdizion. La lege determinea la cundizions y la manieres per la reparazion di fai giudizieres.

Art. 25

Deguni ne daussa unì destëut dal giudesc naturel che ti ie unit precostituì dala lege. Deguni ne daussa unì straufà sce no per forza de na lege che ie jita n forza dan l fat cumetù. Deguni ne daussa unì sometù a mesures de segurëza sce no ti caji udui danora dala lege.

Art. 26

La estradizion dl zitadin possa mé unì lasceda pro sce la ie espressamënter ududa danora dala cunvenzions nternaziuneles.
La ne daussa a uni moda nia unì lasceda pro per reac politics.

Art. 27

La respunsabltà penala ie persunela.
L mputat ne ie nia ratà de gauja nchin che l ne ie nia unì cundanà definitivamënter.
La straufonghes ne daussa nia vester tratamënc che vede contra l sëns dla umanità y les muessa miré ala reeducazion dla persona cundaneda.
La pëina de mort ne ie nia lasceda pro, sce no ti caji udui danora dala leges militeres de viera.2

Art. 28 I funzioneres y i dependënc dl Stat y di ënc publics ie diretamënter respunsabli, aldò dla leges penales, zeviles y aministratives, dl'azions fates n viulazion di dërc. Te chisc caji se spand la respunsabltà zevila ora al Stat y a d'autri ënc publics.

TITUL II

RAPORC ETICH-SOZIEI

Art. 29

La Republica recunësc i dërc dla familia coche sozietà naturela fundeda sun l matrimone.
L matrimone ie basà sun la valivanza morala y giuridica di maridei cun i lims stabilii dala lege a garanzia dla unità dla familia.

Art. 30

L ie duvier y n dërt di genitores de mantenì, istruì y eduché i mutons, ënghe sce i ie nasciui ora dl matrimone.

Ti caji che i genitores ne ie nia boni de l fé se cruzia la lege che l vënie ademplì si duvieres. La lege ti segurea ai mutons nasciui ora dl matrimone uni defendura giuridica y soziela cumpatibla cun i dërc di cumëmbri dla familia legitima.
La lege scrij dant la normes y i lims per la nrescida dla paternità.

Art. 31

La Republica alesirea cun mesures economiches y d'autri pruvedimënc la furmazion dla familia y l ademplimënt di duvieres liei limpea, tenian cont a na maniera particulera dla families cun truep mutons.
La defënd la maternità, la nfanzia y la junëza, sustenian la istituzions che ie debujën per chësc fin.

Art. 32

La Republica defënd la sanità coche dërt ndividuel de basa y coche nteres dla culetività, y la garantësc cures debant a chi che nen à debujën.
Deguni ne possa unì sfurzà a n cër tratamënt saniter sce no per despusizion de lege. La lege ne daussa te degun cajo viulé i lims dac dant dal respet dla persona umana.

Art. 33

L'ert y la scienza ie liedies y nce si nseniamënt ie liede.
La Republica dà dant la normes genereles sun la istruzion y la istituesc scoles stateles per duc i ordens y degreies.
Ënc y privac à l dërt de istituì scoles y istituc d'educazion, zënza che chësc ti coste zeche al Stat. Tl fissé i dërc y la ublianzes dla scoles nia stateles che se damanda la parificazion muessa la lege ti seguré lidëza plëina y a si sculeies n tratamënt scolastich valif a chël di sculeies dla scoles stateles. L ie scrit dant n ejam de Stat per l'amiscion ai ordens y degreies dla scoles defrënc o per la cuntlujion de chisc y per l'abilitazion al' eserzitazion prufescionela.
La istituzions de cultura auta, l'universiteies y l'academies, à l dërt de se dé urdinamënc autonoms ti lims stabilii dala leges dl Stat.

Art. 34

La scola ie davierta a duc.
La istruzion de basa, mpartida per almanco ot ani, ie ublienta y debant.
Chi che à capaziteies y meric à l dërt de arjonjer i degreies plu auc di studesc ënghe sce i ne n à nia i mesuns.
La Republica realisea chësc dërt cun stipendiums, cuntribuc ala families y d'autri pruvedimënc, che muessa unì atribuii tres cuncors.

TITUL III

RAPORC ECONOMICS

Art. 35

La Republica defënd l lëur te duta si formes y aplicazions. La se cruzia dla furmazion y l svilup prufescionel di lauranc. La sustën y la ncurajea l'acurdanzes y la urganisazions nternaziuneles che mira a afermé y regulé l dërt dl lëur. La recunësc la lidëza d'emigrazion, restan mpé la ublianzes stabilides dala lege tl nteres generel, y la defënd l lëur talian oradecà.

Art. 36 L laurant à l dërt de giapé n paiamënt pruporzionel ala cuantità y ala cualità de si lëur y che sibe te uni cajo assé per seguré a sé nstës y a si familia na vita liedia y denitëusa. La dureda mascima dl di de lëur ie stabilida dala lege. L laurant à l dërt a n di liede al'ena y uni ann a feries paiedes, y l ne possa nia renunzië a chësc.

Art. 37

L'ëila lauranta à i medemi dërc y giapa, a valivanza de lëur, la medema retribuzions che ti spieta al laurant. La cundizions de lëur muessa lascé pro che la posse ademplì si funzion essenziela per la familia y seguré al'oma y al mut na prutezion adateda speziela.
La lege stabilësc l lim minim d'età per l lëur a paiamënt.
La Republica defënd l lëur di mëndri d'età cun normes spezieles y la ti garantësc, a valivanza de lëur, l dërt ala valivanza de retribuzion.

Art. 38

Uni zitadin che ne à nia la capazità de lauré y che ne à nia i mesuns che ie debujën per viver à l dërt al mantenimënt y a n'assistënza soziela.
I lauranc à l dërt ala previdënza y al'assegurazion de mesuns adatei a si esigënzes de vita tl cajo de n nzidënt, malatia, nvalidità y vedlëza y de dejocupazion nia ulentera. Chi che ne ie nia boni de lauré y chëi che à n handicap fisich à l dërt al'educazion y ala vianvieda prufesciunela.
Di duvieres udui danora te chësc articul se cruzia i organns y la istituzions che ie njiniei ite o sustenii dal Stat. L'assistënza privata ie liedia.

Art. 39

La urganisazion sindachela ie liedia.
Ai sindacac ne ti possel nia unì sfurzà su d'autra ublianzes ora che si registrazion pra ufizies locai o zentrei, aldò dla normes de lege. L ie cundizion per la registrazion che i statuc di sindacac se débe n urdinamënt ntern sun na basa democratica.
I sindacac registrei à persunalità giuridica. I possa, reprejentei unitermënter n proporzion al numer de si scric ite, stipulé cuntrac culetifs de lëur cun fazion ublienta per duc chëi che fej pert dla categories a chëles che l cuntrat fej referimënt.

Art. 40 L dërt de scioper vën eserzità tl cheder dla leges che l regulea.

Art. 41 La scumenciadiva privata ie liedia. La ne daussa nia se dejëujer tl cuntrast cun l utl soziel o a na maniera che gauje dann ala segurëza, ala lidëza, ala denità umana. La lege determinea i programs y i cuntroi adatei acioche l'atività economica publica y privata posse unì ndrëzeda via y coordineda a fins soziei.

Art. 42 La proprietà ie publica o privata. I bëns economics ie dl Stat, de ënc o de privac. La proprietà privata ie recunesciuda y garantida dala lege, che nen determinea la manieres de compra, de gudimënt y la limitazions per seguré si funzions sozieles y per la fé azessibla a duc. La proprietà privata possa unì, ti caji udui danora dala lege y sun na ndenisazion, despuscioneda per rejons de nteres generel. La lege stabilësc la normes y la limitazions dla suzescion legitima y testamentera y i dërc dl Stat sun l'arpejons.

Art. 43

Ai fins dl utl generel possa la lege resservé dantaprima o trasferì, tres despuscion contra na ndenisazion, al Stat, a ënc publics o a assoziazions de lauranc o cunsumadëures cërta mprejes o categories de mprejes che reverda servijes publics essenziei o funtanes d'energia o situazions de monopol y che à dantaldut carater de nteres generel.

Art. 44

Per arjonjer na rededa raziunela di teraces y per crië raporc soziei giusć somët la lege l proprieter privat di teraces a duvieres y liams, la stabilësc limitazions a si estenscion aldò dla regions y di raions agreres, la sustën y scrij dant la bonificazion di teraces, la trasfurmazion di latifonc y la recostruzion dla uniteies produtives; la sustën la proprietà pitla y mesana. La lege vëij danora pruvedimënc a bën di raions da mont. Art. 45

La Republica recunësc la funzion soziela dla cooperazion a carater de mutualità y zënza fins de speculazion privata. La lege sustën y juda cun i mesuns adatei si svilup y segurea tres cuntroi aposta si carateristica y mires. La lege regulea la scunanza y l svilup dl artejanat. Art. 46 Per la revalutazion economica y soziela dl lëur n armunia cun i bujëns dla produzion recunësc la Republica l dërt di lauranc de tò pert, tla manieres y ti lims stabilii dala lege, ala gestion dl'aziendes.

Art. 47

La Republica ncurajea y defënd l sparani te duta si formes; la disciplinea, coordinea y cuntrolea l eserzize dl credit. La sustën l azes dl sparani populer ala proprietà dl'abitazion, ala furmazion dla pitla proprietà de cultivazion direta y al nvestimënt aziuner diret y ndiret ti gran cumplesc produtifs dl Paesc.

TITUL IV

RAPORC POLITICS

Art. 48

Litadëures ie duc i zitadins, ëi y ëiles, che à arjont la majera età. La vela ie persunela y valiva, liedia y sucrëta. Lité ie n duvier zivich. La lege stabilësc i recuisic y la modaliteies per l eserzize dl dërt de vela di zitadins residënc oradecà y segurea si efetività. A chësc fin vëniel istituì na zircoscrizion Éster per la vela dla Cameres, a chëla che l ti vën assenià na cumpëida de sëntes liteles stabilida da norma costituzionela y aldò de criteres determinei dala lege.3 L dërt de vela ne daussa nia unì limità sce no per mancianza de capazità zevila o per fazion de sentënza penala che ne possa nia unì revucheda o ti caji de denità morala mancënta ndichei dala lege.

Art. 49

Duc i zitadins à l dërt de se assozië a na maniera liedia te partic per tò pert cun metoda democratica tla determinazion dla politica naziunela.

Art. 50

Duc i zitadins possa prejenté petizions ala Cameres per se damandé pruvedimënc legislatifs o purté dant bujëns generei.

Art. 51

Duc i zitadins dl un y dl auter sés possa avëi azes ai ufizies publics y ala ncëries liteles te cundizions de valivanza aldò di recuisic udui danora dala lege. A chësc fin sustën la Republica cun pruvedimënc aposta la valivanza dla chances danter ëiles y ëi.4 Per l'amiscion ai ufizies publics y ala ncëries liteles possa la lege parifiché ai zitadins i talians che ne fej nia pert dla Republica. Chi che ie cherdà a dejëujer funzions publiches liteles à l dërt de avëi a despusizion l tëmp che ie de bujën a si ademplimënt y de mantenì si stiera. Art. 52 La defendura dla Patria ie n duvier sant dl zitadin. L servisc militer ie ublient ti lims y tla manieres ududes danora dala lege. Si ademplimënt ne danejea nia la pusizion de lëur dl zitadin y nianca l eserzize di dërc politics. L urdinamënt dla Forzes armedes se tën al spirt democratich dla Republica.

Art. 53

Duc à l duvier de purté pro ala spëises publiches aldò de si capazità cuntributiva. L sistem dla chëutes se tën ai criteres de prugressività.

Art. 54

Duc i zitadins à l duvier de vester fedei ala Republica y de usservé la Costituzion y la leges. I zitadins a chëi che l ti ie unit sëurandat funzions publiches à l duvier de les ademplì cun disciplina y unëur, fajan juramënt ti caji udui danora dala lege.

PERT II

URDINAMËNT DLA REPUBLICA

TITUL I

L PARLAMËNT

Sezion I

La Cameres

Art. 55

L Parlamënt ie metù adum dala Camera di deputac y dal Senat dla Republica. L Parlamënt ruva mé adum tla reunion di cumëmbri de tramedoi Cameres ti caji udui danora dala Costituzion.

Art. 56

La Camera di deputac vën liteda n basa a na vela universela y direta. L numer di deputac ie de siescëntytrënta. Dodesc de chisc ie litei tla zircoscrizion Éster. Duc i litadëures che à cumplì vintecin ani n l di dla veles possa unì litei deputac. La partizion dla sëntes liteles danter la zircoscrizions, ora che l numer de sëntes liteles asseniedes ala zircoscrizion Éster, vën fata spartian l numer di abitanc dla Republica, da coche l resultea dala ultima cumpëida dla populazion, per siescëntydejedot y partian su la sëntes liteles n proporzion ala populazion de uni zircoscrizion, sun la basa di cuozienc ntieres y di resć plu auc.5

Art. 57

L Senat dla Republica vën lità sun basa regiunela, ora che la sëntes liteles asseniedes ala zircoscrizion Éster. L numer di senatores da lité ie de trëicëntychindesc, de chisc ie sies litei tla zircoscrizion Èster. Deguna Region ne daussa avëi manco che set senatores; l Molise nen à doi, la Valle d'Aosta nen à un. La partizion dla sëntes liteles danter la Regions, ora che l numer de sëntes liteles asseniedes ala zircoscrizion Éster, vën fata, do che l ie unit aplicà la despusizions dl coma da dant, n proporzion ala populazion dla Regions, da coche la resultea dala ultima cumpëida dla populazion, sun la basa di cuozienc ntieres y di resć plu auc.6 Art. 58

I senatores ie litei cun vela universela y direta dai litadëures che à cumplì l vintecinejim ann d'età. Duc i litadëures che à cumplì carant'ani possa unì litei senatores. Art. 59

Senator de dërt y a vita ie, ora che sce l renunzia, chi che ie stat Presidënt dla Republica. L Presidënt dla Republica possa numiné senatores a vita cin zitadins che à purtà pro al unëur y ala gloria dla Patria per si meric tl ciamp soziel, scientifich, artistich y leterer.

Art. 60

La Camera di deputac y l Senat dla Republica vën litei per cin ani. La dureda de uniuna dla doi Cameres ne possa nia unì slungeda sce no per lege y mé tl cajo de viera.7

Art. 61 La veles dla Cameres nueves vën tenides tl tëmp de setanta dis dala fin de chëles da dant. La prima reunion ne vën nia fata plu tert che n l vintejim di do la veles. Nchin che la Cameres nueves ne ie nia unides adum tla reunion ie i pudëies de chëles da dant slungei.

Art. 62

La Cameres se anconta de dërt n l prim di nia de festa de fauré y de utober. Uniuna dla Cameres possa unì cherdeda ite te na reunion straurdenera sun scumenciadiva de si Presidënt o dl Presidënt dla Republica o de n terzo de si cumpunënc. Canche una dla doi Cameres ruva adum te na reunion straurdenera, ie de dërt ënghe cherdeda ite l'autra.

Art. 63

Uniuna dla doi Cameres litea danter si cumpunënc l Presidënt y l ufize de presidënza. Canche dut l Parlamënt se anconta te na senteda culetiva ie l Presidënt y l Ufize de presidënza chëi dla Camera di deputac. Art. 64 Uni Camera adotea si regulamënt a maiuranza assoluta de si cumpunënc. La sentedes ie publiches; purempò possa uniuna dla doi Cameres y l Parlamënt canche l ruva adum cun tramedoi Cameres delibré de se ancunté te na senteda sucrëta. La delibrazions de uni Camera y dl Parlamënt ne vel nia sce la maiuranza de si cumpunënc ne ie nia presënta, y sce les ne ie nia adotedes a maiuranza di presënc, ora che sce la Costituzion scrij dant na maiuranza speziela. I cumëmbri dl Guviern, ënghe sce i ne fej nia pert dla Cameres, à l dërt, y sce damandei, la ublianza de tò pert ala sentedes. I muessa unì audii uni iede che i se l damanda.

Art. 65

La lege determinea i caji de nia litabltà y de ncumpatibltà cun l ufize de deputat o de senator. Deguni ne possa fé pert tl medemo tëmp pra la doi Cameres.

Art. 66

Uni Camera giudichea i tituli d'amiscion de si cumpunënc y la gaujes de nia litabltà y de ncumpatibltà che se à purtà pro.

Art. 67

Uni cumëmber dl Parlamënt reprejentea la Nazion y eserzitea si funzions zënza liam de mandat.

Art. 68

I cumëmbri dl Parlamënt ne possa nia unì cherdei a respuender dla minonghes purtedes a esprescion y dla ujes dates ju tl eserzize de si funzions.
Zënza l’autorisazion dla Camera de chëla che l fej pert ne daussa degun cumëmber dl Parlamënt unì sometù a percuisizion persunela o a cësa, y l ne daussa nia unì arestà o te n'autra maniera unì derubà de si lidëza persunela, o unì tenì te detenzion, ora che sce tla esecuzion de na sentënza nia revucabla de cundana, o sce l vën abinà tl at de cumplì n delit per chël che l ie udù danora l arest ublient n flagranza. N’autorisazion ie oradechël nce debujën per somëter i cumëmbri dl Parlamënt a nterzetazions, te ce forma che mei, de si cunversazions o comunicazions y per secuestré si curespundënza.8 Art. 69 I cumëmbri dl Parlamënt giapa na ndenità stabilida dala lege.

Sezion II

La furmazion dla leges

Art. 70

La funzion legislativa vën eserziteda da tramedoi Cameres adum.

Art. 71

La scumenciadiva dla leges ti spieta al Guviern, a uni cumëmber dla Cameres y ai organns y ënc a chëi che la sibe cunferida dala lege costituzionela. L popul eserzitea la scumenciadiva dla leges tres la pruposta, da pert de almanco cincanta litadëures, de n proiet scrit te articuli.

Art. 72

Uni dessëni de lege prejentà a na Camera vën, aldò dla normes de si regulamënt, ejaminà da na cumiscion y pona dala Camera nstëssa, che l apurvea articul per articul y cun litazion finela. L regulamënt stabilësc pruzedimënc scurtei per dessënies de lege che ie unic detlarei de prëscia. L possa oradechël stabilì te ce caji y formes che l ejam y l'apurvazion di dessënies de lege ti vën trasferii a cumiscions, nce permanëntes, metudes adum a na maniera da spidlé la proporzion dla grupes parlamenteres. Nce te chisc caji, nchin tl mumënt de si apurvazion definitiva, vën l dessëni de lege remandà ala Camera, sce l Guviern o n diejejim di cumpunënc dla Camera o n cuinto dla cumiscion se damanda che l vënie purtà a descuscion y a litazion tla Camera nstëssa o che l vënie sometù a si apurvazion finela mé cun detlarazions de vela. L regulamënt determinea la formes de publizità di lëures dla cumiscions.
La pruzedura normala d'ejam y d'apurvazion direta da pert dla Camera vën for adoteda per dessënies de lege tla materia costituzionela y litela, de delegazion legislativa, d'autorisazion a ratifiché tratac nternaziunei, d'apurvazion de bilanc y cunsuntifs.

Art. 73

La leges vën promulghedes dal Presidënt dla Republica tl tëmp de n mëns dal'apurvazion. Sce la Cameres, uniuna a maiuranza assoluta de si cumpunënc, nen detlarea la prëscia, vën la lege cunedida tl tëmp stabilì da chësta. La leges vën publichedes debota do che les ie unides cunedides y les va n forza n l chidejejim di do si publicazion, ora che sce la leges nstësses stabilësc n terminn defrënt.

Art. 74

L Presidënt dla Republica, dan promulghé la lege, possa se damandé cun na nutizia mutiveda ala Cameres na delibrazion nueva. Sce la Cameres apurvea inò la lege, muessa chësta unì cunedida.

Art. 75

L vën cherdà ora n referendum populer per delibré l'abrogazion, defin o n pert, de na lege o de n at che à valor de lege, canche cincantamile litadëures o cin Cunselieres regiunei se l damanda. L referendum ne vën nia lascià pro per la leges sun la chëutes y dl bilanz, de amnistia y de reduzion dla pëina y per chëles d'autorisazion a ratifiché tratac nternaziunei.
L dërt de partezipé al referendum à duc i zitadins cherdei a lité la Camera di deputac. La pruposta sometuda a referendum ie apurveda sce l à tëut pert ala vela la maiuranza de chi che nen à l dërt, y sce l ie unit arjont la maiuranza dla ujes valëivles.
La lege determinea la maniera d'atuazion dl referendum.

Art. 76

L eserzize dla funzion legislativa ne possa nia unì delegà al Guviern sce no cun la determinazion di prinzips y criteres diretifs y mé per n tëmp limità y per ogec definii.

Art. 77

L Guviern ne daussa, zënza delegazion dla Cameres, dé ora degun decrec che ébe valor de lege urdenera. Canche l Guviern adotea, te caji straurdeneres y de prëscia, sota si respunsabltà, pruvedimënc provisoresc cun forza de lege, muessel i prejenté n chël di per la cunverscion ala Cameres che, nce sce les ie unides desliedes, vën cherdedes ite aposta y vën adum tl tëmp de cin dis. I decrec pierd fazion dal scumenciamënt inant, sce i ne ie nia tramudei te lege tl tëmp de sessanta dis da si publicazion. Ma la Cameres possa a uni moda regulé cun lege i raporc giuridics che se porta pro sun la basa di decrec nia tramudei.

Art. 78 La Cameres delibrea la cundizion de viera y ti sëurandà al Guviern i pudëies che ie debujën.

Art. 79 L'amnestia y la reduzion dla pëina vën cunzedudes cun lege delibreda a maiuranza di doi terzi di cumpunënc de uni Camera, te uni si articul y tla litazion finela. La lege che lascia pro l'amnistia o la reduzion dla pëina stabilësc ënghe l terminn per si aplicazion. Te uni cajo ne possa l'amnistia y l ndult nia unì aplichei a reac cumetui do la prejentazion dl dessëni de lege.9

Art. 80

La Cameres autorisea cun lege la ratificazion di tratac nternaziunei che ie de natura politica, o che vëij danora arbitrac o regulamënc giudizieres, o che cumporta mudazions dl teritore o cëries sun la finanzes o mudazions de leges.

Art. 81

La Cameres apurvea uni ann i bilanc y l rendicont cunsuntif prejentei dal Guviern. L eserzize provisore dl bilanz ne possa nia unì lascià pro sce no per lege y per tëmps nia plu lonc de ndut cater mënsc. Cun la lege d'apurvazion dl bilanz ne iel nia mesun stabilì chëutes y spëises nueves. Uni autra lege che cumporta spëises nueves y majeres muessa dé sëura i mesuns per les sustenì. Art. 82 Uni Camera possa nvië via nrescides sun materies de nteres publich. A chësc fin numineiela danter si cumpunënc na cumiscion furmeda a na maniera che spidlea la proporzions dla grupes defrëntes. La cumiscion de nrescida passa ala nrescida y ai ejams cun i medemi pudëies y la medema limitazions dl' autorità giudiziera.

TITUL II

L PRESIDËNT DLA REPUBLICA

Art. 83 L Presidënt dla Republica vën lità dal Parlamënt te na senteda a chëla che si cumpunënc tòl pert deberieda. Pra la vela tòlel pert trëi deleghei per uni Region litei dal Cunsëi regiunel a na moda che la reprejentanza dla mendranzes sibe segureda. La Valle d'Aosta à mé un n delegà. La vela dl Presidënt dla Republica vën fata cun litazion sucrëta a maiuranza di doi terzi dl'assemblea. Do la terza litazion iel assé dla maiuranza assoluta.

Art. 84 Uni zitadin che à cumplì cincant'ani y che god di dërc zevii y politics possa unì lità Presidënt dla Republica. La funzion de Presidënt dla Republica ie ncumpatibla cun uni autra ncëria. L paiamënt y la dotazion dl Presidënt vën determinei per lege.

Art. 85 L Presidënt dla Republica vën lità per set ani. Trënta dis dan che l tóme l terminn chërd l Presidënt dla Camera di deputac ite na senteda dl Parlamënt y di deleghei regiunei per lité l Presidënt dla Republica nuef. Sce la Cameres ie desliedes o sce l mancia manco de trëi mënsc nchin a si destumënza, vën la veles fates tl tëmp de chindesc dis dala reunion dla Cameres nueves. Ntant vëniel slungià i pudëies dl Presidënt tla ncëria.

Art. 86 Te uni cajo che l Presidënt dla Republica ne pudëssa nia eserzité si funzions vën chëstes eserzitedes dal Presidënt dl Senat. Tl cajo de mpedimënt permanënt o de mort o de dimiscions dl Presidënt dla Republica, chërd l Presidënt dla Camera di deputac ora la vela dl Presidënt dla Republica nuef tl tëmp de chindesc dis, ora che per n tëmp plu lonch, sce la Cameres ie unides desliedes o sce l mancia manco che trëi mënsc nchin a si destumeda.

Art. 87

L Presidënt dla Republica ie l sëurastant dl Stat y reprejentea l'unità naziunela. L possa ti mandé nutizies ala Cameres. L chërd ora la veles dla Cameres nueves y determinea la prima reunion. L autorisea la prejentazion ala Cameres di dessënies de lege de scumenciadiva dl Guviern. L promulghea la leges y dà ora i decrec che à valor de lege y i regulamënc. L chërd ora i referendums populeres ti caji udui danora dala Costituzion. L numinea, ti caji dac sëura dala lege, i funzioneres dl Stat. L acreditea y rezev i reprejentanc diplomatics, l ratifichea i tratac nternaziunei, do avëi giapà, sce l ie debujën, l'autorisazion dla Cameres. L à l cumando dla Forzes armedes, l sëuranstà al Cunsëi plu aut de defendura costituì aldò dla lege, l detlarea l stat de viera delibrà dala Cameres. L ie sëuranstant dl Cunsëi plu aut dla magistratura. L possa cunzeder grazia y mudé la pëines. L cunferësc la uneranzes dla Republica.

Art. 88

L Presidënt dla Republica possa deslië la Cameres o nce mé una dla doves do che l à audì si presidënc. L ne daussa nia eserzité chësta facultà ti ultimi sies mënsc de si mandat, ora che sce chisc curespuend defin o n pert cun i sies mënsc dla legislatura.10

Art. 89

Degun at dl Presidënt dla Republica vel sce l ne ie nia contrasotscrit dai ministri propunënc che se n tòl la respunsabltà. I ac che à valor legislatif y i autri ac dac sëura dala lege vën nce contrasotscric dal Presidënt dl Cunsëi di ministri.

Art. 90

L Presidënt dla Republica ne ie nia respunsabl di ac fac tl eserzize de si funzions, ora che per tradimënt aut o per atentat ala Costituzion. Te chisc caji vëniel metù tl stat d'acusa dal Parlamënt te na senteda culetiva, cun la maiuranza assoluta de si cumëmbri.

Art. 91

Dan sëurantò si funzions fej l Presidënt dla Republica juramënt de fedeltà ala Republica y d’usservanza dla Costituzion dan l Parlamënt ruvà adum te na senteda culetiva.

TITUL III

L GUVIERN

Sezion I

L Cunsëi di ministri

Art. 92

L Guviern dla Republica ie metù adum dal Presidënt dl Cunsëi y dai ministri che costituesc adum l Cunsëi di ministri. L Presidënt dla Republica numinea l Presidënt dl Cunsëi di ministri y, sun pruposta de chësc, i ministri.

Art. 93

L Presidënt dl Cunsëi di ministri y i ministri, dan sëurantò si funzions, fej juramënt tla mans dl Presidënt dla Republica.

Art. 94

L Guviern muessa avëi la crëta dla doi Cameres.
Uni Camera acurdea y revuchea la crëta tres mozion mutiveda y liteda cun apel numinel. Tl tëmp de diesc dis da si furmazion se prejentea l Guviern ala Cameres per giapé la crëta. La usc cuntrera de una o de tramedoi Cameres sun na pruposta dl Guviern ne cumporta deguna ublianza de dimiscions. La mozion de desfidënza muessa unì sotscrita da almanco n diescejim di cumpunënc dla Camera y possa permò unì metuda n descuscion trëi dis do si prejentazion.

Art. 95

L Presidënt dl Cunsëi di ministri mëina la politica generela dl Guviern y l nen ie respunsabl. L mantën l’unità de direzion politica y aministrativa sustenian y coordinan l'atività di ministri. I ministri ie respunsabli colegialmënter di ac dl Cunsëi di ministri, y ndividualmënter di ac de si ciamps de cumpetënza. La lege se cruzia dl urdinamënt dla Presidënza dl Cunsëi y determinea l numer, l'atribuzions y l'urganisazion di ministeres. Art. 96 L Presidënt dl Cunsëi di ministri y i ministri, nce sce i ne ie nia plu te si ncëria, ie sometui, per i reac cumetui tl eserzize de si funzions, ala giurisdizion urdenera, do che l ie unit dat l'autorisazion dl Senat dla Republica o dla Camera di deputac, aldò dla normes stabilides dala lege costituzionela.11

Sezion II

L'Aministrazion Publica

Art. 97 I ufizies publics ie urganisei aldò de despusizions de lege, a na maniera che l sibe segurà l bon andamënt y la mparzialità dl'aministrazion. Tl urdinamënt di ufizies iel determinà i ciamps de cumpetënza, l'atribuzions y la respunsablteies di funzioneres. Ala stieres tl'aministrazion publica àn azes tres n cuncors, ora che ti caji stabilii dala lege.

Art. 98

I mplighei publics ie a servisc estlusif dla Nazion.
Sce i ie cumëmbri dl Parlamënt, possi mé arjonjer na promozion pervia dl'età de servisc. N possa stabilì cun lege limitazions al dërt de se scrì ite a partic politics per i magistrac, per i militers de cariera tl servisc atif, per i funzioneres y i agënc dla polizai, i reprejentanc diplomatics y consuleres oradecà.

Sezion III I organns ausilieres

Art. 99

L Cunsëi naziunel dl'economia y dl lëur ie metù adum, tla manieres stabilides dala lege, da esperc y da reprejentanc dla categories produtives, te na mesura che tënie cont de si mpurtanza aldò de si cumpëida y cualità.
L ie l organn de consulënza dla Cameres y dl Guviern per la materies y aldò dla funzions che ti ie unides atribuides dala lege.
L à la scumenciadiva legislativa y l possa purté pro al'elaborazion dla legislazion economica y soziela aldò di prinzips y ti lims stabilii dala lege.

Art. 100

L Cunsëi de Stat ie organn de consulënza giuridich-aministrativa y de scunanza dla giustizia tl'aministrazion. La Chëurt di conc eserzitea l cuntrol preventif de legitimità sun i ac dl Guviern, y nce chël che vën do sun la gestion dl bilanz dl Stat. La tòl pert, ti caji y tla formes stabilides dala lege, al cuntrol sun la gestion finanziera di ënc a chëi che l Stat dà cuntribuc urdeneres. La ti comunichea diretamënter ala Cameres l resultat de si cuntrol.
La lege garantësc la ndependënza di doi istituc y de si cumpunënc dan l Guviern. TITUL IV LA MAGISTRATURA

Sezion I

Urdinamënt giurisdiziunel

Art. 101

La giustizia ie aministreda tl inuem dl popul. I giudesc ie mé sometui ala lege. Art. 102

La funzion giurisdiziunela vën eserziteda da magistrac urdeneres istituii y regulei dala normes sun l urdinamënt giudizier. L ne daussa nia unì istituì giudesc straurdeneres o giudesc speziei. L possa unì istituì mé pra i organns giudizieres urdeneres sezions spezialisedes per cërta materies, nce cun la partezipazion de zitadins adatei che ne fej nia pert dla magistratura. La lege regulea i caji y la formes dla partezipazion direta dl popul al'aministrazion dla giustizia.

Art. 103

L Cunsëi de Stat y i autri organns de giustizia aministrativa à giurisdizion per la scunanza ti cunfronc dl'aministrazion publica di nteresc legitims y, te materies particuleres ndichedes dala lege, nce di dërc sogetifs. La Chëurt di Conc à giurisdizion tla materies de cuntabltà publica y tl'autres spezifichedes dala lege. I tribunai militeres tl tëmp de viera à la giurisdizion stabilida dala lege. Tl tëmp de pesc ài mé giurisdizion per reac militeres cumetui da persones che fej pert dla Forzes armedes.

Art. 104

La magistratura ie n ordenn autonom y ndependënt da uni auter pudëi. A cë dl Cunsëi plu aut dla magistratura ie l Presidënt dla Republica. L nen fej pert de dërt l prim presidënt y l procuradëur generel dla Chëurt de cassazion. I autri cumpunënc ie litei per doi terzi da duc i magistrac urdeneres danter la persones che fej pert dla categories defrëntes, y per n terz dal Parlamënt te na senteda tenida adum danter prufessëures urdeneres de università de materies giuridiches y aucac do chindesc ani de pratica de lëur. L Cunsëi litea n vizepresidënt danter i cumpunënc desiniei dal Parlamënt. I cumëmbri litei dl Cunsëi resta tla ncëria per cater ani y ne possa nia inò debota unì litei. I ne daussa nia, nchin che i ie tla ncëria, vester scric ite ti albums prufesciunei, y nianca fé pert dl Parlamënt o de n Cunsëi regiunel.

Art. 105

Aldò dla normes dl urdinamënt giudizier ti spietel al Cunsëi plu aut dla magistratura l'assunzions, l'asseniazions y i trasferimënc, la promozions y i pruvedimënc disciplineres per cie che reverda i magistrac.

Art. 106

La numinazions di magistrac vën fates tres cuncors. La lege sun l urdinamënt giudizier possa lascé pro la numinazion, nce tres vela, de magistrac unereres per duta la funzions atribuides a giudesc singuli. Sun pruposta dl Cunsëi plu aut dla magistratura possel unì cherdà tla ncëria de cunselieres de cassazion, per meric straurdeneres, prufessëures urdeneres de università te materies giuridiches y avocac che ébe chindesc ani de servisc y che sibe scric ite ti albums speziei per la giurisdizions plu autes. Art. 107 I magistrac ne possa nia unì destituii. I ne possa nia unì suspendui temporermënter o per for y ne daussa nia unì trasferii a d'autra sëntes y funzions sce no do na dezijion dl Cunsëi plu aut dla magistratura, tëuta o per la rejons y cun la garanzies de defendura stabilides dal urdinamënt giudizier o cun si cunsëns. L Minister dla giustizia à la facultà de nvië via l'azion disciplinera. I magistrac se defrënzieia danter ëi mé per la defrënzia de si funzions. L ministere publich god dla garanzies stabilides te si cunfronc dala normes sun l urdinamënt giudizier.

Art. 108

La normes sun l urdinamënt giudizier y sun uni magistratura ie stabilides cun lege. La lege segurea la ndependënza di giudesc dla giurisdizions spezieles, dl ministere publich pra chëstes, y de duc i autri che fej pert dl'aministrazion dla giustizia.

Art. 109

L'autorità giudiziera à l cumando diret dla polizai giudiziera. Art. 110

Restan mpé la cumpetënzes dl Cunsëi plu aut dla magistratura, ti spietel al Minister dla giustizia la urganisazion y l funzionamënt di servijes che reverda la giustizia. Sezion II Normes sun la giurisdizion

Art. 111

La giurisdizion vën atueda tres n pruzes giust regulà dala lege.12 Uni pruzes se dejëuj tl contraditore dla doi pertes, te cundizions de valivanza, dan a n giudesc terzo y nia de pert. La lege nen garantësc la dureda adegueda.12 Tl pruzes penal, assegurea la lege che la persona acuseda de n reat vënie, tan tosc che la va, nfurmeda a na maniera resserveda dla natura y dla rejons dl'acusa fata contra d'ël; che l ti vënie dat l tëmp y la cundizions che ie debujën per njinië si defendura; che l ébe la facultà, dan l giudesc, de damandé ora o de fé damandé ora la persones che fej detlarazions sun si cont, de giapé la cunvocazion y la nterogazion de persones a si defendura tla medema cundizions dl'acusa y l'acuisizion de uni auter mesun de proa a si bën; che la sibe sustenida da n nterpret sce la ne ntënd o ne rejona nia l lingaz adurvà tl pruzes.12 L pruzes penal ie regulà dal prinzip dl contraditore tla furmazion dla proa. La gauja dl acusà ne daussa nia unì desmustreda sun la basa de detlarazions fates da chi, per vela liedia, se à de si ulentà for retrat dala nterogazion da pert dl acusà o de si defensëur.12 La lege regulea i caji te chëi che la furmazion dla proa ne vën nia fata n contraditore tl cunsëns dl mputà o per mpuscibltà azerteda de natura ogetiva o per fazion de n cumpurtamënt desmustrà contra la lege.12 Duc i pruvedimënc giurisdizionei muessa vester mutivei. Contra la sentënzes y contra i pruvedimënc sun la lidëza persunela pronunziei dai organns giurisdiziunei urdeneres o speziei vëniel for lascià pro de fé recurs pra la Cassazion per viulazion de lege. N daussa mé desvië da chësta norma per la sentënzes di tribunai militeres tl tëmp de viera. Contra la dezijions dl Cunsëi de Stat y dla Chëurt di conc vën l recurs pra la Cassazion mé lascià pro per la rejons che reverda la giurisdizion.

Art. 112

L ministere publich à la ublianza de eserzité l'azion penala.

Art. 113

Contra i ac dl'aministrazion publica vëniel for lascià pro la defendura giurisdiziunela di dërc y di nteresc legitims dan ai organns de giurisdizion urdenera o aministrativa. Chësta defendura giurisdiziunela ne daussa nia unì stluta ora o limiteda a mesuns particuleres de mpuniazion o per cërta categories de ac. La lege determinea ciun organns de giurisdizion che possa anulé i ac dl'aministrazion publica ti caji y cun la fazions ududes danora dala lege nstëssa.

TITUL V

LA REGIONS, LA PROVINZIES, I CHEMUNS

La Republica ie costituida dai Chemuns, dala Provinzies, dala Ziteies metropolinanes, dala Regions y dal Stat. I Chemuns, la Provinzies, la Ziteies metropolitanes y la Regions ie ënc autonoms cun si statuc, pudëies y funzions aldò di prinzips fissei dala Costituzion. Roma ie la capitela dla Republica. La lege dl Stat disciplinea si urdinamënt.13

Art. 115 14

Abrogà.

Art. 116

L Friuli-Venezia Giulia, la Sardegna, la Sicilia, l Trentin-Südtirol, la Valle d'Aosta à formes y cundizions particuleres d'autonomia, aldò di statuc speziei adotei cun lege costituzionela. La Region Trentin-Südtirol ie costituida dala Provinzies autonomes de Trënt y de Bulsan. D'autra formes y cundizions particuleres d'autonomia che reverda la materies nunziedes tl terzo coma dl articul 117 y la materies ndichedes dal segondo coma dl medemo articul pra i pustoms l), ti lims dla urganisazion dla giustizia de pesc, n) y s), possa unì atribuides a d'autra Regions, cun lege statela sun scumenciadiva dla Region nteresseda, do che l ie unit audì i ënc locai, tl respet di prinzips nunziei tl articul 119. La lege vën apurveda dala Cameres a maiuranza assoluta di cumpunënc, a una danter l Stat y la Region nteresseda.15

Art. 117

L pudëi legislatif vën eserzità dal Stat y dala Regions tl respet dla Costituzion y di liams che se porta pro dala ublianzes nternaziuneles.
L Stat à legislazion estlusiva te chësta materies:

  • a) politica estera y raporc nternaziunei dl Stat; raporc dl Stat cun la Union europeica; dërt d'asil y

cundizion giuridica di zitadins di Stac che ne fej nia pert dla Union europeica; b) imigrazion; c) raporc danter la Republica y la cunfescions religioses; d) defendura y Forzes armedes; segurëza dl Stat; ermes, munizions y esplosifs; e) munëida, scunanza dl sparani y marcei finanzieres; defendura dla concurënza; sistem dla valuta; sistem dla chëutes y de cuntabltà dl Stat; perecuazion dla ressurses finanzieres;

  • f) organns dl Stat y leges liteles relatives; referendums statei; vela dl Parlamënt europeich;
  • g) urdinamënt y urganisazion aministrativa dl Stat y di ënc publics naziunei;
  • h) orden publich y segurëza; ora che la polizai aministrativa locala;
  • i) zitadinanza, stat zevil y anagrafs;
  • l) giurisdizion y normes pruzessueles; urdinamënt zevil y penal; giustizia aministrativa;
  • m) determinazion di livei essenziei dla prestazions che reverda i dërc zevii y soziei che muessa unì

garantii sun dut l teritore naziunel; n) normes genereles sun sun la istruzion;

  • o) previdënzia soziela;
  • p) legislazion litela, organns de guviern y funzions fundamenteles de Chemuns, Provinzies y Ziteies

metropolitanes;

  • q) doganes, prutezion di cunfins naziunei y profilassa nternaziunela;

r) pëisc, mesures y determinazion dl tëmp; coordinamënt dla nfurmazion statistica y coordinamënt nfurmatich di dac dl'aministrazion statela, regiunela y locala; operes dl ntelet; s) defendura dl ambient, dl ecosistem y di bëns culturei. Chësta materies fej pert dla legislazion concurënta: i raporc nternaziunei y chëi cun la Union europeica dla Regions; cumerz cun i paejes oradecà; defendura y segurëza dl lëur; istruzion, restan mpé l'autonomia dla scoles ora che la istruzion y la furmazion prufesciunela; prufescions; nrescida scientifica y tecnologica y sustëni dla inuvazion per i setores de produzion; defendura dla sanità; alimentazion; urdinamënt sportif; prutezion zevila, guviern dl teritore; porc y aeroporc zevii; gran rëies de trasport y de navigazion; urdinamënt dla comunicazion; produzion, trasport y destribuzion naziunela dla energia; previdënza cumplementera y ntegrativa, armonisazion di bilanc publics y coordinamënt dla finanza publica y dl sistem dla chëutes; valorisazion di bëns culturei y ambientei y promozion y urganisazion de ativiteies cultureles; casses dl sparani, casses rureles, aziendes de credit a carater regiunel; ënc de credit fundier y agrer a carater regiunel. Tla materies de legislazion concurënta ti spietel ala Regions l pudëi legislatif ora che per la determinazion di prinzips de basa, resserveda ala legislazion dl Stat.
La pudëi legislatif che reverda uni materia nia resserveda espressamënter ala legislazion dl Stat ti spieta ala Regions.
La Regions y la Provinzies autonomes de Trënt y de Bulsan partezipea, tla materies de si cumpetënza, ala dezijions revardëntes la furmazion di ac normazifs comuniteres y se cruzia dl'atuazion y dl’esecuzion dl’acurdanzes nternaziuneles y di ac dla Union europeica, tl respet dla normes de pruzedura stabilides da lege statela, che regulea la modaliteies de eserzize dl pudëi sustitutif tl cajo che l ne unisse fat nia. L pudëi de regulamentazion ti spieta al Stat tla materies de legislazion estlusiva, ora che per cie che reverda la delega ala Regions. L pudëi de regulamentazion ti spieta ala Regions te uni autra materia. I Chemus, la Provinzies y la Ziteies metropolitanes à pudëi de regulamentazion per la disciplina dla urganisazion y dla esrzitazion dla funzions che ti ie atribuides. La leges regiuneles tòl y tres uni rëm che mpedësc la valivanza plëina di ëi y dl'ëiles tla vita soziela, culturela y economica y sustën la valivanza d'azes danter ëiles y ëi ala ncëries liteles. La lege regiunela ratifichea i cunsënsc dla Region cun d'autra Regions per l miëur eserzize de si funzions, nce tres la ndividuazion de organns deberieda. Tla materies de si cumpetënza possa la Region stlù ju acurdanzes cun Stac y cunsënsc cun ënc teritoriei nterns a d'autri Stac, tla formes y ti caji disciplinei da leges stateles.16

Art. 118

La funzions aministratives ie atribuides ai Chemuns, restan mpé i caji te chëi che per seguré si eserzize uniter, ti vënieles cunferides a Provinzies, Ziteies metropolitanes, Regions y Stat, sun la basa di prinzips de sussidiarietà, defrenziazion y adecuatëza.
I Chemuns, la Provinzies y la Ziteies metropolitanes à si funzions aministratives y chëles che ti ie cunferides cun lege statela o regiunela, aldò dla cumpetënzes respetives. La lege statela disciplinea formes de coordinamënt danter Stat y Regions tla materies nunziedes pra i pustoms b) y h) dl segondo coma dl articul 117, y la disciplinea oradechël formes de cunsëns y de coordinamënt tla materia dla scunanza di bëns culturei.
Stat, Regions, Ziteies metropolitanes, Provinzies y Chemuns sustën l'autonomia de scumenciadiva di zitadins, singui y assoziei, per l dejëujamënt de ativiteies de nteres generel, sun la basa di prinzip de sussidiarietà.17

Art. 119

I Chemuns, la Provinzies, la Ziteies metropolitanes y la Regions à autonomia finanziera de ntreda y de spëisa.
I Chemuns, la Provinzies, la Ziteies metropolitanes y la Regions à ressurses autonomes. Les stabilësc y aplichea si chëutes y si ntredes n armunia cun la Costituzion y aldò di prinzips de coordinamënt dla finanza publica y dl sistem dla chëutes. Les possa cumpartezipé ala ntredes dla chëutes stateles che reverda si teritore.
La lege dl Stat istituësc n fond perecuatif, zënza liams de destinazion, per i teritoresc cun de mëndra capaziteies fischeles per abitant.
La ressurses che vën dala funtanes nunziedes ti comes dan chësc ti dà la puscibltà ai Chemuns, ala Provinzies, ala Ziteies metropolitanes y ala Regions de finanzië de plën la funzions publiches che ti ie atribuides.
Per sustenì l svilup economich, la coesion y la solidarietà soziela, per tò y tres desbalanc economics y soziei, per sustenì l eserzize efetif di dërc dla persona, o per se cruzië de obietifs defrënc dal eserzize normal de si funzions, destinea l Stat ressurses de njonta y fej ntervënc speziei a bën de cër’ Chemuns, cërta Provinzies, Ziteies metropolitanes y Regions. I Chemuns, la Provinzies, la Ziteies metropolitanes y la Regions à n si patrimone che ti vën atribuì aldò di prinzips generei determinei dala lege dl Stat. I daussa mé fé debic per finanzië spëises de nvestimënt. L vën stlut ora uni garanzia da pert dl Stat sun i mprësć fac da chisc.18

Art. 120

La Region ne daussa nia mëter sù dac de mpurtazion y espurtazion o de transit danter la Regions y la ne daussa ënghe nia tò pruvedimënc che ie de rëm te cie maniera che mei per la zirculazion liedia dla persones y dla cosses danter la Regions, y ne limité nia l eserzize dl dërt al lëur te deguna pert dl teritore naziunel.
L Guviern possa – zënza tenì cont di cunfins di guvierns locai – se remplazé a organns dla Region, dla Ziteies metropolitanes, dla Provinzies y di Chemuns tl cajo dla mancianza de respet dla normes y di tratac nternaziunei o dla normativa comunitera o de pericul grief per la segurëza y l orden publics, o canche la defendura dla unità giuridica o dla unità economica y te na maniera particulera la defendura di livei essenziei dla prestazions che reverda i dërc zevii y soziei se l damanda. La lege determinea la pruzedures miredes a garantì che i pudëies sostitutifs vënie eserzitei tl respet dl prinzip de sussidiarietà y dl prinzip de cunlaurazion leala.19

Art 121

I organns dla Regions ie: l Cunsëi regiunel, la Jonta y si Presidënt. L Cunsëi regiunel eserzitea l pudëi legislatif atribuì ala Region y l'autra funzions che ti ie cunferides dala Costituzion y dala leges. L possa fé prupostes de lege ala Cameres. La Jonta regiunela ie l organn esecutif dla Regions. L Presidënt dla Jonta reprejentea la Region; l mëina la politica dla Jonta y l nen ie respunsabl; l promulghea la leges y emanea i regulamënc regiunei; l mëina la funzions aministratives deleghedes dal Stat ala Region, se tenian ala istruzions dl Guviern dla Republica.20

Art. 122

L sistem de vela y i caji de nia litabltà y de ncumpatibltà dl Presidënt y di autri cumpunënc dla Jonta regiunela sciche nce di cunselieres regiunei ie disciplinei cun lege dla Region ti lims di prinzips de basa stabilii cun lege dla Republica, che stabilësc nce la dureda di organns litabli. Deguni ne daussa fé pert tl medemo tëmp de n Cunsëi o de na Jonta regiunela y de una dla Cameres dl Parlamënt, de n auter Cunsëi o de n'autra Jonta regiunela, o dl Parlamënt europeich. L Cunsëi lita danter si cumpunënc n Presidënt y n ufize de presidënza. I cunselieres regiunei ne possa nia unì cherdei a respuender dla minonghes purtedes a esprescion y dla ujes dates tl eserzize de si funzions. L Presidënt dla Jonta regiunela, ora che sce l statut regiunel l cumanda a na maniera defrënta, vën lità cun vela universela y direta. L Presidënt lità numinea y revuchea i cumpunënc dla Jonta.21

Art. 123

Uni Region à n statut che, n armunia cun la Costituzion, nen determinea la forma de guviern y i prinzips de basa de urganisazion y de funzionamënt. L statut regulea l eserzize dl dërt de scumenciadiva y de referendum sun leges y pruvedimënc aministratifs dla Region y la publicazion dla leges y di regulamënc regiunei. L statut vën apurvà y mudà dal Cunsëi regiunel cun lege apurveda a maiuranza assoluta de si cumpunënc, cun doi delibrazions ndolauter adotedes cun n tëmp de paussa nia plu curt de doi mënsc. Per chësta lege ne vëniel nia damandà l vist da pert dl Cumisser dl Guviern. L Guviern dla Republica possa nvië via la cuestion de legitimità costituzionela sun i statuc regiunei dan la Chëurt costituzionela tl tëmp de trënta dis da si publicazion.
L statut ie sometù a referendum populer sce l ie tl tëmp de trëi mënsc da si publicazion n cincantejim di litadëures dla Region o n cuinto di cumpunënc dl Cunsëi regiunel che se l damanda.
L statut sometù a referendum ne vën nia promulgà sce l ne ie nia unit apurvà dala maiuranza dla ujes valëivles.
Te uni Region disciplinea l statut l Cunsëi dl'autonomies locales coche organn de cunsultazion danter Region y ënc locai. 22

Art. 124 23

Abrogà.

Art. 125 24

Tla Region iel istituì organns de giustizia aministrativa de prim degré, aldò dl urdinamënt stabilì dala lege dla Republica. L possa nce unì istituì sezions cun sënta defrënta dal capoluech dla Region.

Art. 126

Cun n decret mutivà dl Presidënt dla Republica vëniel cumandà l desliamënt dl Cunsëi regiunel y la remozion dl Presidënt dla Jonta che à fat ac cuntreres ala Costituzion o viulazions grieves dla lege. L desliamënt y la remozion possa nce unì cumandei per rejons de segurëza naziunela. L decret vën adotà do che l ie unit audì na Cumiscion de deputac y senatores metuda adum, per la cuestions regiuneles, tla manieres stabilides cun lege dla Republica. L Cunsëi regiunel possa purté a esprescion la desfidënza ti cunfronc dl Presidënt dla Jonta tres na mozion mutiveda, sotscrita da almanco n cuinto de si cumpunënc y apurveda per apel numinel a maiuranza assoluta di cumpunënc. La mozion ne daussa nia unì metuda n descuscion dan trëi dis dala prejentazion.
L'apurvazion dla mozion de desfideda ti cunfronc dl Presidënt dla Jonta lità cun vela universela y direta, y nce la remozion, l mpedimënt permanënt, la mort o la dimiscions ulenteres de chësc cumporta la dimiscions dla Jonta y l desliamënt dl Cunsëi. Te uni cajo cumporta la medema fazions la dimiscions cuntestueles dla maiuranza di cumpunënc dl Cunsëi.25 Art. 127

L Guviern possa, canche l rata che na lege regiunela vede sëura la cumpetënza dla Region ora, nvië via la cuestion de legitimità costituzionela dan la Chëurt costituzionela tl tëmp de sessanta dis da si publicazion. La Region possa, canche la rata che na lege o n at cun valor de lege dl Stat o de n'autra Region ferësc si cumpetënza, nvië via la cuestion de legitimità costituzionela dan la Chëurt costituzionela tl tëmp de sassanta dis dala publicazion dla lege o dl at cun valor de lege.26

Art. 128 27 Abrogà.

Art. 129 28

Abrogà

Art. 130 29

Abrogà

Art. 131

L vën costituì chësta Regions:

  • Piemonte;
  • Valle d'Aosta;
  • Lombardia;
  • Trentin-Südtirol;
  • Veneto;
  • Friuli-Venezia-Giulia;
  • Liguria;
  • Emilia-Romagna;
  • Toscana;
  • Umbria;
  • Marche;
  • Lazio;
  • Abruzzi;
  • Molise;30
  • Campania;
  • Puglia;
  • Basilicata;
  • Calabria;
  • Sicilia;
  • Sardegna.

Art. 132

N possa cun lege costituzionela, do avëi audì i Cunsëies regiunei, cumandé la fujion de Regions esistëntes o la criazion de Regions nueves cun almanco una na milion d'abitanc, canche tan de Cunsëies cumunei se l damanda da reprejenté adum almanco n terzo dla populazions nteressedes, y sce la pruposta vën apurveda cun referendum dala maiuranza dla populazions nstësses. N possa, cun l'apurvazion dla maiuranza dla populazions dla Provinzia o dla Provinzies nteressedes y dl Chemun o di Chemuns nteressei purteda a esprescion tres n referendum y cun lege dla Republica, do avëi audì i Cunsëies regiunei, lascé pro che Provinzies y Chemuns che se l damanda, vënie destachei da na Region y agreghei a n'autra.31

Art. 133

La mudazion dla zircoscrizions provinzieles y la istituzion de Provinzies nueves tl raion de na Region ie stabilides cun lege dla Republica, sun scumenciadives di Chemuns, do avëi audì la Region nstëssa. La Region, audidedes la populazions nteressedes, possa istituì cun si leges sun si teritore Chemuns nueves y mudé si zircoscrizions y denuminazions.

TITUL VI

GARANZIES COSTITUZIONELES Sezion I

La Chëurt costituzionela

Art. 134

La Chëurt costituzionela giudichea: sun la stritaries che reverda la legitimità costituzionela dla leges y di ac che à forza de lege, dl Stat y dla Regions; sun i cunflic d’atribuzion danter i pudëies dl Stat y sun chëi danter l Stat y la Regions, y danter la Regions; sun l'acuses fates contra l Presidënt dla Republica, a norma dla Costituzion.32

Art. 135

La Chëurt costituzionela ie metuda adum da chindesc giudesc numinei per n terzo dal Presidënt dla Republica, per n terzo dal Parlamënt te na senteda tenida adum y per n terzo dala magistratures plu autes urdenera y aministratives. I giudesc dla Chëurt costituzionela vën crisc ora danter i magistrac, nce chëi n pension, dla giurisdizions plu autes urdenera y aministratives, i prufessëures urdeneres de università tla materiesgiuridiches y i avocac do vint ani d'eserzize.
I giudesc dla Chëurt costituzionela vën numunei per nuef ani, che scumëncia a destumé dal di dl juramënt y i ne possa nia unì numinei mo n iede. Canche l tiermul ie destumà fina via la ncëria dl giudesc costituzionel y l lascia de eserzité si funzions.
La Chëurt litea danter si cumpunënc, aldò dla normes stabilides dala lege, l Presidënt, che resta tla ncëria per trëi ani, y che possa inò unì lità, restan mpé te uni cajo i tiermuli de destumënza dala ncëria de giudesc.
La ncëria de giudesc dla Chëurt ne ie nia cumpatibla cun chëla de cumëmber dl Parlamënt, de n Cunsëi regiunel, cun l eserzize dla prufescion de aucat y cun uni ncëria y ufize dac sëura dala lege. Pra i giudizies d'acusa contra l Presidënt dla Republica vëniel tëut ite, ora che i giudesc urdeneres dla Chëurt, sëidesc cumëmbri trac ora al lot da n indesc de zitadins che à i recuisic per la litabltà a senator. Chësc indesc vën metù su uni nuef ani dal Parlamënt tres na vela tla medema manieres stabilides per la numinazion di giudesc urdeneres.33

Art. 136

Canche la Chëurt detlarea la nia legitimità costituzionela de na norma de lege o de n at cun forza de lege, ne à la norma plu deguna fazion dal di do dla publicazion dla dezijion. La dezijion dla Chëurt vën publicheda y comunicheda ala Cameres y ai Cunsëies regiunei nteressei, acioche i se cruzie, sce i rata che l sibe debujën.

Art. 137

Na lege costituzionela stabilësc la cundizions, la formes, i tiermui de pruponibltà di giudizies de legitimità costituzionela, y la garanzies de ndependënza di giudesc dla Chëurt. Cun na lege urdenera vëniel stabilì l'autra formes che ie debujën per la costituzion y l funzionamënt dla Chëurt. Contra la dezijions dla Chëurt costituzionela ne iel nia lascià pro fé na mpuniazion.

Sezion II

Revijion dla Costituzion. Leges costituzioneles

Art. 138 La leges de revijion dla Costituzion y l'autra leges costituzioneles vën adotedes da uni Camera cun doi delibrazions fates una ndolautra cun n tëmp danterite nia plu curt de trëi mënsc y apurvedes cun la maiuranza assoluta di cumpunënc de uni Camera tla segonda litazion. La leges nstësses ie sometudes a referendum populer sce, tl tëmp de trëi mënsc da si publicazion, iel n cuinto di cumëmbri de na Camera o cincëntmile litadëures o cin Cunsëies regiunei che se l damanda. La lege sometuda a referendum ne vën nia promulgheda, sce la ne ie nia unida apurveda cun la maiuranza dla ujes valëivles. L ne vën nia fat n referendum sce la lege ie unida apurveda tla segonda litazion da uniuna dla Cameres a maiuranza di doi terzi de si cumpunënc.

Art. 139

La forma republicana ne possa nia vester oget de revijion costituzionela.

DESPUSIZIONS TRANSITORES Y FINELES:

I.

Cun la jita n forza dla Costituzion eserzitea l Sëurastant provisore dl Stat l'atribuzions de Presidënt dla Republica y l nen sëurantòl l titul.

II.

Sce n la data dla vela dl Presidënt dla Republica ne iel nia costituì duc i Cunsëies regiunei, tòl mé i cumpunënc dla doi Cameres pert ala vela.

III.

Per la prima cumposizion dl Senat dla Republica vëniel numinà senatores, cun decret dl Presidënt dla Republica, chëi deputac dl'Assemblea Costituenta che à i recuisic de lege per vester senatores y che:

– ie stac presidënc dl Cunsëi di Ministri o de Assemblees legislatives;
– à fat pert dl Senat deslià;
– ie unic litei almanco trëi iedesc cumpedan leprò la litazion pra l'Assemblea Costituenta;
– ie unic detlarei destumei tla senteda dla Camera di deputac di 9 de nuvëmber 1926;
– à paià jù la pëina de nia manco che cin ani pervia de na cundana dl tribunal speziel fascist per la

defendura dl Stat. L vën oradechël numinà senatores, cun decret dl Presidënt dla Republica, i cumëmbri dl Senat deslià che fova pert dla Cunsulta Naziunela. N possa renunzië al dërt de unì numinei senatores dan la sotscrizion dl decret de numinazion. L'azetazion dla candidatura ala veles politiches cumporta la renunzia al dërt de numinazion a senator.

IV.

Per la prima vela dl Senat ie l Molise ratà sciche na Region per sé, cun l numer di senatores che ti spieta n basa a si populazion.

V. La despusizion dl articul 80 dla Costituzion, n cont di tratac nternaziunei che cumporta spëises finanzieres o mudazions de lege, à fazion dala data de cunvocazion dla Cameres.

VI.

Tl tëmp de cin ani dala jita n forza dla Costituzion passen ala revijion di organns speziei de giurisdizion che ie al mumënt, ora che per cie che reverda la giurisdizions dl Cunsëi de Stat, dla Chëurt di conc y di tribunai militeres. Tl tëmp de n ann dala medema data vëniel realisà cun lege l reurdinamënt dl Tribunal plu aut militer n referimënt al articul 111.

VII. Nchin che la lege nueva sun l urdinamënt giudizier ne ie nia unida emaneda tla cunformità dla Costituzion vëniel usservà inant la normes dl urdinamënt valëivl. Nchin che la Chëurt costituzionela ne va nia n forza vën la dezijion sun la stritaries ndichedes tl articul 134 tëuta tla formes y ti lims dla normes da dan la jita n forza dla Costituzion. 34

VIII.

La veles di Cunsëies regiunei y di organns da lité dl'aministrazions provinzieles vën cherdedes ora tl tëmp de n ann dala jita n forza dla Costituzion. Leges dla Republica regulea per uni rama dl'Aministrazion Publica la passaja dla funzions stateles atribuides ala Regions. Nchin che l ne ie nia unit fat l reurdinamënt y la partizion dla funzions aministratives danter i ënc locai ti restel ala Provinzies y ai Chemuns la funzions che i eserzitea al mumënt y l'autres, de chëles che la Regions ti deleghea l eserzize. Leges dla Republica reguelea l passaje ala Regions de funzioneres y dependënc dl Stat, nce dl'aministrazions zentreles, che ie debujën n basa al urdinamënt nuef. Per la furmazion de si ufizies muessa la Regions, ora che te caji de bujën, tò si personal da chël dl Stat y di ënc locai.

IX.

Tl tëmp de trëi ani dala jita n forza dla Costituzion adatea la Republica si leges ai bujëns dla autonomies locales y ala cumpetënza legislativa che ti ie unida atribuida ala Regions.

X. Ala Region dl Friuli-Venezia Giulia, nunzieda pra l articul 116, vëniel aplicà provisoriamënter la normes genereles dl Titul V, dla segonda pert, restan mpe la defendura dla mendranzes linguistiches n cunformità cun l articul 6.

XI.

Nchin a cin ani dala jita n forza dla Costituzion possen, cun leges costituzioneles, furmé d'autra Regions, n mudazion dla lista nunzieda tl articul 131, nce zënza l cuncors dla cundizions damandedes tl prim coma dl articul 132, ma restan mpe la ublianza de audì la populazions nteressedes. XII. L ie pruibì de reurganisé, sota ce forma che mei, l partit fascist deslià. Desvian dal articul 48, vëniel stabilì cun lege, per nia plu che n cincant'ani dala jita n forza dla Costituzion, limitazions temporeres al dërt de vela y ala litabltà per i cëves respunsabli dl rejim fascist.

XIII.

[ I cumëmbri y i descendënc de Cësa Savoia ne ie nia litadëures y ne possa nia curì no ufizies publics no ncëries litables. 35 ] [ Per i ex rëiesc de Cësa Savoia, si fenans y si descendënc maschii iel pruibì zapé y sté sun l teritore naziunel. 35 ] I bëns che ie sun l teritore naziunel, di ex rëiesc de Cësa Savoia, de si fenans y de si descendënc maschii, ti va al Stat. I trasferimënc y la costituzions de dërc reéi sun i bëns nstësc che se à purtà pro ai 2 de juni 1946, ie nulesc.

XIV.

I tituli nubilieres ne ie nia recunesciui. I predicac nubilieres di tituli adurvei dan i 28 de utober dl 1922 vel coche pert dl inuem. L Orden de Mauriz vën cunservà coche ënt de spedel y funzionea tla manieres ududes danora dala lege. La lege regulea la suspenscion dla Cunsulta araldica.

XV.

Cun la jita n forza dla Costituzion vën l decret legislatif luech-tenenziel (D.L.L.) di 25 de juni dl 1944, n. 151, sun l urdinamënt provisore dl Stat tramudà te lege. XVI. Tl tëmp de n ann dala jita n forza dla Costituzion passen ala revijion y al coordinamënt de chësta cun la leges costituzioneles da dant che ne ie nchin śën nia unides abroghedes esplizitamënter o mplizitamënter.

XVII.

L'Assemblea Costituenta unirà cherdeda ite da si Presidënt per delibré, nchin ai 31 de jené dl 1948, sun la lege per la vela dl Senat dla Republica, sun statuc regiunei speziei y sun la lege per la stampa. Nchin n l di dla veles dla Cameres nueves possa l'Assemblea Costituenta unì cherdeda ite, canche l ie debujën, de delibré tla materies atribuides a si cumpetënza dai articuli 2, prim y segondo coma, y 3, coma prim y segondo, dl D.L. di 16 de merz 1946, n. 98. Te chësc tëmp resta la Cumiscions permanëntes n funzion. Chëles legislatives manda inant al Guviern i dessënies de lege, che ti ie unic mandei, n cajo cun usservazions y prupostes de emendamënc. I deputac possa prejenté al Guviern nterogazions cun dumanda de resposta scrita. Aldò dl segondo coma de chësc articul, vën l'Assemblea Costituenta, cherdeda ite da si Presidënt sun dumanda mutiveda dl Guviern o de almanco doicënt deputac.

XVIII.

Chësta Costituzion ie promulgheda dal Sëurastant dl Stat tl tëmp de cin dis da si apurvazion da pert dl'Assemblea Costituenta y la va n forza ai prim de jené dl 1948. L test dla Costituzion ie depusità tla sala cumenela de uni Chemun dla Republica per resté tacà ora per dut l ann 1948, acioche uni zitadin posse ti cialé.

La Costituzion, cun l sigil dl Stat, unirà metuda tl'abineda ufiziela dla leges y di decrec dla Republica.

La Costituzion messerà unì usserveda fedelmënter coche Lege de fundamënta dla Republica da duc i zitadins y dai organs dl Stat.

Data ora a Roma, ai 27 de dezëmber dl 1947

ENRICO DE NICOLA L contrasotscrij:

L Presidënt dl'Assemblea Costituenta

UMBERTO TERRACINI L Presidënt dl Cunsëi di Ministri

ALCIDE DE GASPERI V: L Verdasigii GRASSI 1

Publicheda tla G.U. di 27 de dezëmber 1947, n. 298, edizion straurdenera; la Costituzion ie unida apurveda dal'Assemblea Costituenta ai 22 de dezëmber dl 1947 y promulgheda dal Sëurastant provisore dl Stat ai 27 de dezëmber 1947 iela jita n forza ai prim de jené dl 1948.

2 L coma 4 ie unit mudà dal art. 1 dla lege costituzionela di 2 de utober dl 2007, n. 1.

3 L coma ie unit juntà dal art. 1 dla lege costituzionela di 17 de jené dl 2000, n. 1.

4 L coma 1 ie unit ntegrà dal art. 1 dla lege costutiziunela di 30 de mei dl 2003, n. 1.

5 L art. 56 ie unit sustituì dal art. 1 dla lege costituzionela di 9 de fauré dl 1963, n. 2 y dadedò mudà dal art. 1 dla lege costituzionela di 23 de jené 2001, 1.

6 L art. 57 ie unit mudà dal art. 2 dla lege costituzionela di 27 de dezëmber dl 1963, n. 3, y dal art. 2 dla lege costituzionela di 23 de jené dl 2001, n. 1.

7 L art. 60 ie unit sustituì dal art. 3 dla lege costituzionela di 6 de fauré dl 1963, n. 2.

8 L art. 68 ie unit sustituì dal art. 1dla lege costituzionela di 29 d'utober dl 1993, n. 3.

9 L art. 79 ie unit sustituì dala lege costituzionela di 6 de merz dl 1992, n. 1.

10 L art. 88, coma 2, ie unit sustituì dala lege costituzionela di 4 de nuvëmber dl 1991, n. 1.

11 L art. 96 ie unit sustituì dal art. 1 dla lege costituzionela di 16 de jené dl 1989, n. 1.

12 L coma ie unit juntà dal art. 1 dla lege costituzionela di 23 de nuvëmber dl 1999, n. 2.

13 L art. 114 ie unit sustituì dal art. 1 dla lege costituzion di 18 de utober dl 2001, n. 3.

14 L art. 115 ie unit abrogà dal art. 9 dla lege costituzionela di 18 de utober dl 2001, n. 3.

15 L art. 116 ie unit sustituì dal art. 2 dla lege costituzion di 18 de nuvëmber dl 2001, n. 3; cëla nce l art. 10 dla lege costituzionela di 18 de utober dl 2001, n. 3:

Art. 10

(1) Nchin al adatamënt di statuc respetifs, vën la despusizions de chësta lege costituzionela aplichedes nce ala Regions a statut speziel y ala provinzies de Trënt y de Bulsan per la pertes te chëles che les vëij danora formes de autonomia plu amples de chëles che ti ie bele unides atribuides.

16 L art. 117 ie unit sustituì dal art. 3 dla lege costituzionela di 18 de utober dl 2001, n. 3.

17 L art. 118 ie unit sustituì dal art. 4 dla lege costituzionela di 18 de utober dl 2001, n. 3.

18 L art. 119 ie unit sustituì dal art. 5 dla lege costituzionela di 18 de utober dl 2001, n. 3.

19 L art. 120 ie unit sustituì dal art. 6 dla lege costituzionela di 18 de utober dl 2001, n. 3.

20 L art. 121 ie unit mudà dal art. 1 dla lege costituzionela di 22 de nuvëmber dl 1999, n. 1.

21 L art. 122 ie unit sustituì dal art. 2 dla lege costituzionela di 22 de nuvëmber dl 1999, n. 1.

22 L art. 123 ie unit sustituì dal art. 3 dla lege costituzionela di 22 de nuvëmber 1999, n. 1, y dadedò ntegrà dal art. 7 dla lege costituzionela di 18 de utober 2001, n. 3.

23 L art. 124 ie unit abrogà dal art. 9 dla lege costituzionela di 18 de utober 2001, n. 3.

24 L coma 1 ie unit abrogà dal art. 9 dla lege costituzionela di 18 de utober 2001, n. 3.

25 L art. 126 ie unit sustituì dal art. 4 dla lege costituzionela di 22 de nuvëmber 1999, n. 1.

26 L art. 127 ie unit sustituì dal art. 8 dla lege costituzionela di 18 de utober 2001, n. 3.

27 L art. 128 ie unit abrogà dal art. 9 dla lege costituzionela di 18 de utober 2001, n. 3.

28 L art. 129 ie unit abrogà dal art. 9 dla lege costituzionela di 18 de utober 2001, n. 3.

29L art. 130 ie unit abrogà dal art. 9 dla lege costituzionela di 18 de utober 2001, n. 3. 30 La costituzion dl Molise coche region per sé ie unida cumandeda dala lege costituzionela di 27 de dezëmber 1963, n. 3.

31 L coma 2 ie unit mudà dal art. 9 dla lege costituzionela di 18 de utober 2001, n. 3.

32 L art. 134 ie unit mudà dal art. 2 dla lege costituzionela di 16 de jené dl 1989, n. 1.

33 L art. 135 ie unit sustituì dal art. 1 dla lege costituzionela di 22 de nuvëmber 1967, n. 2; l coma 7 ie dadedò unit mudà dal art. 2 dla lege costituzionela di 16 de jené dl 1989, n. 1.

34 L coma 3 ie unit abrogà dal art. 7 dla lege costituzionela di 22 de nuvëmber dl 1967, n. 2.

35 La fazions di comes 1 y 2 fina a pië via dala data dla jita n forza dla lege costituzionela di 23 de utober 2002, n. 1.