Historias dil munt sogn Gieri/6

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search
Ils affons d' Adam ed Eva

../5 ../7 IncludiIntestazione 29 ottobre 2019 50% Da definire

5 7

Ils affons d' Adam ed Eva.

Adam culla dunna Eva
Ina tegia fatg haveva
Lunsch giusut il paradis
E luvrava onns e dis
1005 Cun la stenta della bratscha
Cun savur giu per la fatscha
Per nutrir ses biars affons,
Metter els sut tetg e ponns.
Eva sco massera steva
1010 En la tegia e regeva
Il menaschi cun premura,
Deplorava la malura
Dil puccau ed encureva
De levgiar la sort schi greva.
1015 In di, uras ded ensolver —
Adam era ius a volver
Las panuglias sin ils praus,
Vesa Eva suls canvaus,
Ch' enzatgi vegn sin visetta
1020 Oz en sia paupra hetta.
Gliei Niessegner sez che vegn —
El von esch ses pass retegn —
Per mirar lur descendenza,
Lur clamada e subsistenza.
1025 Gronda ei gia la casada,
E la mumm' ei fatschentada
Cun scultrir, lavar ils pigns.
Strusch ord treglia ein entgins —
E per il turpetg spargnar,
1030 Dat ell' uorden de mussar
Mo affons lavai, scultrî —
Tschels zuppenta ella vi,
Sut il strom en il cantun,
Sut las stialas en mantun.
1035 In zupp' ella sut il liug,
Ch' ella drova de far fiug.
Eva, alva sc' in lenziel,
Betsch' il maun al bab de tschiel —
E present' en in rudi
1040 Ses affons lavai scultri.
Ed il Segner ha de ver
Cheu quels petschens grond plascher.
Curteseivlamein el ri,
Ed ad in dils mats el di:
1045 „Ti stos far mistral, miu car!“
Al secund: „E ti stos far,
Bannaher! Quei ei per tei!
Ed al tierz: „Ti eis merschei,
Ch' ins tei legi o gerau.“ —
1050 La massera ha tertgau:
Oz, ch' il Segner ei schi buns,
Dat uffecis e buns duns,
Pertgei hai jeu tschels zuppau
De mussar seturpigiau!
1055 E la mumma spert ha detg:
„Segner, sut quest pauper tetg
Habiteschan plirs affons,
In bi diember pigns e gronds.“
Quels ell' orasut leventa,
1060 E sestgisa, selamenta,
Ch' els ein buca rugalai,
Per visetta mal semptgai.
Viscals ein els tonaton,
E comparan neunavon,
1065 Quels, ch' ein stai el strom e fein,
Han da flux il tgau bein plein!
E Niessegner di a quels,
Cun il strom en ils cavels:
„Vus, mes cars, fagei il pur!“ —
1070 Ord las stialas lu plaun lur
Tiel scaffider dils carstgauns
Vegnan quels, che han ils mauns
Tschufs e dirs, cavels starschli,
Ed a quels il Segner di:
1075 „Dil mistregn stueis luvrar,
Tuts savein nus bein duvrar!“
Il davos compar' aunc in,
Ners sin fatscha sco fulin,
Vid la fueina eis el staus
1080 E perquei sescurvanaus
Tochen sin igl alv dils egls:
E quel stat cheu en scumbegls.
Il signur sa quel ca far,
Mo Dieus sa per el anflar
1085 La clamada adattada
Pils basegns en tgaminada:
„Ti, ch' eis uss gia scarvunaus,
Per parler eis destinaus!“
Ei va ina risada tras tuts ils auditurs,
1090 Mo lu cun ina gada quiets signurs e purs
Encorschan el giudeci, ch' in senn profund e fin
Sesarva en la praula, che muoss' igl origin
De stans e de clamadas en nossa societat,
Ch' ei bein organisada, depi ch' il mund cheu stat.
1095 Il sur caplon aunc plaida: „Signur e pur, parler,
Mintgin ha la clamada de bein far siu duer.
Lu po la cumminonza siu avantatg anflar
E sco familia gronda il bab de tschiel ludar. —
Filiera e tissunza ei l' Urschla de Ruaun,
1100 Gl' unviern ha ella peda de seser sin il baun
De muentar la roda, de far ir il talè,
Che la familia drovi pli pauc il car hermer.
Migiur dil segneradi ei Tieni siu mariu,
E la massera giuvna sco matta ha empriu
1105 Dado Starpuns en casa ded applicar inschin
Per obtener las teilas de launa, coniv, glin.
Las nuorsas ella tunda gl' avrel ed igl atun
E lava bein la launa e salva en mantun,
La biala de far teila, la schliatta per pigieuls,
1110 Tut ei bien e duvreivel, tier vonns e tier caltscheuls.
La launa ner' ed alva ensemen els scarsins
Scarplida, scarsinada en plats satells e fins
En stiva vegn pinada las uras de filar,
Cu igl unviern scommonda el liber de luvrar.
1115 Uss l' Urschla la migiura dil segner el casti
Leu auda la patruna, che leva si e di:
„Filieras gevia grassa fan bein de far firau,
Pertgei las miurs magliassen, quei che vegness filau!
Noss' Urschla diligenta oz vegli raquintar
1120 Davart filar e teisser quei art schi vegl e car.“
E la massera giuvna vegn cotschna sco burniu:
Ell' ei vestgid' en teilas, che sezz' ell' ha tessiu,
Perquei survegn ell' anim ed in losch legherment
E plaida sco filiera cun bien temperament: