Vai al contenuto

Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp II

Da Wikisource.
Capp II

../Capp I ../Capp III IncludiIntestazione 2 dicembre 2023 75% Da definire

Capp I Capp III

[p. 4 modifica]

Capp II.

E
SSEND donca nassuu Gesù in Betlemm de Giuda in temp, che regnava el re Erod, ecco che i Mag riven d’orient a Gerusalemm,

2 E disen: In dove l’è el re di Giudee, ch’è nassuu? perchè nun emm vist la stella in orient, e semm vegnuu chì per adorall.

3 Sentend sti robb el re Erod, el se stremiss, e insemma a lu tutta Gerusalemm.

4 E ciamand a consej tutt i capp di sazerdott, e i Scriba del popol, el ghe domanda indove l’è, che l’avaria dovuu nass el Crist.

5 Ma lor gh’han risponduu: In Betlemm de Giuda: perchè el profetta l’aveva scritt a sta manera:

6 E tì Betlemm, terra de Giuda, te see minga la pussee piscinina tra i cittaa de Giuda: perchè de tì ha de vegnì fœura el capitani, ch’ha de governà el mè popol d’Israell. [p. 5 modifica]

7 Allora Erod el fa ciamà in segrett i Mag, e ’l scava foura ben polit el temp, che gh’è compars la stella.

8 E mandandi a Betlemm, el gh’ha ditt: Andee, e ciamee cunt polit del fiœu: e quand l’avarii trovaa, femel savè, per fà, che poda vegnì anca mì a adorall.

9 Dopo avè sentuu el re, lor hin andaa. E ecco lì che la stella, che aveven vist in orient, se la trœuven denanz de battistrada, fina a tant che rivada dove gh’era el bambin, la s’è fermada.

10 Quand ch’han vist la stella, s’hin sentuu tutt a consolà.

11 E andand denter in cà, han trovaa el bambin cont Maria soa mader, e ingenugiandes giò, l’han adoraa: e dopo avè dervii foura i sœu tesor, gh’han faa di regaj de or, incens, e mirra.

12 Essend pœu staa visaa in sogn de tornà minga indree in de Erod, hin tornaa al sò paes de lor per tutt’altra strada.

13 Appenna che lor hin voltaa via, l’angiol del Signor el gh’è compars in sogn a Giusepp, e ’l gh’ha ditt: Leva su, e ciappa el bambin, e la soa mamma, e scappa in Egitt, e fermet là fin che to el diroo mì: perchè succedarà, che Erod el cercarà el fiœu per fenill foeura. [p. 6 modifica]

14 Lu, penna dessedaa, l’ha ciappaa mader e fiœu, che l’era anmò scur, e ghe l’ha dada in Egitt.

15 E là el s’è fermaa fina a la mort de Erod: per fà, che succedess quell, ch’era staa ditt dal Signor per mezz del profetta, ch’el dis: Hoo ciamaa mè fiœu de l’Egitt.

16 Allora Erod vedendes mincionaa di Mag, el s’è inrabbii maladettament, e l’ha mandaa a scannà tutt i fiœu, che gh’era in Betlemm, e in di contorna, de l’etaa di duu ann in giò, segond el temp, che l’aveva interquerii parland coi Mag.

17 Allora s’è verificaa i paroll del profetta Geremia, ch’el diseva:

18 Fina a Rama s’è sentii a vosà, a piang, a sgari: Rachella la piangeva i sœu fiœu, e la podeva minga dassen pas, perchè gh’eren pu.

19 Mort pœu Erod, ecco che l’angiol del Signor el gh’è compars in sogn a Giusepp in Egitt,

20 Disendegh: Leva su, e ciappa el fiœu cont la soa mamma, e va in la terra d’Israell: perchè hin mort quij tai, che voreven fagh la pell al bambin.

21 Lu, penna dessedaa, l’ha tolt su el bambin, e la soa mamma, e l’è vegnuu in la terra d’Israell.

22 Sentend pœu, che Archelao el regnava in Giudea [p. 7 modifica] in scambi de Erod sò pader, el gh’ha avuu paura a andà là: e visaa in sogn, el s’è ritiraa in Galilea.

23 Rivaa là, l’ha loggiaa in d’ona cittaa, che se ciama Nazaret: per fà, che succedess quell, ch’era staa ditt dai profetta: Ch’el sarà ciamaa Nazaren.